Plaers matemàtics

Potser algú s’haurà sorprès de veure aquest títol perquè la combinació de plaer i matemàtiques és un oxímoron impronunciable.  Una de les més grans riqueses de la humanitat és la diversitat i més d’una assaborirà el títol amb delit. Penso, especialment, en les companyes del departament de Matemàtiques que fan classe a 3r d’ESO, la Míriam i la Minerva. Per què? Per la proposta que han compartit en el nivell tenint en compte que el 12 de maig se celebra el dia escolar de les matemàtiques (des del 2000). Però hi ha més motius! Des de fa dos anys, aquesta data també coincideix amb el dia de la dona matemàtica.

La part de les matemàtiques que més em va agradar com a estudiant va ser la geometria: calcular àrees i perímetres em divertia perquè només calia seguir una fórmula que algú, molts segles enrere, havia descobert. Em fascina descobrir coincidències numèriques en efemèrides de persones de la mateixa família i encara em faig creus que ni grecs ni romans tinguessin un símbol per representar el zero.  Cada vegada que explico a classe l’origen etimològic de la paraula matemàtiques, se’m dibuixa un somriure perquè m’encanta el significat del verb del qual prové! I a vosaltres, què us agrada de les matemàtiques? Si us costa recordar-ne algun, us animo a veure aquest vídeo i a escriure-ho després. Quins descobriments etimològics sorprenents has fet aquest trimestre?

És molt probable que els noms de ΠυθαγόραςἈρχιμήδης us sonin d’alguna classe de matemàtiques. Però i el de Θεανώ?  Per saber-ho, comenceu escoltant… Per què alguns ens son més familiars i d’altres no? Quina és la teva opinió sobre aquest fet? Què es pot fer per canviar aquesta situació?

Busca informació sobre  Θεανώ per saber en quin temps i ciutat de la Grècia antiga va viure,  per entendre quina relació va tenir amb els pitagòrics i per adonar-te de la seva importància malgrat se n’acostumi a parlar poc.  Escriu un text documentant tota la informació amb enllaços a les pàgines on ho hagis trobat.

Observa l’explicació de l’obra L’escola d’Atenes de Rafael. De què t’adones?

Detall de l’Scuola di Atene de Rafael (1509-1510)

← Article previ

Article següent →

8 Comentaris

  1. Claudia Ferrón Polo - BATX-1H

    Sempre m’han agradat les matèmatiques perquè trobo que és una manera relaxant de pensar i se’m donen bé ja que tot és de pensar i utilitzar la lògica- Però de temari, el que més m’agrada són les equacions i els teoremes i també m’encanta multiplicar.
    He descobert que la paraula matemàtiques prové del grec antic ´mathemas´ i significa estudi d’un tema o ciències.
    Pitàgores i Arquímedes ens sonen més perquè hem treballat els seus continguts a classe i són icones de les matèmatiques. Teano (Θεανώ) no es tan coneguda i jo crec que això és perquè era una dona, i no tenien gaire importància.
    Téano va nèixer a Crotona al segle VI a.C i va ser una matemàtica i filosofa grega. Era la dona de Pitàgores i també era membre de l’escola pitagòrica. El que pocs saben és que ella va descubir el número auri.

  2. Irene Parra Díaz - BATX-1H

    El que més m’agradava de les matemàtiques eren les regles de tres i les equacions. Trobava molt interessant descobrir a quan equivalia o a què equivalia una incògnita.
    He descobert que la paraula matemàtiques ve de la paraula (mathema), que vol dir estudi d’un tema o ciència.
    Alguns noms com Πυθαγόρας o Ἀρχιμήδης ens sonen ja que els hem treballat a classe de matemàtiques i alguna vegada hem parlat d’ells a classe de grec. A més, crec que els coneixem ja que van fer un descobriment que a dia d’avui encara s’utilitza i és útil per a nosaltres. El nom de Θεανώ no és conegut ja que la història ha considerat a la dona com a ésser inferior, poc útil, poc intel·ligent i que havia de dedicar-se únicament a fer tasques de la llar.
    Teano va nèixer a Crotona, al segle V aC i va ser una matemàtica i filòsofa. Era la dona de Pitàgores. Va descubrir el número auri.

