Troia VI (1700-1300 o 1250 aC)
Finals de l’Edat de Bronze (aproximadament l’any 3000 – 1500 aC) i Edat Fosca (1200 – 934 aC) aquesta època es diu així perquè no es van construir monuments ni produït cap document escrit. Les fonts que fan conèixer aquests fets són les Cartes de Urgit i escrits egipcis sobre “Els pobles del mar”. Aquest temps és recollit literàriament per obres com la Ilíada o l’Odissea.
A finals del s. XVII aC es va construir aquesta nova ciutat de 8000 habitants i es van confeccionar nombroses reconstruccions durant el temps, fins al s. XIII aC. Va ser el període més crucial de la història d’Anatòlia, car fou la caiguda de l’Imperi Hitita a l’any 1200 aC i va començar l’Edat Fosca.
Topografia
Entre les estructures fonamentals de Troia VI, destaca la seva fortalesa.
Les muralles de 9m o més d’alçada i amb una inclinació molt pronunciada, en una posició semblant a la de Troia II ( mesuraven uns 200 km²). Aquesta muralla es divideix en un segon cercle concèntric a l’interior amb una alçada d’uns 6m i 5m d’amplada.
La gran porta principal controlada per una immensa torre de defensa fortificada i per unes altres tres de secundàries.
Demografia i economia
En un altre turó anomenat Iassitepe, més proper al mar, s’ha trobat una necròpolis de l’època de l’edat del bronze amb inhumacions d’homes, dones i nens, també s’hi han trobat restes d’incineracions.
Una de les principals fonts de riquesa de Troia eren els cavalls (eren domadors de cavalls)

Petita estatua d’un home amb un cavall d’Anatolia (Turquia) al s. XIX aC, es troba al Museu Nacional del Louvre (França).
Cultura
Els troians pertanyien a un dels pobles hitites i parlaven a l’idioma “Luvi” (Tabletes de lineal A de Creta).
Aquesta és la Troia en la que Homer diu que va succeïr la coneguda Guerra de Troia, la qual va crear La Ilíada.

Àmfora de Mykonos on es representa el cavall de Troia. Es troba en el museu Arqueològic de Mykonos, a Grècia.
En realitat però, la guerra de Troia és un conjunt de tots els conflictes que van durar desenes de temporades, els quals combatien intermitentment i que hi havia períodes de pau (ha quedat constància en documents diplomàtics dels hitites).
Tampoc van ser guerres entre els grans reis micènics i els reis dels hitites, sinó que la major part dels combats eren creats per ambiciosos capitans mercaders, car la situació geogràfica de la ciutat era molt estratègica per les rutes comercials dels mars Mediterrani, Egeu i Negre, les quals transportaven metalls, teixits i cavalls.
Hi ha diferents hipòtesis sobre la destrucció d’aquesta ciutat, uns arqueòlegs diuen que va ser per forts terratrèmols en 1250 aC i d’altres pensen que va sofrir dos incendis molt importants.