Una de les coses que m’agrada de la meva feina és descobrir què és el que fa un únic un determinat grup d’alumnes en una matèria. A la matèria de grec hi ha hagut grups que han fet de la mitologia i la música el seu centre d’interès; d’altres han trobat en la sintaxi un exercici de centrament en l’ara i aquí. Les humanístiques de primer d’aquest curs son especialistes a fer-me preguntes sobre etimologia. Em posen a prova un dia i un altre. I m’agrada! M’ajuda a sortir de les etimologies habituals del llibre, a buscar en els diccionaris etimològics i a imitar un dels meus grans mestres a la universitat, Joan Solà, que es podia passar hores anant d’una web a una altra a la recerca de significats i curiositats lingüístiques. Just avui rebia un whats d’una companya recordant-me que aquesta setmana fa ja deu anys de la seva mort! Escriure aquest article és una manera de fer-li un petit homenatge i alhora de posar aquest cop jo a prova les meves alumnes.
Quan avui buscàvem paraules catalanes que tinguessin el seu ètim en el grec ἀνήρ, ἀνδρός, una d’elles ha dit ‘andròmina’. He tret l’agenda i me l’he apuntada per fer la recerca. Primer el diccionari manual perquè m’agrada això d’obrir el diccionari i passar pàgines, i després directament al DIEC per anar des d’allà al DCVB. No se m’hagués acudit relacionar ‘andròmina’ amb el personatge mitològic d’Andròmeda! Qui era Andròmeda? Per què va acabar lligada a una roca? Qui la va deslligar? Et recorda alguna altra història aquest mite? Quina imatge arquetípica de l’home i la dona representa aquest mite? Què en penses d’aquest punt? Quin autor romà fa aparèixer la seva història en una de les seves obres més conegudes? Com es diu aquesta obra? Quin autor castellà va escriure un auto sacramental a partir d’aquest mite?
Andromeda and the Sea Monster de Domenico Guidi (1694)
_(1251914405).jpg){kind=link}
Laia A
Andròmeda, és per a la mitologia grega, filla de Cefeu i Cassiopea.
Cassiopea, la seva mare, deia que era la més bella de les Nereides. Va ser per això que aquestes, en un atac de gelosia, van demanar-li a Posidó que provoqués inundacions i, a més, envià a Cetus a destruïr les terres de Cefeu.
Aquest, va anar a consultar l’oracle d’Ammon on li va dir que la seva filla havia de ser lligada a una roca per ser sacrificada al monstre marí i així evitar el càstig del qual era víctima el poble d’Etiòpia (dels quals regnava Cefeu).
La va deslligar de la roca Perseu, quan tornant de matar la Medusa es va enamorar d’ella al veure-la.
Aquest mite, per exemple, s’assembla a la història de la Bella dorment, on la noia és rescatada per la imatge heroica de l’home. Per tant, la imatge arquetípica de l’home i la dona que dona a conèixer aquest mite és el que la dona és un personatge feble i l’home és el seu defensor natural.
No crec que sigui just mostrar la imatge de la dona com a una persona feble i indefensa, com porta fent-se des de fa molt temps al llarg de la història. Una dona o noia (a l’igual que un home) és capaç de defensar-se ella sola sense cap mena d’ajuda o aprovació masculina.
Ovidi, fa aparèixer la seva història al llibre de Les Metamorfosis, escrit entre l’any 2 i 8 dc.
