INTRODUCCIÓ

La mort d’Hèctor o la venjança d’Aquil·les després la defunció de Patrocle, acompanyant i amic del més famós guerrer gec, ha sigut plasmada a l’art d’una manera fidel al mite original. Així ho veurem comparant una obra d’època clàssica amb una més moderna.

Per aquesta mateixa raó a les obres artístiques, ja que estan basades en el mite, hi solen aparèixer sempre els mateixos personatges o protagonistes de l’escena concreta. Per un costat: Aquil·les fill de Peleu i Tetis, un dels protagonistes més destacats del mite. Donat la seva envanida actitud. Per un altre costat: Hèctor, príncep de Troia, que mor com a conseqüència dels seus actes a mans d’Aquil·les.

Veurem que l’escena més freqüentada a les obres és el moment en el qual Aquil·les arrossega el cos d’Hèctor(subjectat pels peus al seu carro) al voltant de les muralles de Troia. Encara que també hi ha representacions on simplement es veu el moment en què el grec clava el cop definitiu d’espasa a Hèctor que el deixarà estès a terra.

OBRES

Títol: El triomf d’Aquil•les Cronologia: 1892 Autor: Franz Matsch Tècnica: Fresc Mides: – Localització: Achulleion de Corfú,Grècia.

Al quadre visualitzem a Aquil·les situat al mig i destacat, ja que es troba envoltat d’objectes amb tonalitats vermelles; l’escut, la crinera, un mantell. Arrossega el cos d’Hèctor, enganxat al carro a través d’uns claus que li travessen el turmell. L’Aqueu triomfant és acompanyat per altres grecs que s’uneixen a ell. Aquil·les després d’haver matat a Hèctor s’apodera de la seva armadura igual que va fer el troià amb Patrocle, per aquesta raó porta el seu casc a la mà i el passeja amb una actitud pedant al voltant de les portes de Troia. A dins la ciutadella es pot veure com l’esgarrifosa escena és contemplada pels troians. El carro es arrossegat per Xantos i Bali, cavalls immortals d’Aquil·les.

Aquil·les arrossegant a Hèctor, lècit de finals del s V aC.

A l’objecte s’hi va plasmar la mítica escena del carro d’Aquil·les. Hi veiem un carro molt simple conduit pel gloriós Aquil·les que avança amb aires de grandesa després haver posat fi a la vida del que va esdevenir un gran enemic seu, Hèctor. Hèctor se situa al terra tirat per la força del carro en moviment. A la representació surten dos guerrers més i els famosos cavalls immortals fills del deu vent Zèfir.

COMENTARI GENERAL

En primer lloc podem observar que gairebé en totes dues obres tot i ser d’èpoques diferents i llunyanes es representen les mateixes o similars figures que conformen l’escena. Això és degut al fet que l’autor o autors segueixen fidelment el mite clàssic que ha sigut transmès al llarg del temps. Per exemple, en altres mites s’hi poden trobar, més diferencies en obres perquè el capítol mitològic consta de moltes versions o s’ha anat deformant amb el transcurs de les èpoques i les seves influències o l’autor de la mateixa obra crea versions diferents segons el seu propi punt de vista.

Així veiem que, posant per exemple Aquil·les, en ambdues obres és representat amb gran similitud: Se situa al centre de forma destacada, a més porta una crinera amb tonalitats vermelles que fa focalitzar l’atenció en el personatge. També es troba situat al carro conduint als seus cavalls Xantos i Bali. La figura d’Hèctor es troba pràcticament en la mateixa posició: amb els braços estesos i arrossegat pel terra d’una forma poc honorable que ridiculitza al guerrer i humilia a la seva pàtria i família. El carro tampoc canvia.

Per una altra banda podem observar que en el primer cas es posava també èmfasi en el paisatge: la ciutadella troiana de fons.