Hi havia una vegada una mare que es deia Rosa. Era baixa, dèbil i prima. La seva cara era bonica, rodona i pigada. Els seus ulls eren brillants i de color blau com el cel. El nas el tenia petit i recte.El seu cabell era llarg, castany i arrissat. La seva barbeta era suau.Els seus llavis eren prims com un bolígraf. El seu coll era estret i curt. La boca la tenia carnosa. Les seves dents eren blanques com la neu. La Rosa tenia una filla que es deia Marta. El 28 de maig era l’aniversari de la filla. La seva mare li va regalar un gat. Mentre estaven jugant a la Marta se li va acudir el nom del seu gat: Coco. A la seva mare li va agradar el nom. Després d´uns dies el Coco estava més gran i ja tenia molts amics i amiges. El Coco estava en el jardí amb els seus amics i amigues. Ells es deien Luna, Pelusa i Linda. Eren veins. La mare estava dintre de casa i va escoltar al gat parlar. Llavors la Rosa va sortir al jardí a veure que passava. Estaven el Coco i els seus amics al jardí. La mare s’ho va explicar tot a la seva filla. En Coco parlava!! La Marta no s’ho va creure,i sen va anar a la seva habitació a fer els deures. Aleshores la seva mare es va anar a fer la compra.Quan la Marta va acabar els deures se’n va anar amb el coco i els amics a jugar una estona fins que la mare arribes. De cop i volta una altra vegafa va parlar el coco. La noia el va mirar i el va agafar. La Marta li va dir: -Coco parles? T’ acabo d´escoltar.
El gat no deia res de res i van seguir jugant.Quan va tornar la mare a casa seva va anar a deixar la compra a la cuina. Llavors la filla va anar a on estava la mare i li va dir que el gat parlava i la mare li va dir: – Veus com el que jo t’havia dit abans era veritat i tu no em creies. A les mares sempre teniu que escoltar-les. Nosaltres volem lo millor per vosaltres i mai us diem mentides.
Pel matí la mare va aixecar a la filla perquè anès al cole.La Marta va marxar a l’ escola i la Rosa es va quedar amb el gat. De cop i volta va venir un noi amb un vestit de jaqueta de color negre, donava por.Aquell noi li agradava molt els gats. La Rosa va obrir la porta i va veure un noi espantós. El noi li va donar la mà i li va dir:
-Hola em dic Jackson. La Rosa li va dir:
-Hola tu qui ets? sóc nou al barri i, estic coneixent als veins. La noia li va dir:
-Ah! ets nou!Doncs benvingut al barri. El Jackson li va veure el gat i li va dir:
-Que bonic el gatet que tens!Com es diu?
-Es diu Coco.
-Què bonic!
– I tu com et dius?Que no te l’he preguntat abans.
-Em dic Rosa.
A continuació va tornar la Marta i el Jackson li va dir també tens una filla?
-Si. Va dir el Jackson.
-Com es diu?
-Es diu Marta. Ho sento molt però he d’entrar per a fer el menjar.
-El Jackson va dir: – D’acord ja parlarem un altre dia. Adeu!
-Adeu-va dir la Rosa. Quan van entrar la Marta li va preguntar a la mare qui era aquell noi. La mare li va explicar tot. Després d’una estona van venir les amigues de la Marta i es van anar donar una volta.Després d’una estona, quan era una mica tard, va tornar la Marta a casa seva. La mare ja havia fet el sopar i van sopar. Mai més la Marta va dubtar de la paraula de la seva mare. Va ser un dia extrany però elles estaven contentes i van viure felices.
Carol Dayana Villafañe