Fa molt i molt de temps hi havia una casa encantada en un poble molt maco al costat de Puigcerdà. Aquella casa era d’un avi i dels seus nets. Tenien un gos que es deia Bizarre. En Bizarre era entremaliat i juganer. Un dia tots es van morir en la casa per motius desconeguts, és per això que la casa estava encantada.
Tres segles després hi havien tres nens jugant al costat de la casa encantada. Als nens se’ls va colar la pilota dintre d’una finestra que estava oberta i sense pensar-s’ho van entrar a recollir-la. La porta estava tancada. Van picar a la porta i de cop i volta es va obrir. Van entrar els dos nens i la nena. Quan ja eren a dintre la porta es va tancar de cop i no podien sortir. Llavors van decidir anar a agafar la pilota. De sobte van escoltar un cop fort. Tots tres es van espantar moltííííssim. Van agafar la pilota, van saltar per la finestra i se’n van anar corrents. La nena es va fer una ferida en el peu i va anar al metge perquè la curesin. Després cadascú se’n va anar a casa seva. Cada un d’ells va sonmiar amb la casa encantada.
Al dia següent es van trucar pel mòbil i van quedar per resoldre el misteri de la casa encantada. Es van vestir, van esmorzar i van sortir en busca dels fantasmes de la casa encantada. Quan ja estaven els tres llestos van entrar a la casa però aquella vegada hi havia dintre un gos. Aquest gos va donar una gran mossegada a la nena. Així que només quedaven dos. Tots estaven molt espantats però eren molt valents i van continuar la busqueda dels fantasmes. Un d’ells tenia una màquina per caçar fantasmes. Llavors van encendre la màquina i van captura tres fantasmes. Els fantasmes no entenien perquè els havien agafat i van parlar amb els nens. Els nens van estar una bona estona parlant amb ells. Finalment van decidir que els fantasmes eren bons i que no calia tenir-los tancats en la màquina caça fantasmes. Així que els van lliurar. Van fer les paus i van fer-se amics. Un dels fantasmes que sabia molt de medicina va curar a la nena la ferida que li va fer el gos. A partir de llavors tots es van fer molt amics i cada dia jugaven junts. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
Adrian Jiménez Blasco