Resum

La història comença quan Hècuba està parint el seu fill, Alexandre, i de cop i volta arriba corrents Cassandra dient que matin el nen perquè si viu, Troia s’incendiarà. Com era impossible que ella sàpiga el sexe del nadó, car aquest encara no havia nascut, Príam va confiar en la seva predicció i va demanar a un servent que el llancés des del pic més alt de la muntanya Ida. Quan el servent arriba al lloc assignat, deixa al nadó a terra i diu “Deus, ho deixo a la vostra voluntat” i se’n va. Un pastor troba al nen, se’l queda i li posa de nom Paris. Paris creix i ajuda al seu pare amb el bestiar, un dia una cabra s’escapa i ell la segueix, arriba a una cova i veu aigua d’una font i s’adorm. En el seu somni veu a tres deesses:

– Afrodita li diu: “La bellesa ho és tot, tot és bellesa”
– Atena li diu: “La victòria s’alia amb el més fort”
– Hera li diu: “L’or governa l’home, la riquesa és poderosa”

Hera li ofereix riqueses, Atena victòries i Afrodita li mostra en una poma la dona més bonica, Helena. Al mateix temps, Helena veu el reflex de Paris en un llac i s’enamora d’ell i ell d’ella. Paris escull Afrodita.

En aquell moment arriben el rei Atreu de Micenes i els seus fills, Agamèmnon i Menelau, car el primogènit anava a cassar-se amb la filla del rei Tindàreu d’Esparta, Clitemnestra, germana d’Helena. Pòl·lux troba a Helena i la porta a palau mentre que rei Teseu d’Atenes entra a la ciutat.

 

Menelau, en veure a Helena li diu que vol acompanyar-la en les núpcies d’Agamèmnon i Clitemnestra. Després Helena li explica a Pòl·lux que en una visió ha vist un noi i es vol casar amb ell, però Pòl·lux no està d’acord i ella s’enfada amb ell, llavors quan Helena està sola, Teseu i un altre home la rapten.

Quan estan lluny d’Esparta, Teseu li explica que ella és filla de Zeus, car aquest va violar a la seva mare quan Tindàreu estava de cacera, a causa d’això, quan va néixer Helena, Leda es va suïcidar.

Quan Paris torna a casa, uns guàrdies reials li agafen el seu toro com a sacrifici, llavors ell decideix apuntar-se a les lluites dels gladiadors per aconseguir el seu toro i se’n va cap a Troia. Allà s’enfronta amb els gladiadors, en aquell moment Cassandra reconeix a Paris i li demana a Hèctor que el mati. En la lluita contra Hèctor guanya Paris, a continuació Hècuba i Príam el reconeixen i l’anomenen príncep de Troia.

Passan uns quants anys i Helena li té afecte a Teseu però ell li diu que ella es mereix un home millor, llavors se’n va ressentida per la resposta i es troba amb Pòl·lux, tot seguit aquest lluita contra Teseu i moren.

Helena torna a Esparta amb el cadàver del seu germà, el seu pare s’enfada molt amb ella i la menysprea. Com la majoria d’homes es volen casar amb Helena, Odisseu crea un pacte: el rei que es casi amb ella serà protegit pels altres reis. Utilitzant un joc d’atzar amb els anells de cada rei, guanya Menelau. Mentrestant Clitemnestra i la seva filla, Ifigènia, preparen a Helena pel banquet.

Hèctor li diu a Paris que vagi cap a Esparta per fer les paus amb els grecs. Quan aquest arriba, veu com es burlen d’Helena, car aquesta està nua en la sala, i s’enamora d’ella. Paris entrega una carta del seu pare a Agamèmnon per aliar-se amb Esparta. A continuació Helena intenta suïcidar-se però la salva Paris i li confessa el seu amor, després d’això, Clitemnestra que ho havia vist tot, li pega a Helena i li explica que Agamèmnon vol conquerir Troia.
Un dia que Menelau surt de palau amb els altres reis, Paris agafa tresors i joies del palau i rapta a Helena, més tard, quan Menelau i els altres ho descobreixen creen un pla, en el qual Menelau es venjarà de Paris i Agamèmnon es quedarà amb Troia.

