La conferència del professor Juli Palou va ser enriquidora i ens va fer passar una bona estona, malgrat la pluja… Amb una gran saviesa ens va dir que un bon conferenciant ha de saber resumir el que dirà en cinc minuts i ell va tractar dos temes cabdals:
- L’educació lingüística en un entorn plurilingüe
- El paper que juguen els escrits reflexius en aquest aprenentatge
Ens va enriquir les seves explicacions amb lectures, amb documents vius i amb un discurs proper i ple de vida.
Em va agradar molt pensar amb la idea -ben certa- que l’última fase d’aprenentatge d’una llengua és l’humor. Trobo que és una veritat tan evident, que mai hi havia pensat.
També em va semblar clau la següent afirmació: “l’important és preparar les persones perquè aprenguin llengües, no ensenyar-ne. Cal, doncs, formar ensenyants europeus de llengües.”
Per últim, desitjo llegir el llibre que ens va recomanr vivament al final: “La llengua nòmada” de Norman Manea, de l’editorial Arcàdia.
Anabel Sáiz
Hola!!!
Estic totalment d’acord amb l’Anabel, una conferència molt enriquidora, i amena, quant a interessant, desvetlladora, sorprenent…
De la qual destacaria diversos aspectes:
– La competència cultural (l’humor) i fonètico-fonològica (dicció, melodia), en l’aprenentatge de les llengües. Nivell de quasi nadiu, podríem dir.
– La importància de les creences i representacions dels aprenents i dels professors.
– El contrast (amb la meva llengües, amb les meves llengües, amb les teves llengües) i la reflexió (relats reflexius) com a eines fonamentals en l’aprenentatge.
Però, sobretot, “cada món tenia el seu secret, i s’hi accedia a través de la llengua”.
Quina meravella!!! Gràcies. Narcís