El Mite de la guerra de Troia

Breu resum dels personatges que apareixen:

Menelau

Heroi, fill d’Atreu i d’Aèrope, va ser expulsat de Micenes per Egist i es refugia a Esparta, a la cort de Tindareu, que li dóna la mà de la seva filla Hèlena i el fa l’hereu del regne. Però Hèlena va ser raptada per Paris i portada a Troia, i demana ajut a tots els prínceps hel·lenístics per rescatar-la, ell es posarà sota el comandament del seu germà, el rei de Micenes. Durant el combat dóna moltes mostres de valor, especialment quan s’enfronta amb Paris en combat Singular. Va ser un dels guerrers que va formar part del Cavall de Troia.

Agamèmnon

Rei d’Argos i de Micenes, era fill d’Atreu i d’Aèrope. Va ser expulsat d’Argos per el seu oncle Tiestes juntament amb el seu germà Menelau i es van refugiar a Esparta o el Rei Tindàreu li concedeix en matrimoni la seva filla Clitemnestra i d’aquesta unió nasqueren IfigeniaElectraCrisòtemis i Orestes, després de reconquerir el seu regne va esdevenir el més poderós de tots els prínceps aqueus i per aquest motiu va ser comandant a la guerra de Troia.

Però quan l’estol grec era reunir a l’Àulida, però per culpa d’una ofensa a la deessa Àrtemis, els vents van deixar de bufar i Agamèmnon va haver de prometre a la deessa que li sacrificaria a la seva filla Ifigenia perquè de nou bufessin els vents i poguessin continuar el seu viatge. Durant la disputa ell va raptar l’endevina Cassandra i malgrat que ella li vaticinà que moriria si tornava al seu regne, no li va fer cas i se l’emporta amb ell, però la predicció era certa i havent desembarcat de nou a la pàtria va ser assassinat per Clitemnestra junt amb el seu amant Egist.

Príam

Rei de Troia, fill de Laomedont i d’Estrimo. Va governar molt de temps amb pau i justícia, es va casar primer amb Arisbe i després amb Hècabe. En el moment de la guerra ell ja era massa vell per combatre i va delegar el comandament a Hèctor, el seu fill.

El dia de la caiguda de Troia es trobava refugiat al temple de Zeus, però Neoptòlem el va trobar i el va degollar allà mateix.

Hècabe

Princesa frígia, filla de Diamant i de Glaucipe, va ser la segona esposa de Príam, el rei de Troia, va tenir molts de fills però els va perdre junt amb el seu marit a causa de la guerra que van declarar els grecs a Troia, després del saqueig de la ciutat va ser captiva i lliurada a Odisseu.

Paris

Heroi, fill de Príam i d’Hecabe, la seva mare l’abandona a l’Ida en saber per l’oracle que el petit causaria la perdició de Troia. Va ser criat per una óssa fins que un pastor l’acull, però més endavant li va ser revelat el seu origen i Príam l’accepta com el seu fill.

Un dia les deesses HeraAtena i Afrodita el criden perquè jutges a qui corresponia la poma daurada de Eris per a la més famosa, es decideix per Afrodita i li atorga a Hèlena la dona més famosa, l’esposa de Menelau. Que la segresta en un descuit de Menelau, això va provocar que els aliats grecs declaressin la guerra a Troia durant deu anys. Fou mort per Filoctetes amb una fletxa enverinada, poc abans de la caiguda de l’imperi.

Hèctor

Heroi troià, fill de Príam i d’Hècabe. Es va casar amb Andròmaca i fou pare d’Astínax.

Fou considerat el més fort i el més valent dels guerrers troians i li correspongué el comandament general de l’exèrcit. Va matar a Patrocle en una lluita singular pensant que es tractava d’Aquil·leu, això el fa retorna i li va causar la mort per venjança.

Andròmaca

Princesa tebana, filla d’Eeció, es casà amb el príncep troià Hèctor i fou la mare d’Astíanax. Després de la caiguda de Troia, Neoptòlem la pren captiva i quan aquest mor es casa amb el seu cunyat Helen, que era instal·lat a l’Espir. Però en tornar a quedar per segona vegada viuda torna a l’Àsia Menor on fa construir un monument en memòria d’Hèctor.

Cassandra

Endevina, filla de Príam i d’Hècabe, té aquest do gràcies a tenir relacions amb Apol·lo, però després la noia se’n retracta i el deu, per càstig, va fer que ningú no cregués mai en els seus vaticinis. Així, els ciutadans la van prendre per boja quan va predi la caiguda i la destrucció de Troia, un cop completada la profecia i feta captiva per Agamèmnon, el tampoc se l’escolta quan el va advertir de la mort que tindria si tornava a la pàtria i la va dur a Micenes, on tots dos van morir assassinats.

Aiax o Aiant

Heroi de Salamina, fill de Telamó i de Peribea, va formar part a la guerra de Troia, on era el més fort dels guerrers grecs després del seu cosí Aquil·leu i va arribar a enfrontar-se amb Hèctor en un combat singular.

Va morir apunyalat amb les seves pròpies mans, per la seva espasa, ja que estava avergonyit del que havia fet amb els ramats grecs en portar-los a la guerra.

Nèstor

Rei de Pilos, fill de Neleu i de Cloris, ell va ser l’únic supervivent de dotze germans que tenia, quan Hèracles va assaltar Pilos per venjar-se del seu pare. Va formar part de la tropa naval i va ser conseller dels Aqueus.

