Isaac Newton (1643 -1727) va portar més enllà les teories de Kepler i Galileu: va imaginar que la gravetat de la terra influenciava la Lluna i va deduir les lleis fonamentals de la mecànica celeste:

– Llei de la inèrcia. Tot cos té tendència a mantenir el seu estat de moviment mentre no actui sobre ell una força externa.

– Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per l’acceleració.

– Llei de l’acció i la reacció. A tota força sempre se li oposa una reacció de la mateixa magnitud però de sentit contrari.

Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari.

– Llei de la gravitació universal: Entre dos cossos s’exerceix una força d’atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.

Amb aquestes lleis va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica.

Biografia d’ Isaac Newton

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m7.rm" width="322" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m3.rm" width="322" height="288"/]
Biografia de Copèrnic 

Simuladors per a entendre els models de sistema solar: 

model geocèntric (Ptolomeu)

(el punt blau és la Terra, i pots escollir l’altre planeta a “presets”)

model heliocèntric (Copèrnic)

(fixa que el punt blau sigui la Terra i escull el planeta gris a “presets”)

(font: University of Nebraska-Lincoln)