Hi havia una vegada tres amics que anaven direcció Black Water, el Yassin, un noi de cabells rinxolats una mica prim, el Manel, fort i amb el cabell llis, i el Xakir,alt i prim amb el cabell curt.
Van agafar el tren que anava des d’Armadillo a Black Water.
Al cap d’una estona van aparèixer al mig de la via tres homes, el tren no va parar passant per sobre de dos d’ells, moment que el tercer va aprofitar per pujar a l’últim vagó.
Una vegada dins es va trobar al Yassin, al Xakir i al Manel, que no s’havien assabentat del que havia passat. Es va presentar:
-Em dic Ignacio. És la propera parada Heins’sted? El Xakir va contestar:
-Sí.
L’ Ignacio, que era un caçador de recompenses molt bo, es va seure al costat del Yassin i va parlar-los d’un tresor de dos-cents milions de dòlars amagat a una tomba del cementiri d’Heins’sted. El Manel li va proposar:
-Et podem ajudar?
L’Ignacio va contestar:
-Us donaré un milió de dòlars a cadascú.
Després de baixar a l’estació i d’un viatge molt llarg, quan van aribar el Xakir va dir:
-Ja estem, allà està el vigilant del cementiri.
Quan anaven a entrar el vigilant no els va deixar passar. El Yassin li va dir:
– Et donem trenta-cinc dòlars si ens deixes passar.
-D’acord. Però no toqueu res. Va demanar el vigilant.
Van arribar a la tomba, la van obrir i no havia res, solament un paper brut que posava on estava el tresor de veritat.
Sort que el Yassin tenia cinc-cents dòlars que van poder comprar tres cavalls i un ruc, perquè el granger, el venedor, no tenia més per vendre.
El Xakir es va quedar amb el ruc. Quan anaven a pas de tortuga van aparèixer uns homes amb escopetes de repetició. En Xakir que va matar a uns quants es va quedar amb un cavall.
Més tard ,quan van anar a buscar feina el Yassin va veure un noi ferit que es deia West Dhikens, que els va dir que li havien atracat. També els va parlar d’uns dòlars amagats a una tomba.
El Manel al sentir-lo va dir:
-Anem de pressa, que se’ns avancen.
Després de cinc hores van a arribar al cementiri on no havia res, solament un cadàver amb un text que posava: no el trobaràs.
Després d’uns anys el Yassin en un bar de Shet parlant amb el cambrer sobre el que els havia passat amb el tresor, el cambrer li va dir:
-Aquest tresor està a la tomba del desconegut. El Yassin va preguntar:
– Aquesta tomba no està en el cementiri d’aquí el costat.
– Sí. Va contestar el cambrer.
– Gràcies per la informació. Va dir mentre sortia del bar.
Els quatre amic es van trobar, dies més tard, a la porta del cemetiri de Shet convocats pel Yassin.
Una vegada van estrar al cementiri van començar a cavar i després d’una bona estona van trobar el tresor que s’amagava entre la terra.
Els quatre amics com bons germans es van repartir els dòlars i cadascú es va tornar a casa seva a plens d’alegria.
como mola