Tipologia de Textos

Hi havia una vegada tres amics que anaven direcció Black Water, el Yassin, un noi de cabells rinxolats una mica prim, el Manel, fort i amb el cabell llis, i el Xakir,alt i prim amb el cabell curt.

Van agafar el tren que anava des d’Armadillo a Black Water.

Al cap d’una estona van aparèixer al mig de la via tres homes, el tren no va parar passant per sobre de dos d’ells, moment que el tercer va aprofitar per pujar a l’últim vagó.

Una vegada dins es va trobar al Yassin, al Xakir i al Manel, que no s’havien assabentat del que havia passat. Es va presentar:

-Em dic Ignacio.  És la propera parada Heins’sted? El Xakir va contestar:

-Sí.

L’ Ignacio, que era un caçador de recompenses molt bo,  es va seure al costat del Yassin i va parlar-los d’un  tresor de dos-cents milions de dòlars amagat a una tomba del cementiri d’Heins’sted. El  Manel li va proposar:

-Et podem ajudar?

L’Ignacio va contestar:

-Us donaré un milió de dòlars a cadascú.

Després de baixar a l’estació i d’un viatge molt llarg, quan  van aribar el Xakir va dir:

-Ja estem, allà està  el vigilant del cementiri.

Quan anaven a entrar el vigilant no els va deixar passar. El Yassin li va dir:

– Et donem trenta-cinc dòlars si ens deixes passar.

-D’acord. Però no toqueu res. Va demanar el vigilant.

Van arribar a la tomba, la van obrir i no havia res, solament un paper brut que posava on estava el tresor de veritat.

Sort que el Yassin tenia cinc-cents dòlars que van poder comprar tres cavalls i un ruc, perquè el granger, el venedor, no tenia més  per vendre.

El Xakir es va quedar amb el ruc. Quan anaven a pas de tortuga van aparèixer uns homes amb escopetes de repetició. En Xakir que va matar a uns quants es va quedar amb un cavall.

Més tard ,quan van anar a buscar feina  el Yassin va veure un noi ferit que es deia West Dhikens, que els va dir que li havien atracat. També els va parlar d’uns dòlars amagats a una tomba.

El Manel al sentir-lo va dir:

-Anem de pressa, que se’ns avancen.

Després de cinc hores van a arribar al cementiri on no havia res, solament un cadàver amb un text que posava: no el trobaràs.

Després d’uns anys el Yassin en un bar de Shet parlant amb el cambrer sobre el que els havia passat amb el tresor, el cambrer li va dir:

-Aquest tresor està  a la tomba del desconegut. El Yassin va preguntar:

– Aquesta tomba no està en el cementiri d’aquí el costat.

– Sí. Va contestar el cambrer.

– Gràcies per la informació. Va dir mentre sortia del bar.

Els quatre amic es van trobar, dies més tard, a la porta del cemetiri de Shet convocats pel Yassin.

Una vegada van estrar al cementiri van començar a cavar i després d’una bona estona van trobar el tresor que s’amagava entre la terra.

Els quatre amics com bons germans es van repartir els dòlars i cadascú es va tornar a casa seva a plens d’alegria.

Hi havía una vegada un nen, l’Arturo que era molt pobre, i la seva mare no tenía res per donar-li fins i tot ni de menjar.

Una dies abans de  Nadal l’ Arturo li va preguntar a la seva mare:

-Mare, per què nosaltres som tan pobres?-.

La  mare li va respondre amb cara trista:

-Fill, el nostre destí ha sigut aquest.

Van pasar uns díes i l’Arturo va fer la carta al “Pare Noel´´dient:

Estimat Pare Noel, aquest Nadal et demano un nuvi per a la meva mare perquè no estigui tan sola i de pas que ens  treguis d´aquesta pobresa, perquè  jo no vull que tinguem tantes mancances i siguem més feliços.

