RESUM

La pel·lícula s’inicia quan ja han passat 9 anys de guerra, entre Aqueus i troians. El narrador ens situa en l’historia i ens explica quin fet va esdevenir aquesta guerra: el segrest d’Helena per part del príncep troià Paris. Al començament de la pel·lícula de Giorgio Ferroni, es mostra l’escena referent a la mort d’Hèctor. Veiem a Aquil·les arrossegant el cos del germà de Paris amb el seu carro al voltant de les muralles de Troia, cosa que es una humiliació per a la família d’Hèctor i els altres ciutadans. Al inici del desè any del gran conflicte bèl·lic, Eneas i Creüsa (la seva dona) comenten amb altres ciutadans i guerrers la mala sort que correria Troia ara que Hèctor es mort. Donada la mort d’Hèctor qui guiarà als troians serà Paris el qual prendrà totes les decisions i jutjarà el que s’ha de fer i el que no.

Més tard Eneas porta a un grec presoner a la ciutat, Paris li havia ordenat. El fill d Príam, te enveja d’Eneas ja que es un bon guerrer i una persona honesta i humild a la qual tots aprecien. Per aquesta raó el príncep troià sempre vigila d’ a prop a Eneas. El presoner grec es interrogat, i revela el que s’està realitzant a dins del campament Aqueu. S’estan portant a terme els jocs funeraris en honor a Pàtrocle, l’ estimat amic d’ Aquil·les i duraran dos dies. També els hi explica on es troba el cadàver d’Hèctor; els grecs el tenen al costat de la pira de Patrocle, tirat al terra. En escoltar això Príam, rei de Troia, no pot aguantar més el dolor de la pèrdua del seu fill i desconsolat decideix anar a buscar el cadàver ell mateix. Però a mig camí Eneas apareix per acompanyar al seu rei, mentre Paris es queda a palau com un covard. Príam li agraeix i es dirigeixen tots dos junts al campament. Mentrestant Creüsa fa un sacrifici al temple en honor a la deessa Atena, i demana que el seu pare i el seu marit tornin sans i estalvis. Paris presenta una actitud insolent enfront de la figura d’Eneas, no aguanta veure com es estimat per tots. En arribar Eneas i Príam detenen els jocs i els reben, Aquil·les en comptes de mostrar-se empàtic amb Príam denega la seva petició i es nega a entregar-li el cos. Però, finalment el rei de Troia deixant a un costat la seva dignitat suplica al guerrer grec i s’agenolla als seus peus. Aquil·les mostra comprensió per ell i demana portar i embolicar en lli el cos d’ Hèctor.

Mentre Príam va a veure el cos d’Hèctor a la tenda de Paris, s’inicien de nou els jocs i continuen fent la cursa de carros. A la següent prova, la de lluita, es presenta Àiax un gran guerrer grec. Ningú s’atreveix a lluitar contra ell i a Odisseu se li acudeix fer que Eneas lluiti amb ell, convençut de que perdria i tindrien un enemic menys. Eneas accepta i després d’una lluita molt igualada, guanya el guerrer troià llançant a Àiax fora dels límits on es lluitava. Com a premi a Eneas li regalen les armes del difunt Hèctor.

Un cop a la ciutat de Troia i passat un temps es reuneixen tots els troians i Eneas donant la seva opinió, diu que Troia està perduda, que ja han mort massa homes i han perdut recursos i assegura que això els portarà a la derrota. Paris no fa cas i planeja fer una treva amb els grecs donant or a canvi. De tal manera que als dies sense guerra Eneas aprofitarà per anar a buscar nous homes que lluitin en nom de Troia.

Paris i els seus homes fan una visita als grecs i Ulisses accepta la seva petició de treva, però en comptes d’or demana tones de fusta i deu ostatges. Aquesta serà la condició per realitzar la treva, i així ho fan. Els grecs aclaparats no entenien res, Odisseu els hi va explicar el seu pla. Tal i com en el mite, el rei d’Ítaca va pensar regalar un enorme cavall de fusta, amb guerrers amagats a l’interior, als troians com a signe de pau amb l’idea de fer una emboscada per acabar finalment amb la ciutat troiana. Aquell mateix dia els ciutadans de Troia porten fusta i deu ostatges (escollits per Paris) entre els quals hi havia Creüsa, la dona d’Eneas.