  3. a)I a vosaltres, què us agrada de les matemàtiques?
    -Quan feia matemàtiques m’agradaven fer les fraccions i les equacions perquè vaig descubrir que les fraccions es poden aplicar a la música (la música m’encanta) i les equacions son les que em mantenien molt concentrada, cosa que de petita em costava déu i ajuda.
    b)Quins descobriments etimològics sorprenents has fet aquest trimestre?
    Em va sorprendre i agradar molt l’orígen de la paraula “tragedia” perquè no m’esperava gens que vinguessin de les banyes de cabra! em va agradar la història que una paraula “quotidiana” per mí tingués una història tant fascinant.
    c)Per què alguns ens son més familiars i d’altres no? Quina és la teva opinió sobre aquest fet? Què es pot fer per canviar aquesta situació?
    -Els que son més familiars normalment son noms d’homes perquè potser Teano en aquell moment va ser molt important però hem anat “evolucionat” pensant que les dones no erem tant capacitades com els homes per fer aquest tipus de feines i, segurament els “importants” en algún moment hauran volgut amagar les figures de dones importants que han destrossat aquesta ideología que ells tenien.
    – El que jo pemso sobre això és que haría de ser més coneguda perquè ha fet coses molt importants que , en aquesta época, encara seguim practicant o fent servir.
    -Potser per canviar-ho s’hauria d’escriure més d’ella i posar-la com a exemple de que les dones son tant llestes com els homes.
    d) Escriu un text documentant tota la informació amb enllaços a les pàgines on ho hagis trobat.
    -Teano va nèixer al 546 a.C a Crotona, situada en Magna Grècia al sud d’Itàlia. Com era molt llesta, el seu pare Milán va enviar-la a l’escola de Pitàgores, una escola molt estricta alhora de triar quins alumnes podien entrar i quins no però també molt igualitària, on l’home era igual a la dona en l’aprenentatge. Aquesta va ser acceptada i va ser molt bona alumna. A part de ser alumna també va ser professora i dona de Pitàgores la qual, quan va morir el seu marit, va extendre per tota Grècia la feina que Pitàgores va iniciar. Teano va fer tractats de filosofía, medicina, física i matemàtiques (teorema de la proporció àurea, contrucció de l’univers, teoría dels números…)
    e)Observa l’explicació de l’obra L’escola d’Atenes de Rafael. De què t’adones?
    -M’adono de que en la imatge en la que està Pitàgores junt amb Teano diu que Teano és Averrois, un filòsof islàmic.

  4. -No tinc resposta clara per expressar la primera pregunta, ja que mai han sigut la meva fort, però si he descollir el que més m’ha agradat diria resoldre problemes, perquè tot i que havia de llegir mil vegades l’enunciat del problema, sempre els acabava traient endevant.
    -Aquest trimestre he fet incontables descobriments etimològics, però un que hagi dit “ostres, no l’havia pensat”, i en canvi fos evident és pseudoapostòl, fals apostòl, que també comparteix etimologia amb pseudonim, nom fals.
    -Jo crec que en aquella època hi havien molt poques dones que tinguessin l’oportunitat de esta al “mateix nivell que els homes”.
    -Θεανώ o Teano, nascuda l’any 546 a. C.
    Teano de Crotona era membre de l’Escola de Pitàgores. Ella no va ser la primera dona a ingressar en aquesta escola. Hi ha evidència que hi ha almenys altres 17 dones a les escoles de Pitàgores, el més important era l’amor per les matemàtiques.
    Ha escrit diversos articles sobre matemàtiques, números, políedres, proporcions, ordre, harmonia, proporció àuria, Pitàgores…
    A part també que va ser a la dona de Pitàgores, se’n van conèixer a l’escola i es van casar, quan Pitàgores va morir, l’escola va quedar en mans de Teano de Crotona.