Dos mesos després, els vaixells dels grecs no poden navegar perquè el vent no és prou fort, demanen ajuda a Calcas, aquest diu que Agamèmnon ha de sacrificar a Ifigènia, la seva filla de vuit anys, per a la deessa Artemisa, a continuació la porten cap a l’illa i mor a mans del seu pare.

Mentrestant Paris i Helena naufraguen en una illa i veuen com els vaixells grecs els segueixen, a causa d’això se’n van cap a Troia per avisar a Príam. Quan arriben Hèctor li comunica que el consell troià col parlar amb Paris, allà Cassandra demana que retornin a Helena cap a Esparta i aquesta n’està d’acord.

Els grecs arriben a la platja de Troia, llavors Menelau, rei d’Esparta, i Odisseu, rei d’Ítaca, van a parlar amb el rei Príam. Menelau exigeix que li donin Helena, però a causa de la resposta de Príam, aquest s’enfada i amenaça als troians dient que tots els grecs destrossaran Troia, mentrestant Odisseu intenta convèncer a Príam i aquest li diu que abans de l’alba tindran una resposta. A continuació Príam parla amb Helena i li pregunta si estima a Paris i l’adverteix que qualsevol opció que decideixi no acabarà amb la guerra, llavors ella decideix quedar-se en Troia.
Agamèmnon té imaginacions per la mort de la seva filla i demana ajuda a Aquil·les per preparar un pla. Comença el primer atac entre grecs i troians, els reis Agamèmnon, Odisseu, Aquil·les i soldats grecs entren a Troia encaputxats.

A la nit Cassandra té una visió on veu com els grecs cremen Troia i l’explica a tot el poble, a causa d’això Príam ordena que la tanquin.

Després de deu anys de guerra, Agamèmnon desafia a Paris en duel contra Menelau, dient que qui guanyi es quedarà amb Helena i els grecs tornaran cap a casa. Comença el combat amb les javelines, una d’aquestes toca a Paris causant-li molt de mal, de cop i volta tot s’omple de fum i Menelau explica a Paris que les javelines que Agamèmnon li ha donat estan enverinades i acaba perdonant la vida a Paris.

Hèctor enfadat amb els grecs repte a un duel a Agamèmnon, però Aquil·les es presenta en lloc seu i mata a Hèctor, el lliga al seu carro i se’n va.

Helena se sent culpable de tot i va a visitar a Cassandra, aquesta li diu que se’n vagi amb els grecs si vol que sobrevisqui Paris i els troians. A causa d’aquestes paraules, Helena va a veure a Agamèmnon per acabar amb la guerra i demana que la canviï a ella pel cos d’Hèctor, però aquest no accepta el tracte pel fet que la mort d’Ifigènia no serà en va.

Paris descobreix que no està Helena al llit i va cap al campament dels grecs, en veure el cos del seu germà li llença una fletxa al taló d’Aquil·les i aquest mor.

Helena el troba i se l’emporta abans que els grecs els matin, quan pensaven que estaven salvats, apareix Agamèmnon disfressat de soldat i mata a Paris.
Després del funeral de Paris, un nen troba un cavall enorme de fusta a la platja. Els grecs han desaparegut però troben a un d’ells mig enterrat, aquest explica que el cavall és de part dels grecs, els quals pensen que els troians no podran fer-lo entrar, llavors Príam deixa lliure el grec i demana tallar la muralla per fer entrar el cavall.

Hècuba està malalta a causa de la mort dels seus fills. A la nit, després de la festa de Troia per la fi de la guerra, el grec ajuda als seus companys a sortir del cavall i aquests maten a tothom, van cap al palau i maten als reis de Troia en el seu llit. Seguidament Agamèmnon troba a Helena i la viola mentre Menelau crida de desesperació.

Al matí següent arriba Clitemnestra a Troia, entra a palau i veu a Helena banyant-se amb Agamèmnon, en aquell moment demana a Helena que se’n vagi i mata amb un punyal a Agamèmnon per la mort d’Ifigènia.

Helena torna al lloc on Paris va morir i Menelau la veu, parlen i finalment Helena decideix tornar cap a casa amb Menelau.

Semblances amb el mite

La pel·lícula globalment es sembla al mite de la guerra de Troia, però en característiques o punts específics no és fidel a la mitologia dels grecs contra els troians.

• Príam: Aquest personatge mitològicament sempre s’ha considerat com un rei savi, just i honorable, totalment el contrari d’Agamèmnon, car aquest és arrogant i ambiciós.

• La maledicció de Cassandra: Al començament Príam creu en les visions de Cassandra, un clar exemple és en el naixement de Paris, però quan aquest va cap el palau de Troia per recuperar el seu toro, ningú fa cas de les visions i amenaces de Cassandra.

• La mort d’Aquil·les: Aquil·les és mort amb una fletxa llançada per Paris, qui volia venjar al seu germà Hèctor.

Diferències amb el mite

Hi ha moltes diferències específiques entre els mites i la pel·lícula, una de les més importants són els moments on un l’escena es queda congelada en el temps o surt un fum, en aquests instants hi ha dos personatges que interactuen entre ells.

• L’atracció d’Agamèmnon cap a Hèlena: Des del primer moment que Agamèmnon veu a Hèlena es pot observar com sempre l’està mirant amb desig carnal, contràriament amb la versió que va escriure Homer sobre Agamèmnon.

• Ifigènia: Mitològicament no va ser morta gràcies a la dea Artemisa i era una noia adolescent, en canvi a la pel·lícula és assassinada pel seu pare i té vuit anys.

• Criseida i Briseida: En cap moment de la pel·lícula es fa mensió o surten les esclaves de Agamèmnon i Aquil·les, causants de la venjança d’aquest.

• La bellesa d’Aquil·les: Normalment aquest personatge és descrit per la seva força i coratge, però també pel seu atractiu físic i la seva cabellera d’or, altrament en la pel·lícula Aquil·les no compleix amb aquella descripció.

• Àiax, Diomedes i Nèstor: En cap moment de la pel·lícula es fa al·lusió d’aquests personatges, els quals van ser molt importants a la guerra de Troia

• Entrada de soldats grecs a Troia en el primer atac: En el mite de la guerra de Troia l’únic grec que va entrar dintre de la ciutadella de Troia abants de l’estratègia del cavall va ser Odisseu, en canvi a la pel·lícula entren Odisseu, Agamèmnon i soldats grecs.
  

  Fotografia extreta de la pel·lícula on Agamèmnon i altres guerrers grecs es treuen la capa dins la ciutadella de Troia.

• Empresonament de Cassandra: Mitològicament en cap moment Cassandra és tancada en una cel·la del palau troià.

• Hèctor: En cap instant es fa al·lusió d’Andròmaca i d’Astìanax, dona i fill d’Hèctor, per tant no hi ha el comiat d’Hèctor. Mitològicament el rei Príam va cap al campament grec per parlar amb Aquil·les i demanar-li el cos del seu fill, altrament, a la pel·lícula Hèlena és qui intenta recuperar el cadàver d’Hèctor suplicant a Agamèmnon.
  

  Fotografia extreta de la pel·lícula on Helena parla amb Agamèmnon en el campament grec.

• Pàtrocle: Aquest personatge tan important, car la seva mort crea un canvi en la guerra de Troia (Aquil·les entra al camp de batalla per venjar-se) no apareix ni és mencionat en cap moment de la pel·lícula.

• La mort de Paris: En comptes de ser assassinat per Filoctetes, és mort per Agamèmnon.

 

• La mort d’Agamèmnon: Mitològicament Agamèmnon mor a Micenes a mans d’Egist i Clitemnestra, altrament a la pel·lícula, Clitemnestra navega cap a Troia per matar tota sola el seu marit a causa del sacrifici de la seva filla Ifigènia.

Valoració de la pel·lícula

Aquesta valoració és fruit del conjunt de semblances i diferències de la pel·lícula.
Globalment la pel·lícula és fidel al mites de la guerra de Troia, però les característiques d’alguns personatges, morts d’aquests i altres punts específics no n’és de fidel.

No és fidel perquè molts personatges importants al mite, com per exemple Pàtrocle, Briseida, Criseida, Andròmaca o Àiax no aparèixen. Això crea algunes diferències molt importants, un clar exemple és el per què Aquil·les vol lluitar contra Hèctor, a la pel·lícula s’ha utilitzat a Aquil·les com un fidel guerrer d’Agamèmnon, quan en realitat mai va tenir aquest tipus de relació.

Finalment podem observar com la mitologia i els seus personatges són transformats i modelats segons l’estil del director, ja sigui per fer que el públic pugui empatitzar amb els protagonistes o gaudir de la pel·lícula i els seus efectes especials.