La Maison Carrée és una obra arquitectònica religiosa, concretament un temple, d’estil romà imperial realitzada a la primera etapa de l’Imperi, durant el principat d’August. El temple va ser manat a construir a l’any 16 a.C. per ordre del governador Marc Agripa. L’autor és desconegut. El seu nom: “Maison Carrée”, es pot traduir com “Casa quadrada”, però el temple té la planta rectangular. Al ser un temple romà, els fidels no tenien accés a l’interior, només els sacerdots podien accedir-hi, i per això el culte als déus es feia a l’exterior, per tant és una edificació feta per veure-la des de fora. Està situada a l’antic fòrum de la ciutat de Nîmes, a França. En l’antiguitat, la ciutat s’anomenava Nemausus, i era un assentament celta, però amb el pas del temps va rebre el nom de Nîmes. El material utilitzat és la pedra calcària. Podem destacar que és un temple romà prototípic amb influències etrusques, i també és un temple pròstil (un sol pòrtic a la part de davant). Està elevat sobre un podi d’influència etrusca, que dona accés a l’entrada a través d’una escala monumental. Es diferencien clarament dues parts: el pòrtic (és la part exterior, la qual dóna accés a la part interior) i la cel·la (la part interior). El pòrtic és hexàstil, és a dir, té sis columnes al davant, les quals en aquest cas són corínties i arriben fins als 17 metres d’alçada. També té quatre columnes més, exemptes, dues a cada lateral. Seguint de nou el model romà, és un temple pseudoperípter (voltat de columnes, que als laterals estan adossades) amb trenta columnes de perímetre, de les quals vint són adossades. L’interior no té cap divisió i només s’hi pot accedir per la part davantera de l’edifici. El sostre del temple es tanca amb la característica coberta de dos aiguavessos. Avui dia al temple s’hi projecta un vídeo per a turistes que resumeix en vint minuts la història i els atractius de la ciutat romana.
El temple de la Maison Carrée ha tingut força influència al llarg del temps. Va servir d’inspiració per a portar a terme l’edificació de l’església neoclàssica de la Madelaine a París, la qual té la planta rectangular, els ordres clàssics, i el sistema arquitravat com la Maison Carrée.
Dono les gràcies a Sara Varón Puerta, del Batxillerat Artístic per ajudar-me amb els seus coneixements adquirits a la matèria de Fonaments de les Arts.
Borja Antelo
marinacarrizo
Em sembla molt interessant el teu article. Jo ja vaig estar a Nîmes per l’intercanvi del 2018 a Marsella. El que més em va agradar eren les pintures abstractes que hi havia dins del temple, també vam anar a les arenes de Nîmes i vam veure les gàbies on estaven els gladiadors abans de sortir a lluitar. Va ser una visita molt maca i entretinguda.