INTRODUCCIÓ

El capítol de la mort de Pàtrocle no és un tema gaire recorrent en l’obra artística. Si que es representat amb més freqüència els jocs funeraris que es van realitzar en honor a Pàtrocle perquè donen més joc, o potser escenes on la mateixa figura del jove es reproduïda amb Aquil·les ( amic fidel de Pàtrocle). Però del moment de la mort pròpiament dita, en trobem escasses representacions o encara no s’han trobat totes,donat que sovint apareixen escenes en objectes romans o grecs.

En la escenificació d’aquest mite en objectes, escultures o pintures (normalment antics objectes o escultures d’època grecollatina) hi solen aparèixer: Pàtrocle(protagonista de l’escena) on sovint es focalitza la representació; Menelau o Àiax el Gran, ja que com narra La Ilíada protegeixen el cos de Patrocle dels troians i el porten en front d’Aquil·les. Per una altra banda també es pot fer al·lusió als deus com Apol·lo, donat que aquests participen de la guerra. Finalment la reproducció de la figura d’Hèctor, encara que és important ja que dóna mort al guerrer aqueu, pot aparèixer o no perquè com s’ha esmentat abans el protagonista del capítol mitològic és Patrocle. A més aquest fet esdevindrá més tard a la mort d’Hèctor, el més valent guerrer troià.

OBRES

Cràtera del 500 aC que il·lustra la mort de Pàtrocle.

A l’escena veiem el cos de Patrocle tapat quasi totalment per una mena de túnica que només deixa veure el seu rostre. El personatge es sostingut per dos guerrers els quals no se sap del cert qui poden ser, encara que possiblement es tracti d’Àiax i Menelau; guerrers del bàndol grec. Aquesta representació encara té una visió més profunda, es pot observar a la part superior una petita silueta d’un guerrer pintat amb negre que destaca sobre el color ocre groguenc. Aquesta figura pertany a l’ànima del ja difunt Patrocle, que acaba de sortir del seu cos i esdevé lliure del mateix.

Menelau subjecta el cos de Patrocle, còpia en marbre romana del segle II a.C Localització actual: Florència Loggia dei lanzi en piazza della signoria.

A l’escultura Menelau, rei d’Esparta, subjecta el cos sense vida del seu amic Patrocle. L’escena pot ser interpretada com que el mateix Menelau després la mort del seu company arrossega el seu cadàver i el salva de ser més malmès a la batalla que s’estava duent a terme entre troians i grecs. El cos de Patrocle apareix completament nu, ja que Hèctor al posar fi a la seva vida s’apropia de la l’armadura i armes del guerrer.

COMENTARI GENERAL

Encara que es tracta del mateix mite veiem que les representacions exposades són força diferents. En primer lloc a l’objecte primer analitzat hi son representades no solament la figura de Patrocle sinó també la de dos guerrers més que indica a diferència de l’escultura que en el moment reproduït es trobaven dins la batalla. A més aquesta escena té un sentit més profund, ja que fa al·lusió a l’ànima i la seva immortalitat. L’ànima apareix amb escut armadura i una llança fent referencia al guerrer grec que ha mort en la lluita. La segona obra és més simple, només apareixen dos personatges situats sobre una mena de pòdium. La qual cosa fa que l’escena no quedi tan recarregada però a més s’exterioritza i es focalitza més en el sentiment de dolor o aflicció de Menelau produït per la pèrdua d’un ésser estimat.