Dificultats al metro

Un dia vam pujar al metro. El meu pare va dir:

– Vinga, que és aquí.

Vam parar i vam sortir del metro, però jo li havia dit, quan estàvem a punt de sortir del metro:

– Em deixes agafar el carro?

I al carro hi havia la meva germana que tenia un any i el meu para em va respondre:

– D’acord.

Jo vaig sortir del metro i el meu pare es va quedar perquè les portes es van tancar ràpidament i la meva germana estava adormida. Vaig començar a mirar la gent i vaig mirar cap al darrere, vaig veure la meva mare amb la seva amiga, la vaig abraçar i vaig plorar. Després li vaig contar el que havia passat.

Una experiència difícil

Tot va començar un estiu de farà uns set anys, els meus tiets van venir, i per celebrar-ho vam anar a la piscina. Jo portava manguitos i de broma me’ls vaig posar als peus, l’aire em va donar la volta i jo llavors no sabia què fer. Vaig començar a cridar, el meu tiet estava escoltant música, per això no em sentia. Tot va acabar quan el socorrista va venir, jo estava molt nerviós i vaig començar a plorar. Això mai no ho oblidaré.

La millor amiga

L’any passat quan el nostre tutor, el Josep, va dir que aniríem de colònies, vaig preguntar als meus pares si podia anar, els meus pares van dir que sí; així que vaig anar amb alguns de la classe.

Em va tocar una habitació que era de nenes, ja totes havien agafat el seu llit, però quedava un llit. Una nena que es diu Ivonne em va dir que si volia agafés aquell llit, vaig dir que sí. A l’endemà, després de menjar, vam anar fora de la casa de colònies i vam jugar juntes i amb unes altres amigues. Ens ho vam passar molt bé, perquè era molt amable i sincera.

Amb la Ivonne ens vam fer  molt amigues, a més era de Colòmbia com jo, i encara que se n’hagi anat del col·le perquè va a l’Institut, sempre ens parlem i juguem juntes.

Jugant al parxís

Un dia d’un cap de setmana estava amb la meva mare a casa, li vaig pregunta si volia jugar al parxís i ella em va respondre que sí.

Vam començar a jugar, la meva mare sempre treia els millors números i al cap d’uns segons la meva mare va haver de tornar a la casella principal i jo vaig guanyar.

Al final la meva mare va dir que tornéssim a jugar, vam jugar i em va guanyar, Així que tots dos vam empatar.

L’escapada del gos

Un dia que era dissabte vaig agafar la roba i me la vaig posar al revés, després me la vaig posar bé. Vaig preguntar-li a la meva mare si podia anar amb el mey amic i em va dir:

– On?                         

I jo vaig respondre:

– A comprar i a passejar el gos.

Em va dir que sí i vaig anar a la Via Júlia a comprar. El gos es va escapar, se’n va tornar a la seva casa i nosaltres vam haver de córrer i córrer. Finalment el vam agafar, però ens va costar molt.

El primer dia que vaig anar amb metro

Un dia, quan era el meu aniversari, vam anar a un restaurant xinès. Vam anar amb metro. Mai no havia anat en metre i per això em vaig posar nerviós. La meva mare em va calmar i jo em vaig calmar. Vam sortir del metro i jo estava com marejat.

Una visita amb ajuda

Una vegada, quan jo encara vivia a l’Equador, vam anar amb el germà de la meva àvia de visita. Quan vam arribar, vam anar a conèixer el poble i vam anar per un riu. El meu tiet, el meu germà i el germà de l’àvia vam fer una carrera però el meu tiet no sabia nedar i s’ofegava, jo vaig anar i també m’estava ofegant, però el meu germà de la meva tieta ens va ajudar.

El meu dia trist

Un dia, de petit, vaig anar al zoo amb els meus pares. El meu pare va dir que anéssim a visitar els cérvols, la meva mare no estava atenta i jo em vaig posar amb els cérvols. Un cérvol em va mirar i va venir corrent i em a donar una cornada. Jo em vaig posar a plorar i el meu pare em va treure de la casa dels cérvols.