Van passar els díes i va arribar el sorteig de la grossa  de Nadal. La  mare que havía comprat  un billet del sorteig, el  13.437, va sortir al carrer a comprar una barra de pa, quan passant davant d’un bar va veure el nombre guanyador, el mateix que ella tenia. Ella no s’ho creia i va anar corrents fins a casa seva per comprovar si era cert el que sospitava. Una vegada dins de casa va anar directament als calaixos de la tauleta de nit de la seva habitació. Tota nerviosa va remenar els papers i quan el va trobar els seus  ulls es van dirigir al nombre que marcava el billet. Sí, era el 13.437.  Es va posar blanca de l’emoció mentre li regalimaven unes llagrimetes  per les galtes,

Plena de nervis, se’n va anar a l’administració de la loteria per informar-se encara  més i assegurar-se de la sort que semblava que havia tingut per primera vegada en la seva vida.

Una vegada comprovada la certesa del primer premi va anar al banc a ingressar el billet valorat en quatre milions

Quan la dona va arribar a casa li va explicar al fill  el  que havía passsat. L’Artur que es va emocionar molt va abrassar-se a la mare van començar a saltar i cridar al mateix temps que ploraven de felicitat

L’Artur era concient que els seus somnis de sortir de la misèria s’havien fet realitat. Però encara que faltava el company per a la seva mare va pensar: segur que arribarà tard o d’hora.

Hi havia una vegada fa molt de temps, quan encara les criatures màgiques existien, dues vil·les que vivien en pau i harmonia. Cada vil·la tenia una bandera i un líder. La vil·la que tenia la bandera vermella, tenia un líder que es deia Zeus. Ell era un home alt, esvelt, de cabell groc, ulls blaus i era una bona persona. L’altra vil·la tenia la bandera blava i el seu líder era Conan. Era un home alt, musculós, ulls vermells i cabells negres.

Un dia les dues vil·les necessitaven expandir el terreny perquè la seva població havia crescut, llavors van trobar un terreny molt bonic. El terreny era gran i molt ample, tenia una cascada amb aigua pura i estava plena de peixos molt grans. Tenia molts animals i estava tot ple de herba verda com les fulles d’un arbre i tenia flors molt boniques. Les dues vil·les sense pensar-ho van anar a envair-la però les dues vil·les van arribar al mateix temps, llavors van discutir els dos líders :

-Jo he arribat primer així que aquest terreny és nostre!- va dir Zeus.

-Mentida! Jo he arribat primer!- va dir Conan.

Així que van estar discutint fins que van decidir declarar una guerra, van decidir que qui guanyés es quedaria el terreny. La guerra va començar i la vil·la de Conan va deixar anar dracs, que eren criatures molt grans i altes com un edifici, tenien dues ales gegants i treien foc per la boca. També van deixar anar ciclops que eren gegants d’un sol ull. La vil·la de Conan va deixar anar follets que eren unes criatures petites però perilloses i molt astutes i també van enviar mags que eren uns humans que controlaven la màgia i eren molt poderosos  ja que podien destruir qualsevol cosa.

Ja havien passat molts dies des de que va començar la guerra i les vil·les estaven molt empatades, llavors Zeus va anar a la gran biblioteca per buscar alguna cosa que els ajudés a guanyar. L’home va buscar per tots els llibres i va trobar un pergamí on posava : A la cova de la muntanya més alta hi ha una espasa llegendaria, que controla els cinc elements. Al costat del pergamí hi havia marcat el camí per anar allà. Zeus sense pensar-ho, va agafar el mapa, una espasa, menjar i aigua i va començar una aventura. Després de caminar molts kilómetres va arribar a la muntanya més alta. Va començar a escalar i després d’unes quantes hores per fi, va arribar a la cova. Quan va entrar va veure l’espasa, va anar a agafar-la però de sobte una bestia va aparèixer. Era un drac negre que tenia unes dents afilades com ganivets i unes ales molt grans. La bestia li va esgarrapar  la cara amb les seves urpes però  Zeus ràpidament va agafar l’espasa i es va defensar. Li va clavar l’espasa al cor i va tornar.

Quan va arribar a la seva vil·la va agafar l’espasa llegendaria i va vèncer a Conan i a la seva vil·la, així que es van quedar amb el terreny.

Un gat i un gos aquest conte ja s’ha fos.

Abdullah Qureshi