Conferència de Juli Palou, que tractarà sobre la distinció entre els escrits adreçats a un destinatari extern i els escrits sobre el jo, anomenats reflexius. Els relats de vida lingüística es presentaran com un tipus de text reflexiu, situats a la línia entre el privat i el públic. A partir d’aquí es plantejarà la necessitat de donar sentit a l’experiència d’aprendre llengües i de promoure la reflexió sobre els canvis en el procés de la pròpia identitat, cultural i lingüística. Es mostrarà el procés d’anàlisi d’un relat de vida lingüística amb el propòsit de valorar la repercussió que poden tenir aquests textos a l’hora de promoure una reflexió de tipus meta sobre el repertori lingüístic.
EDUCACIÓ BILINGÜE A LA SELVA “AMAZÓNICA”
Parlant de les llengües, de l`identitat, de que cada llengua té la seva cultura, la seva manera i que no és possible fer-ne la traducció exacta aquests dies he llegit un bre article d`un missioner, de las “Selvas amazónicas”, el P. Pedro Rey, que titula “Interculturación y Educación bilingüe. i”. Bé, aquest pare missioner ens parla de que s`acaba un curs i ens diu:”Lo de la enseñanza bilingüe no funciona. Y no funciona porque es difícil. ya que requiere de profesores indígenas capacitados con programas especiales”. I afegeix: “La educación bilingüe no es una traducción de los porgramas educativos, que es lo que se está haciendo, sino que es algo mucho más profundo que tiene que ayudar a desarrollar la inteligencia y la cultura”. Ens parla de que oblidem moltes vegades l`educació i diu que “La educación bilingüe no es transmitir la enseñanza en dos idiomas, sino que hay que entrar en la lógica del indígena. Podemos usar su dialecto, pero quizás estamos imponiendo nuestra cultura con su dialecto”. És un article que té molta relació amb els temes que estem treballant i em perdonareu que segueixi compiant textualment però ho trobo molt interessant. Aquest pare treballa a la missió de Shintuya. Seguim la seva exposició: “La educación bilingÑue no habla de la historia de los indígenas, y esto es desconectarnos de su historia y, en parte, romper con su identidad. La educación blingüe no es únicamente transmitir la enseñanza en dos idiomas”. Ell ho aplica a contengutus de l`Evanlegi, però em penso que ho podem relacionar amb la nostra tasca amb alumnes nouvinguts. Així ens deixa aquesta última idea: “La cultura no consiste en adaptaciones físicas o corporales, sino en la capacidad de transformar, adaptar, simbolizar yproyectar hacia adelante las aspiraciones y valores. la cultura pertence al ser del hombre. Es una manera de ser, no solo de estar en el mundo”. A mi m´ha fet reflexionar molt i m`ha fet pensar en la conferència del professor Palou i en l`exemple que va posar de la nena indígena. S`ha de tenir en compte, doncs, la cultura de l`alumne per poder fer-li arribar la nova llengua d`una manera respectuosa i clara amb la seva llengua d`origen. Quan publiqui la segona part del treball, a veure si la podem comentar també.