En aquest apartat tractarem de fer una conclusió final sobre les valoracions de les tres pel·lícules referents amb Troia.

En primer lloc podem observar després dels anàlisis de cada pel·lícula, l’inici de la història pot variar, depenent de la part o personatges que vulgui emfatitzar el director.
Seguidament d’aquest aspecte, la mitologia i els seus personatges són modelats i perfeccionats amb una personalitat o uns valors diferents que els originals, uns exemples molt significatius són:

• A la pel·lícula La Guerra de Troya de Giorgio Ferroni, on Eneas agafa un gran protagonisme, molt superior que Paris.

• A la pel·lícula Helena de Troya, El deseo es guerra de John Kent Harrison, Aquil·les és un soldat fidel d’Agamèmnon.

• A la pel·lícula Helena de Troya de Robert Wise, Hèlena troba a Paris a la platja d’Esparta perquè el seu vaixell va naufragar.

D’aquesta manera podem observar com la mitologia que ha passat de generacions en generacions fins avui, ens arriba majoritàriament deformada o contradictòria, creant una confusió dels fets mitològics originals.
Encara que globalment és fidel amb el mite original: la història d’amor de Paris i Hèlena, creant una guerra de molts anys causant destrucció, dolor i mort als personatges principals, amb la conlusió de la victòria dels grecs invadint Troia amb l’ajud del cavall de fusta. També cal fer esment que l’escenificació, la banda sonora, els efectes especials i el vestuari són els adients, car et transporten a l’època on, hipotèticament, van succeir els fets.

Partint d’aquests punts, arribem a la conclusió que depenent el director, el seu estil i les seves intencions, pot quedar la mitologia malmesa per ser més atreient al públic i que aquest pugui empatitzar amb els personatges, a conseqüència d’això observem que es creeant una història paral·lela amb l’original en molts àmbits.