Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann va nèixer el 6 de gener del 1822 a Neubukow (Mecklenburg – Schwerin).
Quan era petit, el seu pare li explicava mites clàssics (en canvi de contes) i va anar creixent somiant en déus i herois grecs i romans, però quan tenia setze oblidà aquells mites i el seu somni de trobar Troia.
A l’edat de vint-i-quatre anys, començà a treballar en una botiga petita de Fürstenberg durant cinc anys i mig, fins que l’any 1841 va anar cap a Hamburg i s’allistà com a grumet en un vaixell que anava cap a Veneçuela, però dues setmanes després, el vaixell naufragà a l’illa de Texel (Holanda) i va decidir treballar a Amsterdam en el món del comerç. Durant aquell període, Schliemann va enriquir-se fins al punt de fundar la seva pròpia empresa l’any 1847, gràcies als sus viatges de negocis, va aprendre l’alemany, l’holandès, l’espanyol, l’italià, l’anglès, el francès, el portuguès, el rus, el suec, el polonès, l’àrab, el llatí i el grec modern i arcaic (en el seu diari personal n’escrivia en una llengua segons el lloc on es trobava), l’any 1850 estigué a Nord Amèrica i amb la febre de l’or, va fundar el seu propi banc. El 1864 posseïa una gran fortuna i durant dos anys va viatjar per tot el món, preparant-se per fer realitat el seu somni de la infantesa, trobar Troia.
Imatge de Heinrich Schliemann.
Quan li va dir a la seva esposa russa que deixava els seus negocis, aquesta li va demanar el divorci, aleshores Schliemann va posar un anunci al periòdic demanant una esposa, amb la condició que fos grega, entre les fotos que va rebre va escollir a una noia de disset anys que es deia Sophia Engastromenos (va néixer el 12 de gener de l’any 1852 a Atenes), i al 24 de setembre de l’any 1869 es van casar.
Noces de Heinrich i Sophia Schliemann.
L’abril del 1870 van arribar al nord-oest d’Àsia Menor on, segons Homer, es trobava Troia. Van necessitar un any per obtenir el permís del govern turc per iniciar les excavacions en una vessant del mont Hissarlik, l’any 1871 excavà al llarg de dos mesos, i durant cada un dels dos anys següents disposava aproximadament de cent treballadors. Sota les ruïnes de la Nova Ilíon trobà unes altres ruïnes, fins a nou ciutats més, de les quals no sabia res. Schlieman i els seus treballadors havien excavat 250000 metres cúbics de terra, es va produir un descans, i el 18 de juny de 1873 van tornar a excavar i va trobar una caixa de coure on dins tenia moltíssims objectes d’or i plata, els quals va anomenar “Tresor de Príam”, acte seguit li va demanar a Sophia que donés un dia lliure als treballadors (amb l’excusa que era l’aniversari de Heirich).
Imatge de Sophia Schliemann amb les joies del Tresor de Príam.
Gràcies a aquest descobriment Schliemann va ser molt reconegut mundialment. Va fer altres excavacions molt importants posteriorment a la de Troia, com per exemple Micenes i Tirint, on va aportar molta informació arqueològica, però sobretot històrica.
Va tenir dos fills els quals va anomenar Andròmaca Schliemann (1871 – 1962) i Agamèmnon (1878 – 1954). Com a curiositat, Heinrich només va estar d’acord en el bautisme d’Andròmaca i Agamèmnon si després de l’Evangeli, el cura llegís alguna estrofa de La Ilíada. També es diu que va anomenar als seus servents Pélope i Telamón.
Fotografia de Sophia Schliemann i els seus fills, Andròmaca Schliemann i Agamèmnon Schliemann.
L’any 1932 Heinrich Schliemann va morir Atenes, posteriorment a l’any 1990 va morir Sophia Schliemann a Nàpols.