Ulls d’òliba no volia deixar passar l’oportunitat de fer una mirada a un dels gèneres literaris, la poesia, on sovint la nostra ànima hi troba un bàlsam preuat. Fou això el que animà la UNESCO a declarar el 21 de març dia internacional de la poesia? Faig una mica de recerca i descobreixo que als Estats Units i el Canadà tenen el National Poetry Month: tot el mes d’abril! A Barcelona, a principis de maig se celebrarà el Festival Barcelona Poesia.
Se m’acut que, a banda de les classificacions habituals sobre la poesia segons el gènere, la llengua, l’època, la mètrica o la temàtica, en podríem fer una tenint en compte si es tracta de la poesia de lectura obligatòria o de la que hem descobert motu proprio. Tinc un record nítid de l’admiració que em van causar els poemes de Jorge Manrique, Garcilaso i Quevedo que ens va fer llegir la professora de literatura castellana a l’institut de Manlleu on vaig estudiar. Aquests formarien part del bloc de lectura obligatòria (i que, a més, em van captivar). També recordo amb un cert patiment el poemari Sol, i de dol de J.V Foix o Visions i cants de Joan Maragall. No els acabava d’entendre i només aspirava, un cop superat el COU, que a les PAU sortís llatí i no literatura catalana. Un alumne, tan nerviós com els que érem a la sala, havia d’escollir un sobre i aquell era l’examen que hauríem de fer. Vaig estar de sort. De la poesia que he llegit pel plaer de la descoberta hi ha autors de renom com Miquel Martí i Pol, Kavafis, Joan Margarit, Vinyoli i d’altres potser no tan coneguts com Manuel Forcano, Alba Colomé, Miracle Sala o Núria Pujolàs.
Invoquem Èrato, musa de la poesia lírica perquè ens inspiri en la recerca i en els comentaris! Quina és la teva definició de poesia? Quins son els teus poetes de lectura obligada? N’has descobert algun que t’hagi captivat? Busca el nom de dos o tres representants de la poesia grega i romana antigues. Digues el títol d’alguna de les seves obres. Destaca algun fet rellevant en la vida d’aquests poetes o poetesses.
Natalia
Per a mi, la poesia és una manera de expresar qualsevol tipus de sentiments, pensaments, idees… i fer-ho bonic, encara que no sempre, pero de certa manera t’atrapen les paraules.
Un dels poetes de les meves lectures obligades és Ovidi, el més recent.
De moment no recordo cap poeta que m’hagi captivat, ja que no acostumo a llegir, però en un futur segur que en trobo algun!
Claudia Ferrón Polo - BATX-2H
Per mi, la poesia és art en vers, en les paraules i en els seus significats.
Els meus poetes de lectura obligada aquest curs són Garcilaso de la Vega, Fray Luís de León, Francisco de Quevedo, Luís de Góngora, Juan de la Cruz y Lope de Vega. D’aquests només m’ha captivat Góngora perquè en els seus poemes tracta moltes més coses que els pensaments i sentiments d’algú.
1. Èsquil va ser un dels dramaturgs tràgics grecs més importants que va lluitar en les guerres contra els perses. Obres: Els set contra Tebes, Les suplicants, Prometeu encadenat, Agamèmnon, Els perses, Les coèfores i Les eumènides.
2. Aristòfanes va ser un dramaturg grec del gènere de la comèdia que va ser educat a Atenes i que va esciure per a festivals atenencs com les Lenees o les Grans Dionisíaques. Obres: Els acarnesos, Els cavallers, Els núvols, Les vespes, La pau, Els ocells, Lisístrata, Les assembleistes, Les Granotes i Les tesmofòries.
3. Ovidi va ser un poeta romà que va ser exiliat per l’emperador August a Tomis (actual Romania). Obres: Les metamorfosis, Ars amatoria, Tristia i les Epistulae ex ponto.
paula
Per mi la poesia és com una cançó recitada, normalment no llegeixo poesia a no ser que sigui obligatòria, però poder perquè encara no he trobat el llibre que m’agradi. Els poetes de lectura obligada que he tingut van ser Joana Raspall a la primària i Joan Maragall amb “Visions i Cants”, que sincerament em va sorprendre. Horaci i Ovidi van ser dos grans representants de la poesia llatina de l’època. Així com Homer i Hesíode que també ho van ser, però de la poesia grega.
