Notes de l’activitat sobre la pel·lícula Mon Oncle: notes-act3-cmc-089.pdf
Aquestes són les pautes de correcció: mon oncle – pautes de correcció
Notes de l’activitat sobre la pel·lícula Mon Oncle: notes-act3-cmc-089.pdf
Aquestes són les pautes de correcció: mon oncle – pautes de correcció
Dancer in the dark. Lars von Trier (2000).
Enllaç amb les dades de la pel·lícula: Dancer in the dark
Deixa un comentari amb la teva opinió sobre la pel·lícula!
Si us va interessar l’exposició d’ahir sobre l’evolució en el disseny de la maquineta d’afaitar Gillette, us recomano aquest llibre. És molt senzill de llegir, i entenedor, i hi podeu trobar quatre idees molt clares per a entendre els fonaments del disseny.
enllaç: Como nacen los objetos?
Si algú vol l’hi puc deixar, només m’ho heu de demanar.
Aqui teniu les notes de la primera presentació: notes pres1 CMC 089.pdf
Grup A: Preguntes entorn de la ciència.
Grup B: Innovacions tècniques: Casos d’estudi.
L’Escola Mestral ha obtingut el distintiu d’Escola Verda, que acredita que estem en el camí d’incorporar la dimensió ambiental tant en la gestió de l’escola com en el currículum docent.
No hauria de ser un premi, sinó la confirmació de que es comencen a fer millor algunes coses, i un estímul cap a continuar treballant en aquesta direcció.
Enhorabona a tothom!
Aquesta pel·lícula es presentava a l’Exposició Universal de Nova York de 1939, en el context d’una sèrie de documentals, fets per l’ American Institute of Planners, que tenien com a objectiu la propaganda de les idees conegudes com a New Deal que van caracteritzar l’època del president F.D. Roosevelt.
La pel·lícula comença amb una evocació idealitzada de la vida tranquila i amable en una granja tradicional cap al s. XIX, per a seguidament contrastar-la amb la duresa de les condicions de vida en els suburbis d’una ciutat industrial. Continua amb una interessant descripció crítica de la vida urbana a Nova York el 1939. Finalment se’ns ofereix la resposta de l’administració democràtica als reptes urbans del futur: les noves ciutats jardí, amb totes les possibilitats que ofereix el progrés tècnic, finalment utilitzades en harmonia amb l’entorn natural i tenint com a prioritat les condicions de vida dels ciutadans. El to propagandístic és característic del moment de gran turbulència política i social (la 2a guerra mundial esta començant, la guerra civil espanyola acabant).
És interessant veure la visió que tenien del futur, i del progrés tecno-científic, fa uns 70 anys; ara que és possible valorar els resultats reals d’aquestes intencions, com poden ser les extenses urbanitzacions de vivendes amb jardí que es troben entorn de les gran ciutats americanes (i cada cop més, europees).
Artísticament la pel·lícula també és d’interès, amb imatges de gran potència visual i un muntatge trepidant, innovador en el seu moment.
1a part:
[kml_rm movie=”http://www.archive.org/stream/CityTheP1939/CityTheP1939_256kb.rm” width=”352″ height=”288″/]
2a part:
[kml_rm movie="http://www.archive.org/stream/CityTheP1939_2/CityTheP1939_2_256kb.rm" width="352" height="288"/]
Font: The Prelinger Archives
Fitxa tècnica:
Dir. Ralph Steiner and Willard Van Dyke, original outline by Pare Lorentz;
script by Henward Rodakiewicz, commentary by Lewis Mumford
music by Aaron Copland
promoted by the American Institute of Planners with a contribution of the Carnegie Corporation, New York
produced by the American Documentary Film inc.
35 mm, b&w, sound, time 32 min.
Les dades de la pel·lícula i una crítica: Fila Siete.
