INTRODUCCIÓ

 La representació pictòrica del naixement d’Helena no es el molt variada, hi consten representacions simples on solen dibuixar-se els dos protagonistes del mite. Aquests, poden sortir únicament sols a l’escena, o bé en altres versions s’hi afegeixen els fills de Leda; com al quadre de Leonardo Da Vinci. També es pot situar la figura de Cupido. A més a més podem trobar altres quadres amb una interpretació mes enrevessada: a la pintura de Antonio Allegri da Correggio ens topem amb Leda nua (al centre del quadre) asseguda al peu d’un arbre junt amb el cigne a sobre alhora, ella està mirant com vola el mateix cigne blanc que desapareix al marge dret del llenç. Això es donat a que aquesta obra no representa un moment concret del mite, si no que il•lustra diferents escenes del mateix en únic espai, ja que l’autor Antonio Allegri da Correggio ho va voler pintar d’aquesta peculiar manera. Per aquesta raó a la cantonada inferior dreta, tornen a sortir els dos protagonistes però aquesta vegada Leda rebutja al cigne (Zeus) mentre es dona un bany al riu.

QUADRES:

Títol: Leda amb el cigne/ Leda e il cigno Cronologia: (c.1531-1532) (s.XVI) Dimensions: 152 × 191 Tècnica: Oli sobre llenç Autor: Antonio Allegri da Correggio Localització actual: Gemäldegalerie de los Staatliche Museen zu Berlin – Preussischer Kulturbesitz (Berlín, Alemania)

Títol: La Leda Borghese /leda col cigno (Còpia d’una obra perduda de Leonardo da Vinci) Cronologia: 1515-1520 Dimensions: 112×86 cm Tècnica: pintura al Temple sobre taula Autor: Desconegut ( Possible deixeble de Leonardo) Localització actual: Galería Borghese, Roma, Italia.

Títol: Leda i el cigne Cronologia: (c.1580) Dimensions: 113×94,5 cm Tècnica: Oli sobre llenç Autor: Paul Veronese Localització actual: Palais Fresch Musée des beaux- arts, Ajaccio, França.

Títol: Leda i el cigne Cronologia: 1600 aprox. Dimensions: 64,5×80,5cm Tècnica: Oli sobre panell Autor: Rubens (còpia de l’obra perduda de Miguel Ángel) Localització actual: Museu de Louvre-Lens, França.

COMENTARI GENERAL

Què representen Aquestes pintures?

A cada una de les obres anteriors s’hi representa el famós mite de Leda i el cigne o del naixement d’Helena. En tots tres queda plasmat el moment en el qual Zeus, transformat en cigne, s’apropa a Leda i la sedueix. Aquesta es una qüestió recurrent a la tradició mitològica clàssica. Els canvis de forma que adopta Zeus per portar a terme les seves aventures amoroses, normalment amb mortals, son el protagonista d’ una gran quantitat de mites.

Pel que fa als personatges, en tots els quadres està present Leda i Zeus (en forma cigne), exceptuant el primer quadre on surten també Cupido, assegut tocant una lira, amb Càstor i Pòl·lux als peus. A la dreta apareixen unes donzelles que renten la roba a Leda. La figura de Cupido es representa en escenes amoroses, ja que la paraula cupido significa desig (desig amorós). Així veiem que, a la copia del quadre de Leonardo, no hi surt Cupido, però als peus de Leda es troben els dioscurs bessons Càstor i Pòl·lux procedents de l’ou, que ella mateixa ha posat com a fruit de la unió amb Zeus. Al darrera es troba mig amagat el segon ou del qual sortiran Helena i Clitemnestra. En canvi, al quadre de Veronese només surten els dos personatges protagonistes, en una escena més intima.

La representació de Rubens es molt semblant a aquesta última, la llum a l’escena es escassa, la figura de la dona i el cigne es troba recargolada i l’espai on estan situats es més reduït, la qual cosa fa destacar més als personatges del quadre.

La figura femenina es caracteritza per la seva nuesa i els delicats i dolços trets de la dona (cànon de l’època), exceptuant l’última obra que no compleix el cànon de bellesa anteriror. La dona representada en aquesta respon als ideals de bellesa de l’època, amb un atributs més robustos. El mite es tractat com un tema eròtic, la posició de la dona es pot representar de manera suggeridora. Això mateix podem observar a la segona obra on la postura de Leda reforça l’erotisme de l’escena (contraposto, postura sinuosa). Encara més suggeridora és la tercera obra, veiem la posició forçosa del cigne i de Leda, que agafant a Zeus s’apropa a la seva boca. A l’última de les obres exposades Miguel Ángel representa a Leda i el cigne fent l’amor, també es pot veure la forma recargolada que fan els dos cossos units, de tal manera que no se sap a on acaba i comença el cos d’ambdós personatges. Aquest element que també desprèn erotisme, era famós i molt utilitzat en l’època del Renaixement.

L’ambient varia segons el pintor, a la primera i segona pintura es representa l’escena a la natura, la idealització de la naturalesa (locus amoenus). Per una altra banda Veronese situa als personatges en un llit i en un més ambient tancat i privat, al igual que Rubens ho fa, i a més juga amb la llum i les ombres de tal manera que tota l’atenció es focalitza en Leda, on concentra la llum del quadre.