De gent presumida, el mon antic n’és ple!

Us hauria cridat l’atenció un article de diari amb el títol “Els romans es delien per les rosses”? La Míriam de 4t va alçar la mà quan el vaig pronunciar i va ser l’encarregada de llegir-lo i comentar-lo. La seva reflexió sobre els estereotips de bellesa en el mon antic m’ha fet pensar que era un bon tema perquè els Ulls d’òliba s’hi aturessin una estona.  A l’entrevista que fa Víctor- M. Amela a l’arqueòloga Teresa Carrera hi descobrireu com aconseguien tenir la pell blanca o tenyir-se els cabells. I si voleu veure què comporta muntar una exposició us en podeu fer una idea en el making off de les Històries de tocador. El resultat de la feina de personal de molts àmbits el podeu gaudir en una breu notícia a Barcelona. cat.

Foto

Què t’ha cridat l’atenció del que explica l’arqueòloga Teresa Carrera a l’entrevista? En què s’assemblen els nostres costums amb els dels grecs i romans antics?  Què en penses del temps que dediquem a cuidar-nos físicament? I sobre el valor que donem a la bellesa?

 

← Article previ

Article següent →

9 Comentaris

  1. Celeste Fernández Valentín

    Em sorprèn la quantitat d’estereotips que existien sobre la bellesa i com la gent els intentava seguir. També em sorprèn la quantitat de “defectes” que existien, tant per homes com per a dones.

    Hi ha una altra cosa que m’ha sorprès molt, i és la intel·ligència que van tenir per a fabricar i aconseguir productes per millorar la seva bellesa amb elements naturals. Avui en dia només ens fa falta anar a una botiga i comprar el que volem, però abans havien de ser més enginyosos/es.

    Veig que els estereotips son una cosa molt antiga i que fa patir molt a la gent. Aaixò em fa pensar que no deuen ser bons per a ningú. Creiem que els estereotips sonn el correcte i el que s’ha de seguir, però si fos així, no ens portaria angoixa o patiment. Per tant la bellesa es troba trencant aquests estereotips i buscant allò que ens fa especials com a individus i com a companys de vida. Tots/es hem d’assumir la nostra part d’acceptació i tolerància tan nostra com dels altres.

  2. Xènia Mató Sayol

    Del que explica l’arqueòloga Teresa Carrera a l’entrevista m’ha cridat l’atenció el que explica de com les dones agafaven els cabells de les dones germàniques per a posar-se’ls de perruca. A més a més, gràcies a aquesta entrevista he pogut descobrir que els nostres costums s’assemblen als seus, per exemple, el costum del maquillatge.
    Per a mi, és important dedicar-nos temps per a cuidar del nostre físic, però en l’aspecte de fer esport, menjar bé, aplicar-se cremes quan la pell està seca, fets que ajudin al nostre benestar. Tot i així, respecto les persones que consideren que cal maquillar-se per sortir al carrer o coses per l’estil.
    Al cap i a la fi és el seu cos i fan el que creuen que és millor per a ells i la seva salut i/o aparença física. Tot i així, considero que en aquesta societat donem massa valor a la bellesa exterior i poca a l’interior, molts cops sembla que visquem en un mon on tot depengui de les apararences.

  3. Carla Galera Hurtado

    Hi ha diferents aspectes que m’han cridat l’atenció del que explica l’arqueòloga Teresa Carrera a l’entrevista i ara els esmentaré.
    Els romans es banyaven cada nou dies, ja que cada aquest temps hi havia mercat. M’ha sorprès que a vegades es rentessin les dents amb raspalls d’arrels i pasta dentifrici, barreja de sosa, nitram, bicarbonat i orina.
    M’ha cridat l’atenció que es posessin pírcings en les orelles i penso que el costum que tenim ara de posar-nos pírcings pot provenir de l’època romana i grega.
    Però en general, el que m’ha cridat molt l’atenció ha sigut la dedicació que li donaven al cos per tenir-lo bonic, polit i ben arreglat.

    Els nostres costums amb els dels grecs i romans antics s’assemblen molt. Els romans i els grecs es depilaven, es perfumaven, utilitzaven gran quantitat d’accessoris, es tenyien les canes, es maquillaven… aquests costums, actualment en el segle XXI es segueixen fent encara que amb alguns petits canvis.

    Considero que no dediquem suficient temps a cuidar-nos físicament. Gairebé tothom va molt atrafegat amb la feina, els estudis, la casa… i no ens parem a pensar en nosaltres mateixos, a cuidar-nos tant físicament com també mentalment. Penso que cada persona hauria de poder aconseguir un temps al dia per cuidar-se.

    La bellesa té un valor molt important, però crec que no sabem veure-la ni valorar-la. Es pot veure en molts llocs, encara que estem acostumats gairebé sempre a veure-la només en el cos físic…. qualsevol minut de la nostra vida pot tenir bellesa i no som conscients d’això.

  4. El que més m’ha sorprès de l’entrevista ha sigut la part on parlen sobre la conservació d’alguns objectes de bany, sobretot el fresc egipci de trenta-cinc segles. És impressionant com, sent igual el pas del temps, algunes coses es poden conservar tan bé i en poden transportar al nostre passat.
    Crec que encara queden alguns punts dels costums grecoromans en les nostres rutines de les nostres cures, com la depilació i el maquillatge (sense generalitzar per a totes les persones).
    En la meva opinió, jo crec que és molt important cuidar-se a un mateix, i això també inclou la nostra pell i aspecte. Cada persona té una manera única de cuidar-se i imposar la seva bellesa, tant física com mental. Així doncs, com també necessitem un temps amb un mateix per cuidar la nostra salut mental, també necessitem una estona per cuidar la nostra “superfície”, per estar feliços amb un@ mateix@.