  5. HELENA CLOT PÉREZ

    Per què alguns ens son més familiars i d’altres no? Quina és la teva opinió sobre aquest fet? Què es pot fer per canviar aquesta situació?

    Opino que en general, estem més acostumats a aprendre i a sentir parlar sobre personatges grecs masculins. No només grecs, si no la majoria de personatges històrics ja siguin científics, matemàtics, etc. que aprenem a l’escola són de sexe masculí. Aquest és un problema de la societat.
    Potser també són més familiars per la teoria que van descobrir. Per exemple, Pitàgores a part de ser el nom, el teorema que va descobrir es diu així.
    Encara que fos per la teoria que van descobrir, hi ha moltes dones que van fer descobriments històrics que avui en dia no coneixem o no hem sentit a parlar. Crec que per canviar això, hauríem de ser més familiaritzats amb els personatges femenins que van canviar la història que sovint són passades per alt.

    Busca informació sobre Θεανώ per saber en quin temps i ciutat de la Grècia antiga va viure, per entendre quina relació va tenir amb els pitagòrics i per adonar-te de la seva importància malgrat se n’acostumi a parlar poc. Escriu un text documentant tota la informació amb enllaços a les pàgines on ho hagis trobat.

    Teano (Θεανώ) va ser una matemàtica, filòsofa grega, nascuda a Crotona al segle VI aC. Formava part de l’escola pitagòrica. En aquella època la dona estava marginada de les activitats científiques, però a l’escola pitagòrica de Crotona no existien prejudicis ni discriminacions. i es rebia per igual a homes que a dones. Teano va estudiar molt i va treballar amb gran dedicació, per la qual cosa, al cap d’alguns anys, es va convertir en mestra. Segon els antecedents, Teano va escriure molt i se li atribueix haver escrit tractats de Matemàtiques, Física i Medicina, i també sobre la proporció àuria.
    Si a Tales de Milet se’l considera el primer matemàtic i a Pitàgores el pare de la matemàtica, a Teano se la considera la primera dona matemàtica. Teano es va casar amb Pitàgores i es diu que van tenir tres fills: Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota.
    Sobre el pensament de Pitàgores, el matemàtic i filòsof grec considerava que l’ésser humà havia estat creat a harmonia. Tenia un pensament creador, i considerava que l’univers estava dividit en el món natural, el diví i l’humà. A més, considerava a l’home un ésser viu amb intel·ligència i ànima.
    Per culpa del control del govern de Crotona que va aconseguir l’acadèmia, el poble va entrar en còlera. Això va provocar la destrucció de l’acadèmia i més tard els assassinats de tots els docents. L’única docent que va sobreviure la matança va ser Teano, que després de la mort de Pitàgores va prendre les regnes de l’escola pitagòrica amb l’ajuda de les seves filles Damo, Telauges i Arignote.

    Observa l’explicació de l’obra L’escola d’Atenes de Rafael. De què t’adones?

    Podem observar que l’autor Rafael, va ser molt precís amb el procés de col·locació i l’acció que està fent cada persona. Rafael va haver d’estudiar cada personatge per obtenir una peça d’art on tot lligues d’una manera simbòlica.
    Segons la posició del personatge, podem observar la importància que va tenir.
    Per exemple:
    Al centre al punt de fuga de la composició, s’hi representen Plató i Aristòtil, els filòsofs grecs considerats com els més importants de la història.
    Estan drets en actitud majestuosa i vestits amb una toga romana.
    Cadascú sosté a la mà una de les seves obres més significatives: el Timeu i l’Ètica a Nicòmac.
    Els seus gestos també representen els seus interessos en el camp filosòfic: Plató assenyala cap al Cel i Aristòtil gestualitat cap a la Terra.