Paula C
Andròmeda era era la filla de Cafeu, d’Etiòpia i Cassiopea. Els seus pares van ser castigats perquè Cassiopea es creia la més bella de les Nereides. Les Nereides es van posar geloses i van demanar a Posidó que les ajudes a vengar aquell insult. Posidó per va decidir ajudar-les provocant grans inundacions, i enviant la Balena (Cetus) a destruir les terres de Cefeu. El rei va anar a consultar a l’oracle, el qual va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí per poder evitar el càstig del qual el poble d’Etiòpia era víctima. Els etíops van obligar al rei a acceptar el sacrifici i la van lligar a una roca. Quan Perseu tornava de matar a la Medusa va veure a Andròmeda i es va enamorar a primera vista. Va decidir baixar a la platja per poder parlar amb Cefeu i Cassiopea. Més tard els hi va demanar el matrimoni amb ella però li van dir que només ho podia fer si aconseguia matar el monstre. Perseu va lluitar amb el monstre marí i el va matar utilitzant el cap de Medusa que convertia en pedra tot aquell qui la mirava encara que estigués morta. Perseu i Andròmeda finalment es van casar. Un altre mite molt conegut i semblant a aquest es el mite de Prometeu en el qual també es lligat a una roca i finalment l’aconsegueix salvar Hèrcules. La imatge arquetípica que representa l’home i la dona en aquest mite és el de que la dona està “lligada/empresonada” i de cop i volta apreix un home el qual s’enamora a primera vista de la bellesa i per aconseguir-la “salvar,dessligar” ha d’aconseguir vençer a algú o algo. El meu punt de vista es que aquesta tipus de context es repeteix molt i en moltes històries i penso que el partó s’hauria de canviar, ja sigui en els papers del personatges o veure el mite des de un altre punt de vista. Un dels autors romans que fan aparèixer aquest mite dins de la seva obra és Ovidi en les Metamorfosis, d’altra banda Pedi Calderón de la Barca (poeta i dramaturg) va escriure “Fortunas de Andrómedas” .
Anna-Xiang Valiente
Andròmeda és un personatge mitològic, filla de Cefeu, rei d’Etiòpia, i de Cassiopea.
Andròmeda va acabar lligada a una roca perquè la seva mare es creia la més bella de les Nereides. Geloses, van demanar a Posidó que les vengés i ell va decidir inundar i enviar a Cetus, un monstre marí, a les terres de Cefeu per destruir-les. El rei va consultar l’oracle d’Ammon el qual deia que Andròmeda havia de ser sacrificada a Cetus per evitar la destrucció d’Etiòpia.
Perseu que acabava de matar a Medusa va veure a Andròmeda lligada a la roca i se’n va enamorar. Llavors va demanar permís als seus pares per casar-se amb ella si aconseguia alliberar-la i matar al monstre.
Aquesta història em recorda a la llegenda de Sant Jordi en la qual Sant Jordi salva la princesa d’un drac que se la vol menjar.
Aquest mite dona una imatge dèbil a la dona i heroica a l’home. La dona, Andròmeda, espera a que algú, en aquest cas Perseu, la rescati. El mateix passa a la llegenda de Sant Jordi i en els contes infantils en la que la protagonista també és rescatada per un príncep/cavaller en comptes de ser ella mateixa la que intenta salvar-se.
Penso que des d’un principi les històries com aquesta haurien d’haver estat escrites d’una altra manera ja que menyspreen el poder de la dona.
L’autor romà que fa reaparèixer aquesta història en una de les seves obres és Ovidi en el llibre de Les Metamorfosis.
L’autor castellà que va escriure un auto sacramental a partir d’aquest mite va ser Pedro Calderón de la Barca.
Paula
Era la filla de Cefeu, rei d’Etiòpia, i de Cassiopea. Van ser castigats perquè Cassiopea es creia la més bella de les Nereides. Així que van demanar, ofeses, a Posidó que les vengés pel que havia dit. Ell va provocar inundacions i va enviar la Balena a destruir les terres de Cefeu. El rei va consultar l’oracle i li va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí i va ser lligada a una roca.
Perseu quan tornava de matar Medusa la va veure i es va enamorar d’ella i els va demanar als seus pares de casar-se amb ella si matava al monstre i van acceptar. Va lluitar i el va matar utilitzant el cap de Medusa.
Aquesta història em recorda a la llegenda de Sant Jordi ja que la filla del rei també és entregada al drac i el cavaller la salva matant el drac. La imatge que dona és de que l’home és el valent que ha de salvar a la dona.
L’autor romà que fa aparèixer aquesta història en una obra és Livi Andrònic, en el mite de Perseu; i l’auutor castellà va ser Don Pedro Calderón de la Barca.
Marina Garcia
Andròmeda era filla de Cefeu i Cassiopea i esposa de Perseu. Deixant de banda la mitologia, Andròmeda és una constel·lació.
Va lligada a una roca perquè Cefeu va consultar el seu oracle i li va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí per evitar el cástig que tenía el poble etiopiá. Llavors el poble va obligar al rei a acceptar les condicions que li demanava l’oracle i es va fer el sacrifici de la seva filla lligant-la a una roca.
