Una vegada hi havia una casa de colònies dins d’un bosc, a prop d’una escola que tenia al seu costat un tren vell rovellat i fet malbé.
Un dia de març, assolellat, vam arribar quatre amics per passar dos mesos fent diverses activitats a la casa.
Passats uns dies, intrigats amb l’escola abandonada, el Xakir, el Juan David, el Manel i jo, l’Imad, vam aprofitar una nit per anar a visitar-la.
Vam entrar tots menys el Xakir que tenia por. De cop i volta, quan estàvem dins, el tren es va posar en marxa sense cap conductor.
Van aparèixer al moment uns zombis amb el Xakir. Nosaltres tres, espantats, vam fugir corrent fins arribar a la casa de colònies.
A l’endemà, al matí, intrigats pel que li podia haver passat al Xakir, vam tornar a l’escola, però això sí a la llum del dia.
Quan estàvem davant de l’escola no hi havia ningú. A l’estona va aparèixer el Xakir fet un zombi. Vam anar a la casa de colònies am ell i vam buscar a la biblioteca entre els llibres de medicina un remei per tornar-lo a la normalitat.
El remei que vam trobar era una barreja d’herbes aromàtiques, que entre els tres van buscar i trobar per les rodalies. Seguint les instruccions del llibre vam ficar les herbes en una cassola i les fer bullir. Al cap d’una mig hora, quan ja teniem la infusió feta, li van fer prendre-la al Xakir, que malgrat li va fer molt de fàstic se la va empassar.
Al de res va tornar a ser de nou el Xakir de sempre.