De Publi Ovidi la obra que he volgut destacar ha sigut Les metamorfosis. I d’autor grec, Homer, La Odissea, ja que és una obra que m’ha tocat treballar i m’ha agradat bastant.
D’Hesíode he volgut destacar que molts autors l’han considerat com el primer filòsof grec, i que molta informació sobre aquest autor, és gràcies a la informació que dona d’ell mateix a les seves obres.
El fet de Horaci que m’ha sobtat és que era fill d’un esclau llibert, quan ell va néixer el seu pare ja estava en llibertat.
Marina Garcia
La meva definició de poesia és que són paraules inspiradores o no, on els poetes posen tots els seus sentiments i el que veuen en un text. Tant a l’assignatura de català com la de castellà he tingut molts poetes de lectura obligatòria i els que recordo són: Joan Maragall, Jorge Manrique, Garcilaso de La Vega, Antonio Machado i Lope de Vega. Sincerament a mi la poesia no m’apassiona, però hi ha poemes de Machado que m’han arribat a agradar molt.
Terenci, Ovidi i Horaci són uns de molts dels poetes clàssics que més reconec. Una de les obres més coneguda de Terenci és: Hecyra (La sogra), d’Ovidi: Les metamorfosis i per últim d’Horaci: Carmina (Odes). Terenci no va ser tant conegut com Plaute perquè era un autor més proper a la noblesa i allunyat del poble. Ovidi va néixer en una família benestant de la classe eqüestre i va estudiar retòrica a Roma. I per últim Horaci va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos.
Sara Miralles
La poesia per a mi és allò que el teu cor vol expressar. Pot ser expressada a mà o oral, amb pautes com ho serien els sonets o lliure.
Els meus poetes de lectura obligada són Luis de Góngora, Francisco de Quevedo, Garcilaso, Fray Lluís de León, San Juan de la Cruz i Lope de Vega.
La veritat és que el que més m’ha captivat ha estat Quevedo per la gràcia que té per a compondre i la gran originalitat.
Dos representants de la poesia grega antiga podrien ser Hesíode (Després d’Homer, és el més antic dels poetes hel·lens, i durant bona part del segle XIX la crítica va arribar a dubtar de la seva existència real, encara que aquesta sembla fora de tot dubte en l’actualitat. Obra famosa: “Teogonia”) i Safo de Mitilene (És considerada com una de les flamants integrants dels nou poetes lírics, es caracteritza per l’expressió d’emocions a través de poemes, i amb el particular acompanyament musical de l’instrument de corda anomenat lira, que es presumeix el va crear Hermes, déu de la retòrica. Obra famosa: “Oda a Afrodita”) i dos representants de la poesia romana antiga per exemple són Catul (De família acomodada, a partir de l’any 70 aC va freqüentar a Roma el cercle dels «nous poetes», deutors de la poesia alexandrina, el tema poètic principal de la qual és l’amor, expressat en metres nous. Obra famosa: “Carmina of Caius Valerius Catullus”) i Ovidi (Un dels més grans poetes clàssics llatins. De gènere: poesia eròtica, mitografia. Obres famosa: “Les metamorfosis”.)
Celeste Fernández Valentín
Per a mi la poesia és l’única expressió lliure d’escriure i interpretar. Un poema és directe però a la vegada subtil. Totes les paraules estan escrites amb força, però a la vegada estan amagades en una fina capa de comprensió.
Alguna vegada he treballat la poesia a classe, i cercant una mica a internet vaig trobar a artistes molt interessants. El que més em va agradar va ser Mario Bennedetti. Els seus escrits m’arriben molt i puc trobar un lloc per a mi mateixa en les seves paraules.
Safo –> (dona) Va viure tota la seva vida a Lesbos, encara que va fer un petit exili a Sicília per lluites aristocràtiques en les quals hi tenia participació. Algunes de les seves obres van ser “Safo 31, Oda a Afrodita”.
Píndar –> (home) És considerat com el millor poeta líric de la literatura grega. Algunes de les seves obres van ser les Olímpiques.
Anacreont –> (home) les seves obres més importants són” Anacreónticas, Odes …
Xènia Mató Sayol
Per a mi, la definició de poesia no es tracta només de paraules, també de paisatges, de moments o de mirades que ho expliquen tot, per a mi la poesia és allò que tu vols que sigui.
