La millor amiga

L’any passat quan el nostre tutor, el Josep, va dir que aniríem de colònies, vaig preguntar als meus pares si podia anar, els meus pares van dir que sí; així que vaig anar amb alguns de la classe.

Em va tocar una habitació que era de nenes, ja totes havien agafat el seu llit, però quedava un llit. Una nena que es diu Ivonne em va dir que si volia agafés aquell llit, vaig dir que sí. A l’endemà, després de menjar, vam anar fora de la casa de colònies i vam jugar juntes i amb unes altres amigues. Ens ho vam passar molt bé, perquè era molt amable i sincera.

Amb la Ivonne ens vam fer  molt amigues, a més era de Colòmbia com jo, i encara que se n’hagi anat del col·le perquè va a l’Institut, sempre ens parlem i juguem juntes.