El passat dia 10 de març, a l’IES Jaume I de Salou (Tarragonès), la Doctora Olga Esteve ens va impartir una xerrada amb el títol: Orientació i autoregulació. Com mediar en els aprenentatges?
Cal dir que va ser una xerrada-taller amb implicació dels assistents. La Dra. Esteve, mitjançant propostes didàctiques, ens va fer veure què hi ha darrera de tot això per arribar a l’autonomia de l’alumne. Es va centrar en la competència aprendre a aprendre i ens va fer la pregunta de Com com a professorat ho podem fomentar?
La idea de la mediació és acompanyar l’alumne i cercar la seva responsabilitat; però acompanyar en què? i la responsabilitat de què? Ens va fer veure que aprendre a aprendre no és una competència abstracta, sinó que ha d’estar lligada amb activitats concretes. El professorat ha d’acompanyar a l’alumne des del seu punt de partida -perquè tot alumne és capaç de fer coses- fins al final. En general, vam veure, que l’alumnat no té clars els objectius i no és prou autònom. Se l’ha d’ajudar perquè agafi responsabilitats en les estratègies d’aprenentatge. Cal que l’alumne sàpiga avaluar el seu aprenentatge. Hem d’ensenyar als alumnes a avaluar-se.
Mediar, doncs, és acompanyar des del punt de partida a l’alumne fins on volem arribar i és traspassar paulatinament el control de la tasca concreta que s’està fent. La Dra. Esteve va remarcar que professorat i alumnat no som iguals, però sí simètrics.
Vull afegir l’interès dels exemples SCOBA (Esquema d’Orientació Bàsica de l’Acció) que ens serveix per veure els ítems dintre d’una globalitat, ja que els elements es veuen en el seu conjunt. S’ha d’anar treballant reprenent el ja fet per situar l’alumnat contínuament. S’han de traspassar els coneixements que té el professorat respecte als continguts per fer que l’alumne assoleixi la tasca.
En definitiva, treballar en competències és una oportunitat per canviar coses, millorar-ne d`altres i arribar a l`autonomia de l`aprenent. Prou engrescador i explicat de manera atractiva i amena.
Anabel Saiz
Gràcies Anabel pel resum d’aquesta experiència. L’he estat llegint i rellegint perquè considero que “no té desperdici”… i no em vodria perdre cap detall, enhorabona!! Quina sort haver tingut l’oportunitat de participar-hi activament… i que generosa ets compartint aquest document amb nosaltres. Només “se m’escapa” un comentari: em podries siusplau explicar una mica més què vols dir quan comentes de “s’han de traspassar els coneixements que té el professorat respecte als continguts per fer que l’alumne assoleixi la tasca”?
Perdona, però no me n’acabo d’ensortir d’interpretar-ho i com et comentava: “no em voldria perdre cap detall” perquè la veritat és que “ens fas arribar” la intensitat de la sessió!!
Una vegada més “gràcies i enhorabona”,
Pilar
Amiga Pilar, gràcies! La llàstima és que em vaig perdre una mica el final. Mira, respecte a “traspassar els coneixements que té el professor respecte als continguts per fer que l`alumne assoleixi la tasca” vol dir que el professor/ora sempre, abans de començar un nou treball, ha de deixar ben clars els objectius, com s`organitzarà tot i la seva avaluació, perquè, de vegades, em penso que això volia dir la Dra. Esteve, comencem a fer tasques a l`aula sense donar explicacions, com si l`alumnat no hi fos o no hi tingués part activa. Si es vol arribar a l`autonomia de l`aprenent, s`han de facilitar les coses. No sé si t`ho he aclarit. De vegades a mi m`ha passat a classe que quan faig una pregunta, ja dono la resposta i hem de deixar temps als alumnes també, encara que això ja és un altre tema. Fins divindres!
Anabel
I tant que m’ho has aclarit Anabel!
Entenc la idea d’aquest “traspàs” i també la importància dels “silencis” que tu comentes.
Moltes gràcies,
Pilar