L’única poeta que recordo haver de llegir obligatòriament és Joana Raspall i me’n enrecordo perquè alguns dels seus poemes em van captivar.
Una poeta grega a destacar és Corina. És coneguda per les seves odes, tot i que avui en dia no es conserva completa cap obra seva.
Una altra poeta a destacar és Safo de Mitilene, va viure a l’època arcaica. Va ser inclosa a la llista dels nou poetes lírics. Plató la va catalogar com a “la desena Musa”. Es coneixen molt pocs poemes seus i són extrets de cites tardanes i de papirs.
I per últim, crec que cal destacar a un poeta romà molt conegut avui en dia: Ovidi. Una de les seves obres més coneguda és Les metamorfosis, ja que recull relats mitològics procedents del mon grec i els adapta a la cultura llatina de la seva època.
Laia
Per a mi la poesia ho és tot.
L’any passat, una de les lectures obligatòries de literatura castellana va ser l’antologia poètica de Juan Ramón Torregrosa, La rosa de los vientos. En general, en aquesta antologia hi havia molts poemes de molt bonics.
Èsquil, Sòfocles i Eurípides són els tres grans representants de la tragèdia grega: els poetes tràgics de l’Antiga Grècia.
Èsquil és autor de la triologia “Orestia”, amb Agamèmnon, Coèfores i Eumènides; Sòfocles d’Èdip rei i Eurípides de Medea.
Un fet rellevant de la vida d’Èsquil, per exemple, és que va arribar a escriure 90 obres durant tota la seva vida, de les quals només se’n conserven completes les set tragèdies.
I que per a ell, l’home ha d’arribar al coneixement a través del sofriment (páthei máthos).
Anna-Xiang Valiente
Jo defineixo la poesia com a manera d’expressar-se a través de les paraules.
Els poetes de lectura obligada han estat Jorge Manrique, Garcilaso de la Vega, Ovidi, Joan Maragall, etc.
La veritat és que no llegeixo poesia a no ser que me’n facin llegir a l’institut, per tant no he descobert cap autor que m’hagi captivat.
Erinna de Telos va ser una poetessa grega que va deixar nombrosos poemes d’alta qualitat, de tipus èpic, el principal dels quals és Ἠλακάτη (La filosa).
Les poques notícies que es tenen d’ella han creat confusió: hi ha autors que la fan coetània i amiga de Safo (segle VI a. C.); i altres la situen al segle IV a. C.
A través la poesia, l’autora lamenta la mort de la seva amiga, Baucis, després que aquesta es casés.
Els seus versos contenen records d’escenes de la seva infància i també apareixen les pors infantils, com Mormo, que era un geni de sexe femení amb el qual s’amenaçava als nens si no es portaven bé.
Virgili va ser un poeta llatí que va escriure les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit.
Mentre escrivia l’Eneida , l’any 19 a.C va viatjar a Grècia per inspirar-se en alguns dels llocs on passa l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra inacabada, raó per la qual alguns versos estan a mitges.
Anna Jorge
Tot i que he estudiat sobre diversos poetes, com Joan Maragall entre molts més, mai no he trobat fascinació per la poesia com està descrita. No m’interessen els versos o les síl·labes, m’interessa molt més la poesia quotidiana, ja sigui una rima que s’ha fet sense voler enmig d’una conversa o la poesia sense paraules que es pot trobar en una mirada, un sospir o una platja , pot ser que li digui a tot això erròniament poesia però no trobo una paraula millor per descriure-ho.
Ara bé, el meu coneixement en poesia antiga, sobretot la grega o romana, és més aviat poca. D’entre els poetes i les poetesses gregues el primer nom que vaig aprendre va estar el de Safo, més concretament Safo de Lesbos. Va ser una compositora i poetessa grega. La seva fama va ser enorme, ja a la seva època, la seva obra va ser admirada per Aristòtil i Sòcrates, i Plató la van considerar com una musa més. De l’illa on va néixer en deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinònim safisme. Va formar un grup de dones dedicades a l’culte a Afrodita, en el qual és conreava la poesia i la música. Fa ja un temps vaig llegir, en castellà, una de les obres que crec que estan més ben conservades, “Oda a Afrodita”, recordo que era bastant bonic. “Afrodita ha llenado mi corazón de amor a un bello adolescente y yo sucumbo a este amor.”