    També podem veure una figura estirada que representa Diògenes de Sinope, el filòsof cínic. Està aïllat dels altres personatges perquè es mantenia separat de la resta i sempre va rebutjar els honors i homenatges que els seus contemporanis li oferien. Té aspecte i porta roba descuidada. Solia beure al riu amb l’ajuda d’un bol de fusta, que es pot veure al seu costat.

    Com hem vist, Rafael va pensar en tot al moment de pintar aquest quadre, el qual es va convertir famós mundialment.

  6. Marta Prieto Bravo - BATX-1H

    – A mi el que més em va agradar de les matemàtiques va ser la geometria; el fet de calcular les àrees i els perímetres, com has dit tu, i, també, quan havíem de posar en pràctica la regla de Ruffini en els Polinomis, ja que en el moment ho vaig entendre i m’era divertit.
    – No em ve al cap cap descobriment etimològic que m’hagi marcat durant el curs, però fa unes setmanes la meva mare va posar un nou quadre a la cuina, el qual em resultava familiar. Em vaig posar a transliterar els noms que hi havien escrits, ja que vaig veure que eren grecs i, seguidament vaig preguntar-li a me mare d’on havia sortit el quadre. La seva resposta va ser que ens el va portar la meva àvia (mare del meu pare) de Grècia, un cop que van anar de viatge. Llavors em van començar a quadrar més les coses i, al observar el dibuix del quadre vaig veure que sortia la imatge de Cupido, així que vaig decidir posar al buscador els noms que havia transliterat més el de Cupido i em va sortir la història que representava. De la història en sí no m’enrecordo gaire, però el que més em va impactar va ser que el nom de Selene, Selena… en el grec es tradueix com Lluna (el qual m’agrada molt), així que em vaig posar a llegir una mica de la història d’aquesta deessa.
    – Jo crec que alguns noms ens resulten més familiars que d’altres, ja que depèn de la persona que sigui. És a dir, si és una persona famosa, perquè ha descobert una teoria que explica la suma de les matemàtiques (per posar un exemple) es com que marcarà en la història i, com les matemàtiques es començaran a ensenyar mitjançant el descobriment de teories d’algunes persones, serà un fet que arribarà molt i molt lluny i és farà famós.
    També penso que aquest fet està relacionat amb el sexe del qual sigui la persona que ha descobert una teoria, etc. Ja que com se sap, sobretot en l’antiguitat, les dones estaven “silenciades”, és a dir, tots els valors se’ls emportaven els homes, encara que hagués sigut la dona la que hagués descobert qualsevol cosa, el premi sempre anava per l’home. Ja que en cap moment se’ls hi havia passat pel cap la possibilitat que una dona pogués marcar en la història.
    Per tant, per canviar aquesta situació el que s’ha de fer és donar veu a totes aquelles dones que han fet, descobert, etc. alguna cosa important durant la seva vida, sense ser tapades pels homes. Encara que sí que és veritat que avui dia cada cop ho estem aconseguint més, mitjançant revolucions feministes…
    – Teano va néixer al segle VI a.C. (a l’any 546) a la ciutat de Crotona. Va ser una de les dones filòsofes més importants de l’escola pitagòrica de l’època, però, òbviament, no va sortir a la llum quasi, pel fet de ser dona.
    La relació que té amb els pitagòrics és, bàsicament, que va ser la dona de Pitàgores. Per aquest simple fet, avui dia ens resulta més familiar el nom de Pitàgores que el de Teano, encara que va ser ella la sàvia.

    – Amb aquesta explicació m’adono que el que he esmentat en els altres punts del silenci de la dona en aquella època sobretot, és cert, ja que el quadre està representant als filòsofs de l’època, els quals TOTS són homes. En el quadre es poden observar algunes dones, però al costat dels seus homes (en teoria) i sense el número que, en l’explicació, és l’ajuda per saber quin filòsof famós era.

