Les plaques litosfèriques són els enormes fragments en què està trencada la litosfera. Constitueixen la superfície terrestre formant un puzle gegant. Hi ha unes onze plaques molt grans i moltes altres de més petites.

La calor interna de la Terra provoca que el mantell situat sota la litosfera es mogui amb corrents de convecció, semblants als que es formen en un cassó d’aigua posat al foc. Aquests corrents empenyen les plaques litosfèriques, i fan que es desplacin les unes respecte de les altres de tres maneres:

• Separant-se. Quan dues plaques se separen, entre totes dues surt a la superfície el material fos del mantell, i es produeix un vulcanisme intens. L’esquerda entre les plaques rep el nom de rift.
• Col·lidint. Si dues plaques xoquen l’una contra l’altra, la més densa i pesant s’enfonsa sota la més lleugera.

Si la que queda a sota és una placa oceànica amb escorça basàltica, s’enfonsa en el mantell i forma una zona de subducció.

Si totes dues plaques són continentals i tenen escorça granítica, la que queda a sota no es pot enfonsar en el mantell, ja que el granit és molt més lleuger que la peridotita. Aleshores, totes dues plaques queden incrustades l’una contra l’altra, i recolzades sobre el mantell.

• Lliscant. Si dues plaques llisquen lateralment l’una contra l’altra, provoquen unes sacsejades que donen lloc a zones de sismicitat elevada.