Per el que fa a Roma recordo a Catul, per un petit poema que comença amb “Odi et amo”. Va ser un poeta romà de l’segle I aC. Nascut a l’Voltant de l’any 87 aC a Verona, va ser un dels poetes més destacats dels poetae noui.
Elisa
Per a mi la poesia és una manera de transmetre uns sentiments i uns pensaments amagats entre unes paraules.
A l’assignatura de català, durant el primer trimestre vam estudiar i conèixer la poesia trobadoresca. Durant aquelles classes vaig descobrir poemes i poetes com Guillem de Berguedà, que va escriure “Cançoneta Lleu i Plana”, Anselm Turmena autor de “l’Elogi dels Diners” i Cerverí de Girona escriptor de “No el prengueu, el fals marit”. Però el que més em va agradar i em va treure un somriure va ser tornar a llegir i escoltar el poema d’Ausiàs March, “Així com cell qui es veu prop de la mort”. D’aquest poema se’n va fer una cançó interpretada per Raimon. La lletra d’aquest poema sonava molt sovint a casa meva quan jo era petita. Per això em va fer gràcia tornar-la a sentir després de tant de temps.
Un gran representant de la poesia de l’Antiga Roma és Quint Horaci Flac. Va ser fill d’un esclau alliberat i va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. També va establir una amistat amb el famós poeta Virgili. Horaci va reunir tots els seus poemes en quatre reculls: Sàtires, Epodes, Odes i Epístoles. Un fet que m’ha semblat molt curiós és que va ser el primer poeta llatí que va utilitzar l’expressió “Carpe diem quam minimum credula postero” (aprofita el dia, no confiïs en el demà), en un dels seus llibres titulat Carminum.
Simònides de Ceos va ser un poeta líric grec. Durant la seva joventut, va ser mestre de poesia i música a la seva Kea natal, i va escriure diverses composicions per a festivals d’Apol·lo. La seva reputació com a home savi va fomentar la creença que ell va introduir la distinció entre les vocals llargues i curtes. També es diu que va ser el primer que va cantar sobre homes, i no sobre déus ni herois. Una de les seves obres es titula “Sobre la vida del hombre”.
I per acabar, Súlpicia és una poetessa que va viure durant el regnat d’August. No hi ha gairebé informació sobre la seva vida, ni rastre d’alguna obra seva. Però es van trobar poemes d’ella en el llibre d’Albi Tibul, poeta llatí. El que m’ha cridat l’atenció és que alguns crítics han intentat canviar l’opinió que els poemes atribuïts a Súlpicia eren escrits per una dona. Hubbard va exposar que el contingut dels poemes és massa arriscat per haver estat pensat per una aristòcrata de l’antiga Roma, i en canvi Habinek i Holzberg suggereixen que els poemes són massa sofisticats per haver estat escrits per una dona.
Anna Galisteo
Per a mi, la poesia és la forma d’art que utilitza la gent que estima les paraules per alliberar la seva creativitat, la seva ment i el seu cor.
Fins ara, com a lectura obligada no hem hagut de llegir cap poeta, però hem treballat alguns autors com: Joan Salvat-Papasseit, Garcilaso de la Vega, Jacint Verdaguer, etc.
Alguns poemes, com el Soneto XIII de Garcilaso de la Vega, m’han fascinat. Va ser tanta la meva fascinació que quan vaig arribar a casa vaig posar-me a fer recerca sobre els altres sonets. Igual em va passar amb Catul, un poeta romà que va aparèixer a una de les classes de llatí. Catul em va encuriosir fins a tal punt que després de dinar, el mateix dia, vaig córrer a la biblioteca per demanar un llibre amb les seves poesies.
Un representant de la poesia romana va ser ell, Catul, que va escriure un recull de 116 poemes de diversa longitud. La seva vida no va ser gaire llarga ja que va morir als 30 anys. Un fet sorprenent de la seva vida va ser que ella va acusar Juli Cèsar, abans que aquest arribés al poder, de mantenir relacions homosexuals amb el seu lloctinent Mamurra.
L’altra artista que m’agradaria destacar és Safo de Lesbos, una poetessa grega. Ella va crear una escola que es deia “La Casa de les servidores de les Muses”, on preparava les donzelles pel matrimoni juntament amb poesia lírica i música. Avui en dia ens ha arribat d’ella l'”Himne en honor a Afrodita”.