  5. Marta López Sánchez

    Del que explica l’arqueòloga el que m’ha sorprès és que els romans tenien moltíssims estereotips, tant homes com dones, ells es maquillaven per tenir la pell més blanca i rosses perquè és el que més li agradava als romans i ara nosaltres ens maquillem amb un to més fosc per a la nostra pell. Utilitzaven molts productes enverinats, nosaltres ens posem cremes per treure les arrugues … Utilitzaven perfum de roses o fruites i nosaltres també fem servir molts perfums diferents per perfumar-nos. Es depilaven amb una cera igual que les dones (i alguns homes, no sé si tots). I també portaven moltes joies com nosaltres, hi havia un tipus de bellesa que era la de Cleòpatra igual que per a nosaltres aquesta una dona que tingui 90-60-90.

    Per a mi cada persona ha de tenir el cos que crea, posar-se les cremes, depilar-se si vol o no, perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui. I els estereotips estan sobrevalorats.

  6. El que més m’ha cridat l’atenció del que explica l’arqueòloga Teresa Carrera a l’entrevista és que les dones es posaven diferents ”cosmètics” naturals al cabell per a aclarir-lo i també que van agafar cabell de les dones germàniques per fer-se perruques, ja que als romans tenien tendència a afavorir més a les rosses.

    Els nostres costums amb els dels grecs i romans antics són molt semblants perquè les dones i els homes moltes vegades per moda o per necessitat, es tenyeixen i es tallen el cabell. Penso que als romans i grecs els hem tingut com a models en molts sentits i crec que avui dia tenim molts costums gràcies a ells.

    Crec que des de sempre hi ha hagut estereotips i modes i que per això molts i moltes s’infravaloren o acaben canviant-se totalment el seu cos i bellesa natural. Opino que tothom és lliure de fer-se el que vulgui en el seu propi cos i que cadascú decideix si dedicar-se més o menys temps a cuidar-se a si mateix. Crec que les persones haurien de tenir uns mínims de salut i neteja i que per això crec que tothom habitualment hauria de dedicar una mica del seu temps a cuidar-se, admirar-se i a netejar-se.

  7. Penso que és un article molt interessant i que et fa reflexionar molt sobre els estereotips. Quan el vaig llegir em va xocar molt que des d’èpoques antiges, els estereotips i els models de bellesa segueixin existint.

    Aquí deixo la reflexió que vaig fer quan el vaig llegr:
    La veritat és que aquest text m’ha fet reflexionar molt sobre l’existència dels
    estereotips i models de bellesa des de temps molt antics. Em fa molta pena que segueixi passant a l’actualitat i que pensem que, per ser el contrari dels models de bellesa, no som bells.
    Gràcies a aquest article podem podem saber amb bastant certesa quins eren els trucs de bellesa com, per exemple, pentinar-se endavant en cas de tenir una calva, blanquejar-se la pell amb pols d’antimoni, un producte altament verinós, es treien les arrugues amb una mescla de trementina i alguns materials més, es maquillaven amb molt color a les galtes i una lleugera ombra a les parpelles, es depilaven amb una cera a base de brea, resina, olis …
    Es buscaven molt la vida!
    També es mencionen els estàndards de bellesa romans. Primer havien de tenir un cos set vegades el seu cap ja que la teoría de Praxíteles que explica quin és el model de cos proporcionat. Després ja havien de tenir els cabells rossos i, de fet, al conquistar Germania, van pillar el cabell de les germanes per a fer perruques. I l’últim que es menciona al document és que s’aclaraven la pell per ser més blanquets.

    En fi, crec que mai podrem eliminar la costum d’establir models de bellesa i estereotips, però espero que arribi un moment on no importin.

  8. Nerea Carmona Martín

    Un fet que m’ha cridat l’atenció del que explica la Teresa a l’entrevista és que no els importava el risc d’enverinar-se només per aconseguir una pell més blanca. Això em sembla molt excessiu i demostra la gran quantitat d’estereotips que hi tenien a l’època, que eren més importants que la salut.

    Si més no, l’estètica romana s’assembla a la nostra. Per exemple, moltes persones avui dia tenyeixen els cabells d’altres colors i ens seguim depilant encara que ara, a diferència dels romans, és més comú la depilació femenina.

    Jo penso que el físic és important per temes de salut. Tots els cossos sans són bonics, però pels canons de bellesa que la societat ha imposat això costa una mica de veure. La bellesa és en tothom. L’aparença no és tan important com la pintem, ningú ens ha de jutjar per com som o com vestim. Ens hem d’estimar a nosaltres siguem com siguem.

  9. Iria Villena Díaz

    M’ha cridat molt l’atenció que els romans es rentessin amb esponges mullades en substàncies tan abrasives com la sosa. Encara que després es posessin oli, em sorprèn que no es quedessin sense pell.

    He pogut veure que molts dels costums que tenim avui dia, ja eren presents en l’antiguitat. I que molt dels estereotips de la nostra societat vénen del món antic. Un dels costums que no s’ha mantingut i m’agradaria saber per què, és la tradició que tenien els homes de maquillar-se.

    Crec que a vegades li donem molta importància al físic i realment no ens fixem en el més important que és la personalitat. A més moltes vegades ens cuidem per als altres i no per a nosaltres mateixos i crec que si et cuides també ha de ser perquè tu vols. Avui dia quasi tot gira entorn de la bellesa i els estereotips i crec que això hauria de canviar.

Respon a Carla Galera Hurtado Cancel·la les respostes