La va deslligar Perseu.
Aquest mite em recorda a la història de la blancaneus i ha la de la rapunzel.
Aquesta imatge arquetípica de l’home i la dona representa que l’home és l’heroi que salva a la dona indefensa, vulnerable.
Penso que en gairebé quasi tots els mites l’home el representen com a una figura important i a la dona la representen com a una figura inferior.
L’autor romà que fa aparèixer la seva història en una de les seves obres més conegudes és Ovidi.
L’obra es diu ‘’Les metamorfosis d’Ovidi’’.
L’autor castellà que va escriure un auto sacramental a partir d’aquest mite és Pedro Calderón de la Barca.
Elisa
Qui era Andròmeda? Andròmeda era filla dels reis etíops Cefeu i Cassiopea.
Per què va acabar lligada a una roca? Tot va començar perquè la mare d’Andròmeda es creia la més bella de les Nereides, aleshores, aquestes, geloses van demanar-li a Posidó que fes alguna cosa contra aquell insult. I així ho va fer, va enviar una balena a destrossar les terres de Cefeu. Llavors, davant d’aquest gran problema, Cefeu va anar a parlar amb l’oracle d’Ammon i li va dir que havia de sacrificar a la seva filla per evitar el càstig del qual era víctima Etiòpia. I és així, com Andròmeda va acabar lligada a una roca.
Qui la va deslligar? La va deslligar Perseu, la va veure quan tornava volant de matar a Medusa, i se’n va enamorar perdudament.
Et recorda alguna altra història aquest mite? Em recorda una mica al la història de Sant Jordi. On hi ha una dama, que és salvada per un príncep, ja que està en mans d’una bèstia ferotge que se la vol menjar.
Quina imatge arquetípica de l’home i la dona representa aquest mite? Representa a una dona dèbil i feble, que necessita un home valent i cavalleresc per ser rescatada. I l’home que la salva normalment queda com un heroi.
Què en penses d’aquest punt? Penso que no és gens realista, però ho representaven així perquè era el que volien mostrar.
Quin autor romà fa aparèixer la seva història en una de les seves obres més conegudes? L’autor romà que fa aparèixer aquesta història en una de les seves obres més conegudes és Ovidi.
Com es diu aquesta obra? Les Metamorfosis.
Quin autor castellà va escriure un auto sacramental a partir d’aquest mite?
Va ser Pedro Calderón de la Barca.
Anna Galisteo
Andròmeda era la filla de Cefeu, rei d’Etiopia, i Cassiopea. La seva mare va declarar que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides. Aquestes, enfadades, van queixar-se a Posidó i ell va amenaçar de destruir el regne de Cefeu enviant una inundació i al monstre marí Cetus.
Els reis, llavors, van consultar l’oracle d’Ammon i aquest els hi va dir que l’única forma de salvar el seu poble i aconseguir el perdó de Posidó era donar a la seva filla com a sacrifici pel monstre marí. Va ser així com Andròmeda va acabar lligada a una roca, esperant ser sacrificada. Els seus pares, però, van prometre donar la mà de la seva filla en matrimoni en cas que algú aconseguís salvar-la.
Els crits desconsolats d’Andròmeda van arribar a Perseu, que venia d’acabar amb Medusa. Ell, en veure que Cetus s’apropava a la noia, va volar cap a ells amb el seu Pegàs, i amb el cap de Medusa va petrificar el monstre. Cetus, ja convertit en pedra, va enfonsar-se al mar.
Aquest mite em recorda a la llegenda de Sant Jordi. Com en aquesta història, es mostra una figura masculina, valenta i forta que ha de salvar a la figura femenina, fràgil, indefensa i desesperada. Trobo això completament masclista i m’ofèn profundament. Trobo que als mites i a les llegendes falten figures femenines que siguin capaces de defensar-se i salvar-se soles. El tòpic del cavaller que salva a la bella dama mostra una versió de les dones que no s’assembla a la real. Les dones som capaces de ser les heroïnes.
Ovidi fa aparèixer la història d’Andròmeda i Perseu en Les Metamorfosis, una de les seves obres més conegudes i la qual estem treballant aquest any. Un altre autor, aquest cop castellà, també va utilitzar aquest mite: Don Pedro Calderon de la Barca va escriure un auto sacramental a partir d’aquest.