Hi havia una vegada, un jardiner que no tenia diners, però era molt bona persona, i era feliç vivint a la seva granja. Tenia un veí ric, però era dolent, avariciós i encara que tenia diners volia més.
Un dia va caure un ocell blanc com un àngel del cel blau al jardí del jardiner, l’ocell no podia volar: tenia l’ala ferida.
El jardiner va pensar – ” ajudaré a aquest pobre ocell i li donaré de menjar”. Llavors el va agafar i li va donar de menjar i el va cuidar. L’ocell és va curar i va volar. Des del cel li va llençar una llavor màgica.
El jardiner directament la va plantar. Al mateix instant va créixer una planta meravellosa, i al obrir-se, l’home va trobar moltíssimes joies i or. Però en aquell moment el seu veí estava mirant i no li va agradar gaire el que va veure, i va pensar:- jo també ajudaré a l’ocell per obtenir mes diners. Va agafar i li va llençar una pedra al mateix ocell.
L ocell es va caure i l’home ric el va curar per a obtenir la recompensa. L’ocell es va recuperar i ha ell també li va llençar una llavor màgica. Ràpidament la va plantar i va sortir una planta molt lletja, i a l’obrir-se van sortir rates, serps i granotes.
El ric es va empenedir, i com els animals havien envaït la seva casa, va suplicar al seu veí si podia viure amb ell. Aquest li va dir que si, però amb una sola condició: -“has de ser més amable”.
El ric va aprendre a compartir, ser amable i no ser avariciós. Aquets dos es van fer molt amics i van viure feliços.
Marwa Ben Mesbah