Simultàniament Eneas busca guerrers fora de la ciutat. Al cap de poc l’honorable guerrer torna i a més abans que els grecs acabessin el cavall. Els Aqueus decideixen atacar-lo i trencar la treva. Aquil·les es nega a lluitar d’aquesta forma traïdora i injusta.

Eneas en veure que l’exercit grec es disposa a frenar el seu pas, idea un pla per parar-los els peus. Donat que els grecs els hi ataquen de front decideix amagar una part del seu exercit a la part lateral del camp de batalla de tal forma que els hi serà mes fàcil vèncer als tramposos grecs. Però en anar un guerrer troià a informar a Paris de la situació esdevinguda, el fill de Príam es nega a lluitar i a perdre més homes i ordena que Eneas i el seu exèrcit tornin a la ciutat. Respecte als grecs, veient que estan perdent molts homes decideixen retirar-se a l’interior del campament. Al mateix temps Aristocle, un jove aqueu, embarca a tots als homes i ostatges a les naus. Un dels amics d’Eneas que es trobava com a ostatge, decideix escapar i acudir a Eneas per a que salvi a la seva dona Creüsa de ser emportada.

Quan aquest arriba a on es Eneas els grecs llencen fletxes des de el campament i el deixen estes al terra. Abans de morir el troià i amic de Creüsa, demana a Eneas que salvi a la seva dona. Eneas enfadat opta per atacar el campament i desobeir finalment a Paris. Un cop a dins el campament i mentre el seu exercit lluita contra els aqueus el guerrer troià decideix anar en busca de Creüsa, però un dels grecs se l’emporta a cavall lluny del campament. Eneas, el persegueix i finalment li dona caça. El grec i el troià lluiten per emportar-se a la dona i finalment Eneas guanya i salva a la seva estimada i demana a Glauc que la porti a Troia a on estarà segura.

Per un altre costat, Paris ofuscat per la ira, decideix atacar als grecs i emportar-se l’ovació dels seus ciutadans en veure que ell i no Eneas a vençut l’enemic. Però Aquil·les decidit a batre’s a mort amb Eneas se li anticipa. El fort guerrer, apareix en front Paris amb el seus mirmidons. Paris s’amaga per després atacar d’imprevist, mentre Eneas arriba al camp de batalla. A la batalla es produeix una lluita singular entre Aquil·les i Eneas, però Paris envejós de la glòria que s’emportaria Eneas si guanyava al guerrer més fort dels grecs, apareix de sobte i clava a Aquil·les una fletxa en el seu taló. Deixant-lo així fora de combat d’una manera injusta i tramposa. Per aquesta mateixa raó Eneas decideix porta a l’aqueu al seu campament per a que pugi rebre un enterrament digne.

Al dia següent, els grecs porten a terme el seu gran pla. Deixaran el gran cavall de fusta en front les muralles de Troia i Sinò s’amagarà per mes tard enganyar als troians i convèncer-los que els grecs han abandonat la guerra. Com a proba d’això els hi regalen un cavall que servirà d’ ofrena a la deessa Atena, a la qual rebien culte els troians. Com estava planejat els troians creuen allò que diu Sinò i accepten el cavall creient que han guanyat la guerra. Encara que Cassandra els adverteix del perill que signfica aquest cavall, Paris ordena entrar l’obsequi dins troia i celebrar-ho amb una gran festa. L’única persona que creu a Cassandra és Eneas, el qual reuneix als seu homes per atacar passada la nit. Al endemà els grecs amagats tornen amb les seves naus i ataquen la ciutat de troia i aquesta queda destruïda sota les flames mentre Creüsa dóna a llum al fill que portava dins. Paris es assassinat per Menelau. Creüsa mor poc després de néixer el petit Ascani. En arribar Eneas ja era massa tard i en veure l’estat de misèria en el que queda Troia, Eneas marxa amb el seu fill en busca de la fundació d’una nova ciutat que farà ressorgir l’antiga Troia.

SEMBLANCES AMB EL MITE:

• La mort d’Hèctor: Al començament de la pel·lícula es visualitza l’escena del carro d’Aquil·les arrossegant el difunt Hèctor, igual que es narra al mite és representat a la pel·lícula.

 

• La construcció i la ideació del cavall de Troia: Ideat per Odisseu i construir per tots els guerrers grecs.

 

• Cap dels troians creu a Cassandra, filla de Príam, quan afirma que el cavall suposa una amenaça per la ciutat: Donat que Cassandra és castigada pels deus a què ningú mai cregui les seves paraules tot i que són vertaderament certes, el cavall de Troia acaba entrant i destruint la ciutat com passa al mite.

