El Conte Màgic

Hi havia una vegada dos nens Frank i la seva germana Charlie que tenien el bon costum de llegir molt.

Un dia van anar a comprar-se un llibre . Quan van anar a llegir-lo, van trobar una porta petita daurada  amb una nota que posava que no s’obrís. Frank, espantat amb la nota de la porta, li va dir a la Charlie:

– Millor que l’amaguem sota al llit. La germana , més petita que el Frank, li va contestar plena de por :

– D’acord , així no caurem en la temptació d´0brir-lo, perquè sembla molt perillós .

A la casa tot estava tranquil fins que se’n van anar a dormir , quan de sobte el llibre  va sortir de l’amagatall volant per l´habitació amb la porta daurada tota il·luminada.

La Charlie es va despertar i va contemplar espantada l’escena. Es va aixecar i va cridar al seu germà:

– Desperta desperta, desperta¡¡¡

– El Frank , mig dormit , va tocar la porta quan se li va apropar al llit. De cop i volta van ser absorbits pel llibre i traspassant  la porta  daurada   van veure un altre llibre que al obrir-lo van llegir tot un seguit de regles:

1.- Heu de creuar un riu que només tingui un sol pont fet de troncs de fusta i podeu demanar un desig.

2.- Al passar per un camp ple de flors de tot tipus podeu demanar un segon desig.

3.- Heu de pujar la muntanya més alta del poble i baixar-la fins trobar un lloc on es poden complir els dos primers desitjos.

4.- Dins del llac heu de pescar un peix de color vermell que representa  l’amistat.

5.- Teniu una hora per tornar a la porta daurada.

Van creuar el riu pel pont de fusta, van pujar a la muntanya més alta, i el Frank va demanar el primer desig al llac que  va ser dir li a un peixet vermell  que volia la seva  amistat. La Charlie va fer el segon, tenir una rosa blanca de vidre com a prova de pau.

Una vegada complertes les regles van tornar a la seva habitació on el llibre es va tancar per a sempre.

Els dos germans  van viure tota la vida molt feliços i van menjar molts anissos.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *