Arribats aquí, podem dir que el nostre treball està acabat finalment. Ara podrem analitzar les hipòtesis que ens vàrem plantejar a l’origen de la recerca i esbrinar el que em après i el que ens ha aportat aquest treball.

Fent una mica de memòria i mirant enrere recordem que ens vam espantar en veure la quantitat d’informació que hi havia sobre Troia: la gran quantitat de mites i personatges que els protagonitzen, les nombroses excavacions realitzades a Troia totes les pel·lícules, llibres i documentals que parlaven de la mateixa, etc. Potser nosaltres mateixes estàvem influenciades per pel·lícules o altres medis i no ens imaginàvem fins a quin punt s’hi troben gran varietat de referències sobre Troia.

Per una altra banda hi ha hagut moments de desesperació quan ens hem passat hores buscant alguna cosa concreta i no l’hem trobada, com per exemple l’anàlisi formal d’alguna obra d’art, o per al contrari quan hi ha massa informació i hem d’especificar. També han estat moments aclaparadors quan hi consten moltes versions d’un mateix concepte. En són un exemple els capítols mitològics. Els quals compten amb una llarga llista de personatges i deus mitològics.Per tant hem hagut de treballar molt per extreure el nostre treball d’un tema tant ampli en tots els ambients.

A l’inici del nostre treball d’investigació vam partir de la hipòtesi següent: què és el que va succeir realment a Troia, va existir Troia o és una invenció mitològica, realment es va deslligar una guerra per una dona? A més També partíem de la base que avui dia la nostra societat està influenciada per la mitologia adaptada que apareix a pel·lícules. Per exemple, la gran majoria de persones creuen que Aquil·les, fill de la nimfa Tetis, va ser assassinat dins Troia en el moment de la destrucció de la ciutadella i que aquest va arribar a dins la ciutat a través del cavall de fusta. Doncs al mite clàssic no va ser així, sinó que Aquil·les va ser mort per Paris, el qual va llençar-li una fletxa enverinada al taló. I això va succeir en una de les nombroses batalles esdevingudes als deu llargs anys de conflicte bèl·lic entre troians i grecs.

És a dir, d’aquesta petita aclaració  podem extreure en una conclusió general que les pel·lícules i sovint algunes obres d’art es fixen l’objectiu de vendre el seu producte. Així adapten el que coneixen del mite als idelas occidents de la nostra època. La idealització de l’amor per exemple: Patrocle segons la mitologia clàssica era amant i acompanyat d’Aquil·les, les relacions amb a,ndos sexes eren quelcom natural. En canvi a la pel·licula surt un Aquil·les estereotipat: fort amb una gran bellesa i valentia; s desitjat per totes les dones.

Per un altre costat trobem la realitat històrica de Troia. La conclusió de Troia al llarg de la història és que no va ser només la ciutat coneguda gràcies a Homer, sinó que hi ha deu ciutats diferents, car quan una era destruïda, invadida o incendiada s’aprofitaven les ruïnes i es creava a sobre una nova ciutat millorada.

Les hipòtesi que la ciutat VI o VII podrien ser les conegudes  de la guerra de Troia encara s’està investigant, perquè no han quedat massa documents. Això ha causat que alguns historiadors i arqueòlegs dubtin que va succeir realment.

El que sí que és real és que entre aquelles ciutats va haver un període de deu anys amb moltes guerres i paus a conseqüència de la localització geogràfica de Troia. Aquesta està situada en l’estret dels Dardanels, el qual comunica el mar Negre al costat de Àsia Menor amb el mar Egeu junt amb les Illes Cíclades i Creta, creant unes rutes comercials molt importants a la història.

Se sap que a la Troia VII va regnar un rei hitita anomenat Alexandre, cosa que coincideix amb el segon nom de Paris de Troia. Hi ha una hipòtesi de que el cavall de fusta mitològic fa referència a un fort terratrèmol que va causar la destrucció de la ciutat VI.Durant molts segles es pensava que Troia només era una llegenda mitològica a l’igual que l’Atlàntida, però gràcies a les primeres excavacions de Heinrich Schliemann i posteriorment d’altres arqueòlegs s’ha pogut desenterrar una ciutat plena d’història verídica i mitològica.

Gràcies a tots aquests coneixements adquirits podem arribar a la conclusió que la mitologia grecollatina ha influenciat molt a la nostra època i que ens acompanya dia a dia tot i que queda malmesa per les pel·lícules. A més ara ens queda més clar que Troia és una ciutat molt important, ja sigui mitològicament o històricament, ja que es veu reflectida en la nostra societat. A més sabem que des del 3000 aC segueix encara present en l’actualitat i encara es fan pel·lícules i obres d’art, s’utilitza frases fetes i es te perseverança encara al dia d’avui.

Finalment agraïm a Isabel Fernández per haver-nos guiat en el treball i per haver estat sempre disposada a ajudar en allò que fos. També agraïm a Armando Blanco per la col·laboració en la construcció del petit cavall de fusta. Gràcies!