  7. a) I a vosaltres, què us agrada de les matemàtiques?
    Doncs sent sincera les matemàtiques no m’agraden gens i gràcies a Déu que ara no estic fent perquè se’m donen fatal.

    c) Per què alguns ens son més familiars i d’altres no? Quina és la teva opinió sobre aquest fet? Què es pot fer per canviar aquesta situació?

    Escriu un text documentant tota la informació amb enllaços a les pàgines on ho hagis

    Teano va nèixer al 546 a.C a Crotona, situada en Magna Grècia al sud d’Italia. Era una noia molt llesta, aleshores el seu pare la va enviar a l’escola de Pitàgores, una escola molt estricta. A part de ser alumna també va ser professora i dona de Pitàgores. Quan el seu marit va morir, va extendre per tota Grècia la feina de Pitagores.

    Els que són mes familiars normalment són els dels homes perquè sempre s’ha parlat de l’home com un descobridor i a la dona com la “dona de” ” l’amant de..”.
    Jo el que penso sobre això és que hauria de ser més coneguda perquè ha fet coses importants. Ha de ser reconeguda pel seu treball.
    Per poder canviar-ho caldria que sortissin aquestes dones als llibres de text i valorar el que van aportar.

  8. Sara Miralles

    – Què us agrada de les matemàtiques?
    El que m’agrada de les matemàtiques és la seva manera d’aparèixer a tot arreu i quan les entenc i se’m fan ràpides.

    – Quins descobriments etimològics sorprenents has fet aquest trimestre?
    Els descobriments etimològics que he fet aquest trimestre són el fet de com el grec apareix, en els nostres idiomes el català i el castellà, mínim en una paraula d’una sola frase que diguem i això em sorprèn i agrada molt.

    – Per què alguns ens son més familiars i d’altres no?
    El que crec és que molts noms masculins ens sonen, perquè en la història les dones al llarg de la història no s’ha considerat que les dones també eren intel·ligents i llavors sempre se’ns han mostrat més als homes que a les dones, fins i tot en llibres d’història actuals.
    Per això crec que Πυθαγόρας i Ἀρχιμήδης ens sonen i Θεανώ, no.
    Ens han invisibilitzat a moltes dones.

    – Quina és la teva opinió sobre aquest fet?
    La meva opinió sobre això, és que no és just i no entenc la diferència entre gèneres. Tots som persones amb el mateix esquelet intern, igual que el racisme, és incomprensible.
    Si una persona s’esforça i troba aquella resposta a la qual molts ens hem fet alguna vegada o que trobi una cosa inexplorada, sigui qui sigui, s’hauria d’escoltar i admirar.

    – Què es pot fer per canviar aquesta situació?
    Per a canviar aquesta situació, crec que haurien de rebuscar dones de totes les èpoques que hagin fet recerques i canvis al món i a partir d’ara afegir-les a tots els materials d’aprenentatge, perquè les pròximes generacions no vegin cap diferència entre gèneres.

    – Busca informació sobre Θεανώ per saber en quin temps i ciutat de la Grècia antiga va viure, per entendre quina relació va tenir amb els pitagòrics i per adonar-te de la seva importància malgrat se n’acostumi a parlar poc. Escriu un text documentant tota la informació amb enllaços a les pàgines on ho hagis trobat.
    Θεανώ o Téano va néixer en Crotona en el segle VI a. C. i va ser esposa i membre de l’escola pitagòrica.
    Téano va aportar tractats de matemàtiques, física i medicina, a més que la seva cerca de la perfecció i l’harmonia en formes i proporcions li va portar a treballar en el número auri, el qual apareix en la naturalesa sovint i va ser el primer nombre irracional que van conèixer els grecs.

    – Observa l’explicació de l’obra L’escola d’Atenes de Rafael. De què t’adones?
    Del que m’adono és que la majoria de destacats pels números, són homes i també que majoritàriament estan ensenyant als que tenen al costat amb materials com llibres.

Respon a Irene Parra Díaz - BATX-1H Cancel·la les respostes