INTRODUCCIÓ
El rapte d’Helena vist des de un punt de vista artístic pot ser representat o bé com un rapte o bé com una fugida. Es a dir, donat que en el mite Paris s’emporta a Helena una vegada que estat seduïda i confosa per la deessa guanyadora de la poma, Afrodita, la protagonista se’n va amb el jove príncep troià de forma voluntària. Però en el seu interior no deixa de estar en desacord. Per aquesta raó la seva il•lustració en quadres, escultures o objectes varien segons la interpretació que vulgui donar-li el dissenyador o autor. De fet el concepte de rapte respon a la perspectiva grega de l’arribada d’Helena a Troia, segrestada contra la seva voluntat per Paris. En canvi pels troians no es tracta d’un rapte ja que la reina d’Esparta dóna el seu consentiment de viatjar amb Paris cap a la ciutat de Troia.
Un exemple d’aquesta doble interpretació queda recollida en l’obra de Johann Wilhelm Beyer amb el títol de: “Rapte d’Helena” o “Fugida de Paris i Helena”. Aquí també veiem que queda amb un significat més obert.
Titol: Rapte d’Helena o Fugida de Paris i Helena Autor:Johann Wilhelm Beyer Cronologia: 1773 – 1780 Localització actual: Jardins del Palau de Schönbrunn (Viena).
OBRES
Títol: Rapte d’Helena Cronologia: 1680-3 Dimensions: 139x249cm Tècnica: Pintura al oli Autor: Luca Giordano Localització actual: Musée des Beaux-Arts de Caen, França
Títol: El rapte d’Helena Cronologia: 1631 Autor: Guido Reni Tècnica: Oli sobre llenç Localització: Museu Nacional del Louvre ,França
COMENTARI
Es pot veure d’una manera clara aquesta mateixa circumstància esmentada anteriorment: la dualitat entre rapte i fugida. A la primera obra Helena, tapada parcialment amb un mantell blau, es retenida amb força per Paris que junt amb els altres troians s’emporten a la bonica dona de Menelau cap al vaixell.
A la segona il·lustració, Helena sota l’influx d’Afrodita s’enamora de Paris i marxa a voluntat amb ell.Donat a això no sembla pas un rapte, sinó que tots dos joves enamorats marxen tranquil·lament cap a Troia. A l’escena, Paris situat al centre del quadre agafa a Helena del braç i junts sembla que es dirigeixen al port(ja que que el mar es veu al fons) on els espera una embarcació rumb a Troia. Ningú els impedeix el pas. A la part inferior dreta es col·loca a Cupido, fill d’Afrodita, senyalant als dos enamorats com a conseqüència dels seus actes. Afrodita va ser la guanyadora del judici de Paris, aquesta utilitza al seu fill per seduir a Helena i que d’aquesta manera caigui sota les xarxes del príncep troià.
La primera imatge evoca més aviat un sentiment de tensió transmès pels gestos dels personatges, sobretot es pot observar en Helena i Paris. En canvi, a la segona obra es percep un ambient tranquil i pacífic.
L’AMOR ENTRE PARIS I HELENA
Helena i Paris. Crátera de figures vermelles. Cronologia: 380-370 a. C. Localització: Museu del Louvre, París
Un lècit àtic d’entre el 420 i el 400 aC que representa a Helena, abraçada per Paris, amb un carro d’Afrodita darrere guiat per Eros Localització: Museu Getty, Califòrnia