Dues visions des de l’arquitectura : de Jorge Gorostiza i Juan Alonso
El lloc web sobre el món de Jacques Tati: Tativille.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1Qqm9XgG8Tg" align="left" width="400" height="330" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bDhzTT7MiNE" width="400" height="330" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LE9t98Gox60" align="left" width="400" height="330" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nmTnJFLZJtA" width="400" height="330" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/podx8Zt7Sck" width="400" height="330" wmode="transparent" /]
Activitat sobre la pel·lícula: article del 08-12-2008.
Darrerament he pogut observar problemes per a obrir els arxius pdf que hi ha penjats en el bloc. Dona un error de Internet Explorer i et fa fora! En desconec el motiu.
En canvi, si entres al bloc amb Firefox no hi ha problema.
(…si voleu, podeu predeterminar Firefox com a navegador: és lliure i gratuït, i funciona millor que l’Explorer de Microsoft. Per a fer-ho només cal entrar en algun lloc amb Firefox; i respondre que “si” quan ens ho pregunta)
Com a primera experiència diria que no ha anat malament, no?. Crec que en general heu intentat respondre al supòsit de la millor manera possible. Miraré de fer-ne una valoració:
Una característica comuna a tots els treballs és un cert to pessimista o negatiu. En certa manera és comprensible, però crec que, si ens posem en situació, no té sentit. En un món on no hi hagués hagut mai petroli ningú no el trobaria a faltar. Una altra cosa seria la situació en un món on el petroli s’hagués acabat… potser tindrem temps per a veure-ho.
També he notat, en general, que imagineu que sense haver disposat del petroli el món estaria més endarrerit tècnicament.
No sé si m’acaba de convèncer, això. Jo més aviat diria que l’existència d’un combustible relativament fàcil i barat ha endarrerit el desenvolupament d’altres tecnologies, que finalment s’acabaran imposant en els (pocs) sectors on encara utilitzem els derivats del petroli com a font d’energia.
Pel que fa a l’ús dels materials, els plàstics són realment útils, però la major part de les seves aplicacions també s’haurien pogut desenvolupar amb altres tecnologies.
Passo a comentar els treballs, per ordre de lliurament.
Anna, Ari, Èlia. L’excepció que confirma la regla: no té to pessimista. Explica la situació amb tanta naturalitat que costa veure en què canviaria la vida: no està tan lluny. La pega és que això limita l’abast de l’exemple.
Josep M, Arnau, Miguel. És interessant la imaginativa i detallada recreació de l’entorn tecnològic (teixits de fulles de pi, potència d’un motor calculada en dofins…). L’autoreferència al treball de CMC està molt bé.
Carles, Marc, Adrià. Bones descripcions tècniques quotidianes. Això de dedicar-se a la investigació per canviar el món …sense estudiar, sembla ciència-ficció.
Marc, Sandra, Alba. El més literari i divertit. De veritat imagineu targetes de crèdit que es desfarien amb l’aigua?
Maria, Meritxell, Teresa. Paisatge de crisi una mica angoixant. De to realista pels temps que corren?
Irene, Núria, Elsa. No tenir petroli seria un malson? No es parla d’energia. (*)
Jordina, Clara, Eugènia. Té un abast complet, de les bosses d’escombraries a l’economia mundial. Inquietant l’episodi de l’ocell.
Luís, Diego, Josep M. Creïble. Breu. (*)
Xavier, Xavier, Jordi. Cita molts elements, sense acabar de relacionar-los.
Luís, Manel, Gerard. Arribar a la conclusió que cal trobar un material encara no descobert és una mica aventurat. (*)
Helena, Alba , Júlia. Força complet, però amb algunes incoherències: rodes de ferro en pistes de fang?
Víctor, Albert, Javi. (fora de termini) (*)
veure qualificacions de l’activitat: notes-act2-cmc-089.pdf
(*) els treballs assenyalats els heu de reenviar amb l’ortografia corregida
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PbUtL_0vAJk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
i-have-a-dream.pdf : text del discurs de Martin Luther King (1963)
Cada alumne ha de fer almenys un comentari (constructiu!) sobre algun dels treballs.
Teniu temps fins el diumenge 9 de novembre a les 20,00.