Hi havía una vegada un nen, l’Arturo que era molt pobre, i la seva mare no tenía res per donar-li fins i tot ni de menjar.
Una dies abans de Nadal l’ Arturo li va preguntar a la seva mare:
-Mare, per què nosaltres som tan pobres?-.
La mare li va respondre amb cara trista:
-Fill, el nostre destí ha sigut aquest.
Van pasar uns díes i l’Arturo va fer la carta al “Pare Noel´´dient:
Estimat Pare Noel, aquest Nadal et demano un nuvi per a la meva mare perquè no estigui tan sola i de pas que ens treguis d´aquesta pobresa, perquè jo no vull que tinguem tantes mancances i siguem més feliços.
Van passar els díes i va arribar el sorteig de la grossa de Nadal. La mare que havía comprat un billet del sorteig, el 13.437, va sortir al carrer a comprar una barra de pa, quan passant davant d’un bar va veure el nombre guanyador, el mateix que ella tenia. Ella no s’ho creia i va anar corrents fins a casa seva per comprovar si era cert el que sospitava. Una vegada dins de casa va anar directament als calaixos de la tauleta de nit de la seva habitació. Tota nerviosa va remenar els papers i quan el va trobar els seus ulls es van dirigir al nombre que marcava el billet. Sí, era el 13.437. Es va posar blanca de l’emoció mentre li regalimaven unes llagrimetes per les galtes,
Plena de nervis, se’n va anar a l’administració de la loteria per informar-se encara més i assegurar-se de la sort que semblava que havia tingut per primera vegada en la seva vida.
Una vegada comprovada la certesa del primer premi va anar al banc a ingressar el billet valorat en quatre milions
Quan la dona va arribar a casa li va explicar al fill el que havía passsat. L’Artur que es va emocionar molt va abrassar-se a la mare van començar a saltar i cridar al mateix temps que ploraven de felicitat
L’Artur era concient que els seus somnis de sortir de la misèria s’havien fet realitat. Però encara que faltava el company per a la seva mare va pensar: segur que arribarà tard o d’hora.