Alguns aspectes propis de la societat actual com l’intens desenvolupament de les tecnologies audiovisuals, la ubiqüitat de la cultura visual, la realitat multicultural, la innovació constant en les concepcions i llenguatges artístics contemporanis… fan palès el risc que corre el treball a l’aula de quedar desfasat en relació a la societat. Aquest mòdul parteix de referents contemporanis per establir un procés d’ensenyament i aprenentatge que sigui capaç de posar l’alumnat en relació amb el seu context social i cultural i que, alhora, l’ajudi a desenvolupar estratègies d’interpretació i de creació d’acord amb les manifestacions artístiques actuals. Es proposen exercicis d’intervenció a l’entorn, art d’acció i video-art accentuant la importància, tant del procés de planificació de l’obra com de la seva documentació gràfica i destacant la fotografia i el vídeo com a eines imprescindibles de treball. Finalment, el portafolis digital constituirà una memòria visual de la realització del mòdul.
Les reflexions sobre l’educació artística postmoderna desenvolupades per Efland, Fredman i Stuhr (2003) són fonamentals a l’hora d’establir un marc de l’art postmodern, així com per actualitzar el currículum d’educació visual i plàstica segons les seves premisses. Podem afirmar que els canvis produïts en les concepcions artístiques més actuals ens proporcionen les pautes a seguir per desenvolupar una educació artística postmoderna.
Destaquem a continuació algunes característiques del marc de l’art postmodern que s’han tingut en compte a l’hora de dissenyar aquest mòdul:
– El concepte d’arts plàstiques es redefineix com a cultura visual i amplia la seva dimensió des de les disciplines artístiques tradicionals (pintura, escultura) fins a les manifestacions artístiques actuals com la performance, la instal·lació, el videoart, el net-art i altres camps com el disseny, la publicitat o l’oci audiovisual.
– Es dispersen les dimensions del temps i de l’espai com a conseqüència de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús d’Internet com a suport i canal possibilita la immediatesa del missatge així com la interactivitat.
– Es considera el públic com a part fonamental que completa el sentit de l’obra ja sigui per la seva participació activa en el marc físic (art d’acció, instal·lació) o virtual (entorns telemàtics) o bé per la interpretació lliure dels seus significats.
– Moltes vegades l’artista esdevé productor de la idea, més que artífex. Manté un diàleg amb les circumstàncies socials i polítiques del seu entorn immediat i llunyà. Reflexiona sobre els contextos ètics, estètics i econòmics per tal de configurar una visió crítica i política de la problemàtica social.
Per tal de portar a la pràctica les activitats d’aquest mòdul amb l’alumnat, cal que es tinguin en compte les següents consideracions:
– Afavorir un espai i un temps de treball a classe en el qual predomini l’atenció al procés i al concepte per damunt del resultat final.
– Potenciar la creació d’obres en col·laboració amb altres alumnes i amb l’espectador. La consideració de la pluralitat de lectures que ofereix l’obra dóna protagonisme a l’espectador com a principal font de significacions des del seu context social i cultural.
– Considerar les tècniques reproduïbles, els materials efímers o els suports immaterials o interactius com a elements intrínsecs a la creació artística, més enllà de la concepció moderna de l’obra auràtica.
– Utilitzar tècniques i procediments ja siguin propis de l’art tradicional com de les manifestacions artístiques contemporànies. En relació a les creacions bidimensionals podem esmentar: dibuix, pintura, gravat, collage, decollage, fotografia, infografia… en relació a les creacions tridimensionals: escultura, assemblage, disseny, intervenció plàstica sobre objectes manufacturats o d’ús quotidià, intervenció plàstica en entorns urbans o naturals… en relació a les creacions en un espai i un temps: videoart, instal·lació, performance, accions col·lectives, etc.
– Potenciar les noves tecnologies com a mitjans de documentació, recerca i creació, sense oblidar els beneficis de començar a treballar a partir de l’experimentació directa amb els cinc sentits.
– Proposar a través de l’obra significats oberts mitjançant l’ús de la retòrica de la imatge: ironia, metàfora, comparació, etc.
– Afavorir el debat a classe sobre qüestions relatives tant al contingut com a la forma de les expressions artístiques contemporànies i les pròpies del mateix alumnat.
