Objectius del tema

0
12 anys
per a General

Conèixer com és la litosfera terrestre, la seva dinàmica, i els riscos que comporta aquesta dinàmica.

imatges que demostren l’existència de Pangea

0
13 anys
per a General
mostres de l’existència de Pangea

La formació de Pangea en una pel·lícula

0
13 anys
per a General

0
13 anys
per a General

Els moviments de les plaques litosfèriques

 

Les plaques litosfèriques són els enormes fragments en què està trencada la litosfera. Constitueixen la superfície terrestre formant un puzle gegant. Hi ha unes onze plaques molt grans i moltes altres de més petites.

La calor interna de la Terra provoca que el mantell situat sota la litosfera es mogui amb corrents de convecció, semblants als que es formen en un cassó d’aigua posat al foc. Aquests corrents empenyen les plaques litosfèriques, i fan que es desplacin les unes respecte de les altres de tres maneres:

  • Separant-se. Quan dues plaques se separen, entre totes dues surt a la superfície el material fos del mantell, i es produeix un vulcanisme intens. L’esquerda entre les plaques rep el nom de rift.
  • Col·lidint. Si dues plaques xoquen l’una contra l’altra, la més densa i pesant s’enfonsa sota la més lleugera.

Si la que queda a sota és una placa oceànica amb escorça basàltica, s’enfonsa en el mantell i forma una zona de subducció.

Si totes dues plaques són continentals i tenen escorça granítica, la que queda a sota no es pot enfonsar en el mantell, ja que el granit és molt més lleuger que la peridotita. Aleshores, totes dues plaques queden incrustades l’una contra l’altra, i recolzades sobre el mantell.

  • Lliscant. Si dues plaques llisquen lateralment l’una contra l’altra, provoquen unes sacsejades que donen lloc a zones de sismicitat elevada.

Pangea: formació i fragmentació

1
13 anys
per a General

Pangea (Pangaea) es el supercontinente formado por la unión de todos los continentes actuales que se cree que existió durante las eras Paleozoica y Mesozoica, antes de que los continentes que lo componían fuesen separados por el movimiento de las placas tectónicas y conformaran su configuración actual. Este nombre aparentemente fue usado por primera vez por el alemán Alfred Wegener, principal autor de la teoría de la deriva continental, en 1912. Procede del prefijo griego “pan” que significa “todo” y de la palabra en griego “gea” “suelo” o “tierra” (Γαῖα Gaĩa, Γαῖη Gaĩê o Γῆ Gễ). De este modo, quedaría una palabra cuyo significado es “toda la tierra“.

Se cree que la forma original de Pangea era una masa de tierra conforma de “C” distribuida a través del Ecuador. El gran supercontinente habría permitido que los animales terrestres emigraran libremente desde el Polo Sur al Polo Norte. Al extenso océano que una vez rodeó al supercontinente de Pangea se le ha denominado Pantalasa (Panthalassa).

Se estima que Pangea se formó a finales del período Pérmico (hace aproximadamente 300 millones de años) cuando los continentes, que antes estaban separados, se unieron formando un sólo supercontinente rodeado por un único mar.

Pangea habría comenzado a fragmentarse entre finales del Triásico y comienzos del Jurásico (hace aproximadamente 200 millones de años), producto de los cambios y movimientos de las placas tectónicas. El proceso de fragmentación de este supercontinente condujo primero a dos continentes,Gondwana al sur y Laurasia al norte, separados por un mar circumecuatorial (mar de Tetis) y posteriormente a los continentes que conocemos hoy. Dicho proceso geológico de desplazamiento de las masas continentales (deriva continental) se mantiene en marcha al día de hoy.

Go to Top