A principis de l’Edat de Bronze (aproximadament l’any 3000 aC) hi havia unes xarxes comercials entre les illes Cíclades, l’illa de Creta i el sud del mar Egeu.
L’any 2500 aC aquesta xarxa de connexions es va estendre cap al nord, en direcció a la ciutat de Troia, que gràcies als vincles amb l’interior d’Anatòlia i el mar Negre era la principal font d’estany i sobretot, com a port d’escala que enllaçava l’Egeu amb Àsia Menor. Aquella xarxa va evolucionar fins a transformar-se en ruta comercial.

Aquet mapa econòmic-històric representa les rutes comercials i la privilegiada localització de Troia.
La situació geogràfica de Troia era al nord-oest d’Àsia Menor, a l’actual província de Canakkale (Turquia), just a l’estret dels Dardanels, entre el mar Negre i el mar Egeu, prop del riu Escamandre i dels monts Hisarlik, Ida i Iassitepe.
Pobles i expedicions a Troia
La situació geogràfica de Troia va seduir a molts pobles i cultures durant la història, una de les conseqüències d’això fou els diferents noms que va adquirir:
- Hitites (4000 – 1200 aC) fou un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia (l’actual Turquia) i gran part d’Àsia Menor, parlaven una mateixa llengua (l’hitita), l’actual Troia es deia Wilusa o Wilusha. Van ser invadits pel Assiris, aquets eren procedents de l’Aràbia Oriental i es van disputar la regió amb els babilonis
- Lidis (1300 – 546 aC) fou un regne de l’oest d’Anatòlia (actualment les províncies turques d’Esmirna i Manisa). La seva capital va ser Sardes i s’hi parlava el lidi. Va ser un regne i imperi des de la caiguda de l’Imperi Hitita fins a la conquesta dels perses. Era molt comerciant i ric en or (de les mines del mont Tmol) i eren esmentats per Homer com “Meònia”.
-
Doris (1200 – 800 aC) fou un poble indoeuropeu que provenia del nord de Grècia (com els Jonis i Eolis) i va envair Grècia continental al s. XII aC imposant-se als aqueus. Van destruir la civilització micènica (Micenes) i la minoica (Creta). S’inicia l’Edat Fosca.
- Perses (559 – 456 aC) L’antiga Pèrsia s’ubicava a l’actual Iran. Va ser un poble que es va expandir amb molta rapidesa per tot l’Orient. Van dominar un immens imperi fins que Alexandre el Gran ho conquistà.
- Grecs, Aqueus o Dànaus fou un natiu de Grècia, Xipre i algunes altres regions de l’entorn del mar Egeu. Van colonitzar gran part del territori Mediterrani. En grec s’anomenava Ilion (Ίλιον o Ίλιος) o també Troia (Τροία o Τροίας)
- Romans (753 aC – 476 dC) fou un poble molt important a Europa per la seva gran expansió territorial. Va tenir tres èpoques importants: Roma Monàrquica, Roma Republinaca i Roma Imperial. Van ser uns magnífics enginyers, un dels clars exemples són la creació d’Aqüeductes i clavegüeram en les ciutats.
- Bizantins (395 – 1453 dC) Per facilitar l’administració de l’Imperi Romà, Teodosi decideix dividir-lo en dos: Imperi Romà d’Occident (Roma com a capital) i l’Imperi Romà d’Orient (Constantinoble com a capital). Això va originar l’Imperi Bizantí. L’època d’or va succeir després de la caiguda de Roma a l’any 476. Després de nombrosos atacs amb els musulmans i els búlgars, Constantinoble va caure a causa de l’atac dels turcs a l’any 1453.
- Turcs (1453 – actualitat) fou un poble d’Àsia Central oriental que va migrar, creant diferents imperis: l’Imperi dels Qarakhanides, l’Imperi dels Seljúcides o Otomans, aquest últim tenia bona part d’Anatòlia sota el seu domini, sobretot quan va conquerir Constantinoble l’any 1453. Que aviat van tenir bona part d’Anatòlia sota el seu domini, i van conquerir Constantinoble l’any 1453. Des de llavors els turcs viuen a l’Àsia Menor, Turquia (com a capital Istanbul).