 

• La mort d’Aquil·les: Aquil·les és mort amb unA fletxa enverinada llançada per Paris, però per un altre costat no passa igual que al mite.

 

• L’escena en la qual Príam deixa a un costat la seva dignitat i s’agenolla davant Aquil·les demanant-li el retorn del cos del seu fill.

 

• La fugida d’ Eneas: Per una part Eneas fuig amb el seu fill a la recerca de la fundació d’una nova ciutat però pel contrari el seu pare que està malaltís no apareix en cap moment de la pel·lícula

DIFERÈNCIES AMB EL MITE:

• Gran protagonisme d’Eneas a la pel·lícula: Paris passa a ser un covard i Eneas un guerrer més valent i estimat de Troia.

 

• Paris, exerceix de comandant en comptes de Príam.

 

• Rescat d’Hèctor: Príam en comptes d’anar protegit per Hermes el missatger de l’ Olimp (que el protegia amb un núvol d’invisibilitat) com ho descriuen en algunes versions del mite, és acompanyat al campament grec per Eneas i tant ell com Príam són visibles per als grecs.

 

• Als jocs funeraris en honor a Patrcole participa Eneas i guanya a Àiax. De tal manera que s’emporta com a premi l’armadura robada d’Hèctor.

 

• La mort d’Aquil·les: En comptes de llançar Paris una fletxa farcida amb verí des de la muralla de Troia a Aquil·les, el príncep troià mogut per un sentiment d’odi a Eneas té com a objectiu pendre-li la victòria. Aquest s’amaga darrere un arbre i espera el moment oportú per atacar i mata ell i no Eneas a Aquil·les.

 

• La mort de Paris: Paris, no mor a la batalla per una ferida de fletxa, mor a mans de Menelau quan els grecs assalten Troia. Aquest li clava una espessa i a més ofereix a Helena rematar al seu amant.

 

• Cassandra: La desgràcia de Cassandra que ningú la cregui no es compleix del tot a la pel·lícula donat que Eneas és l’única persona que creu sabia a Cassandra i pren les seves paraules com a la veritat.

 

• Les amazones no hi són: En un moment donat és Eneas qui va a buscar reforços per a defensar Troia, i en comptes de venir amb les amazones(exèrcit guerrer de noies) porta un exèrcit d’homes.

 

• El cavall de Troia: La idea del cavall de Troia sorgeix quan Paris, proposa una treva als grecs a canvi d’or. És llavors quan a Odisseu se li acudeix demanar tones de fusta per construir un gran obsequi als troians. ( la treva serà concebuda i l’aprofitaran perquè Eneas busqui guerrers que lluitin a favor de Troia).

 

VALORACIÓ DE LA PEL·LÍCULA RESPECTE DEL MITE:

En primer lloc, la pel·lícula s’inicia després la mort d’Hèctor, per aquesta raó hi trobem rellevat el protagonisme d’Eneas. Aquest a la història de Troia, no té un paper tan important. Simplement fuig de la ciutat en llames amb el seu pare i el seu fill amb la missió de crear una nova ciutat (fet que si és molt important a la història de Roma). A més trobem que Eneas agafa el paper que caracteritzava a Hèctor: un fort i valent guerrer troià admirat per la seva pàtria. Per un altre costat, la figura de Paris i Helena actua com a contrapunt, va en contra d’aquest personatge.

Així Paris representa tot el contrari d’Eneas i el seu comportament és inapropiat i poc humil. A Paris a la pel·lícula se li atribueixen moltes de les morts de guerrers troians a causa de la seva mala gesta. El protagonisme d’Eneas també ho podem veure reflectit en altres fets de la pel·lícula, per exemple, quan Aquil·les després haver passat molts anys de guerra decideix batre’s a mort amb el guerrer més fort ( Eneas), o quan es busquen altres recursos per guanyar la guerra per part del bàndol troià; és Eneas qui va a la recerca d’un nou exercit que lluiti en nom de Troia.

D’aquest mode veiem com l’antiga mitologia que ha passat de generacions en generacions ens arriba de vegades d’una forma deformada que fa portar a la confusió dels fets que narra originàriament el mite. Així també veiem que la mitologia ha quedat molt malmesa per pel·lícules que adapten la història per fer-la més atraient, com és el cas.