Odisseu

Rei d’Ítaca, fill de Laertes i d’Anticlea. Es casa amb Penelope i va ser pare de Telemac. Quan Agamèmnon va fer la crida als grecs per atacar a Troia, ell es va fer el boig per no anar-hi, però Palamades va descobrir que fingia i no va tenir més remei a anar-hi a l’expedició.

Pàtrocle

Heroi, fill de Meneci i d’Estènele, va morir a mans d’Hèctor pensant que qui duia les armes era Aquil·leu i després d’aquest esdeveniment, Aquil·leu torna al combat per venjar-lo.

Aquil·leu

Heroi tessali, fill de Peleu i de la Nereida Tetis. Segons la llegenda, la seva mare el va submergir a l’Estix per fer-lo invulnerable, però com la mare li agafava per al taló, no es va mullar i va resultar ser el seu únic punt feble.

La seva mort va ser a causa d’enamorar-se de Políxena filla de Príam, anava a trobar-la quan Paris li dispara la fletxa que guiada per Apol·lo, se li clavà al taló, el seu punt feble i li causa la mort. Va ser recordat per tots com un gran guerrer.

Cavall de Troia

Va ser un estratagema ideada per Odisseu perquè al cap de deu anys de setge els grecs poguessin prendre la ciutat de Troia, Consistia en un enorme cavall de fusta dins el qual es podien amagar trenta guerrers, que els grecs van deixar a les portes de la ciutat de Troia mentre la resta aixecava el campament i s’embarcaven, mentrestant Sinó, agent de Agamémnon, va explicar als troians que la figura era un obsequi dels grecs per a compensar-los dels danys causats.

Els troians, malgrat els advertiments de Laocoont i Cassandra, s’ho van creure i van ficar el cavall dintre de la ciutat, una vegada arribada la nit, els guerrers amagats dins el cavall van sortir i van obrir les portes de la muralla, per on van entrar totes les tropes gregues, que havien desembarcat en un altre punt de la costa i van devastar la ciutat, provocant la seva fi i la seva caiguda.

 

A continuació el mite:

Es pot dir que la culpa de la guerra de Troia, va venir originada del segon rapte que va ser produït a causa de la seva inigualable bellesa, ja que era la dona més bella de tot el món i la Deessa Afrodita, filla de Zeus i de Dione va prometre al jove Paris que li entregaria a la jove si li concedia el premi de la bellesa. Així ho va fer, i seguint els consells d’Afrodita, Paris va embarcar i va anar cap Amiclas, on van ser hostes dels Tindars. Una vegada ja a Esparta, els va rebre Menelau, va ser el seu amfitrió, però quan ell va haver de marxar cap a Creta a un funeral, Hèlena va ocupar el lloc del seu marit i va fer d’amfitriona dels hostes. Però en poc temps es va trobar amb Paris, que no va trigar a segrestar-la, uns diuen que va ser voluntàriament i uns altres que va cedir per la força. Però Hèlena a l’hora de partir no va anar-se’n amb les mans buides, es va emportar tresors, les seves esclaves, entre les quals estava Etra, però qui va deixar a Esparta va ser la seva filla Hermíone.

Els vents favorables que els van acompanyar durant tot el camí, van permetre.

Paris d’arribar ràpidament a Troia juntament amb Hèlena.

Es mostra a Hèlena i Paris.

Una vegada van arribar, Paris i Hèlena amb tota la tripulació a Troia, Hèlena va ser acollida per Hècabe, princesa frígia, filla de Diamant i de Glaucipe i per Príam, Rei de Troia, fill de Laomedont i d’Estrimo. Ells van quedar meravellats davant la seva gran bellesa, però no van tardar a arribar els ambaixadors de Grècia per demanar per la fugitiva, els primers que van arribar van ser Odisseu i Menelau, però les seves paraules no van aconseguir el resultat que ells desitjaven, com no ho aconseguien, van declarar la guerra a Troia que poc de temps després va esclatar. Hèlena vivia a Troia i era considerada per tots com a l’esposa de Paris, encara que alguns troians consideraven que ella era la culpable de la guerra, però Hèctor i Príam són els únics que coneixen que la verdadera causa de la guerra era voluntat dels Déus, per això es van mostrar benèvols amb la jove.

Quan Odisseu es va introduir a la ciutat disfressat per no és vist per ningú, Hèlena que es trobava a dalt de la muralla, ella no el va arribar a delatar-lo a ningú, s’ho va dir a Hècuba i ella es va limitar a expulsar-lo de la ciutat i no entregar-lo als troians per què l’ajusticiessin. Però aquesta, no va ser l’última expedició a la ciutat, la segona vegada, també va ser reconegut per Hèlena, però aquesta vegada ella es va unir als plans d’Odisseu, i una vegada arribada la nit, ella des de dalt de la muralla agita una torxa per donar pas a la tornada de les flotes greges a les platges de Troia.

Menelau en veure-la va estar a punt de matar-la, però ella es va mostrar mig despullada davant d’ell i això li va bastar perquè ell deixes caure la seva arma.

La tornada cap a Esparta no els va ser gens difícil, però van tardar més de vuit anys en arribar-hi, una vegada allà van continuar amb les seves vides.

Massimiliano-Bernardi__la-battaglia-di-Troia_p

Es mostra la lluita, de la guerra de Troia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *