La poma de la discòrdia: El Judici de Paris

 INTRODUCCIÓ

 Les representacions artístiques d’aquest mite són abundants existint exemples nombrosos des de mitjans del segle VII aC fins a l’actualitat, passant per antics escultors pintors o dissenyadors grecs i romans fins als més contemporanis autors d’avui dia.

Les seves interpretacions varien al llarg del temps ja que s’adapten a les idees culturals de l’ època i aporten el punt de vista de l’autor. Per una altra banda aquest mite no dona molt de joc, en el sentit que els personatges escollits per representar sempre són els mateixos: Paris i les tres deesses. Generalment solen sortir exclusivament els protagonistes, excepte algunes obres on situen a Hermes, missatger del deus, el portador de la poma i al fill d’Afrodita, Cupido, que ens ajuda a reconèixer més fàcilment a la dea.

Aquesta circumstància la podem observar en els quadres de Peter Paul Rubens, on no només apareix Hermes sinó també Cupido. I a la pintura més moderna de Enrique Simonet, en la qual localitzem solament a Cupido als peus d’Afrodita. En aquests casos concrets també ens adonem que la poma, tot i ser l’atribut més significatiu del mite, només surt a un dels quadres.

PINTURES

800px-Peter_Paul_Rubens_115

Títol: El juicio de Paris Cronologia: 1639 Dimension: 199×379 cm Tècnica: Oli sobre llenç Autor: Peter Paul Rubens Localització actual: Museo del Prado, Madrid.

800px-Enrique_Simonet_-_El_Juicio_de_Paris_-_1904

Títol: El Judici de Paris Cronologia: 1904 Dimensions: 215x331cm Tècnica: Pintura al oli Autor: Enrique Simonet Localització actual: Museu de Màlaga, Espanya.

COMENTARI

Aquestes dues pintures presenten grans similituds, amb la diferencia que cadascuna s’adapta als ideals de l’època. Així la de Rubens pertany al segle XVII i la de Simonet al XX. A ambdós quadres s’observa a Paris jutjant a les divinitats, fins i tot esta fent el mateix gest tant en el de Rubens com en el de Simonet. La vestimenta de Paris respon a l’arquetípica d’un pastor: porta una pell d’animal que el tapa parcialment i una vara. La figura d’ Hermes no està representada a la segona pintura, en canvi a la primera es troba a sobre de Paris amb la poma a la mà i els seus atributs característics: les sandàlies alades.

Paris està assegut amb gest pensatiu mirant a Hera, Atena i Afrodita. Les tres deesses situades en front del mateix són fàcilment identificables, Rubens començant per l’esquerra, representa a Atena amb les seves armes als peus, Afrodita situada en mig de les tres, està acompanyada per Cupido i finalment Hera amb el paó reial al seu costat (característica identificativa de la deessa).Simonet, il·lustra igualment a les tres divinitats, però al seu quadre Afrodita situada en el centre es l’única que està nua i es deixa veure. Atena posada en segon pla es comença a tapar amb la roba que s’havia tret anteriorment i Hera està vestida completament. D’aquesta manera veiem que mentre a la primera pintura les tres deesses es troben totes nues, a la segona no ho estan. Un altre tret diferenciador és el paó reial d’Hera, a la primera escena queda molt camuflat i pràcticament no es veu, donat a la poca llum que té el quadre; a la segona, el paó posseeix uns colors més vistosos i porta la cua desplegada la qual cosa el fa destacar més. A més l’animal es més visible per la il·luminació tractada en el quadre. Altrament els atributs de la deessa de la guerra, Atena, només són plasmats al primer quadre.

Clarament s’anticipa la victòria d’ Afrodita ja que es el centre de les dues obres : en el primer cas porta una corona al cap i un mantell vermell que la fa destacar dels altres personatges i donar protagonisme. En el segon el simple fet de situar-se al mig i el seu gest victoriós denoten aquesta clara intenció de ressaltar la figura de la mare d’Eros.

Finalment, l’ambient que els envolta és idíl·lic (locus amoenus). A més als dos escenaris hi apareixen diversos animals del ramat de Paris (visibles al fons de l’escena).

1mosaico

Mosaic romà (Segle III d. C.) trobat a la ciutat siriana de Antioquia i dipositat actualment en el Museu del Louvre a França. Autor: Desconegut.

Per un altre costat també trobem representacions més antigues com aquesta, que es més elaborada. Formava part dels sòls d’una casa d’una família adinerada. Representa amb fidelitat el tema mitològic amb els personatges protagonistes: Hermes que distingim per les ales en les sandàlies i en el cap . Paris assegut mirant-lo, Atena amb el casc, la llança i l’escut al seu costat, al centre es situa a Afrodita i damunt d’ella, es troba Cupido que sempre l’acompanya a tot arreu. La deessa Hera es distingeix per la diadema, ja que sempre es representada amb ella .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *