Vilu una sirena molt guapa i bella amb el cabell arrissats, llarg i roig i els ulls blaus, tenia una amiga que es deia Laura,una noia de cabell llarg i llis amb els ulls negres.Totes dues, que vivien a la mar Blava, tenien problemes amb la germanastra de la Vilu, Maria, que no les podia veure.
La germanastra, quan jugaven amb les seves amigues els deia que la Vilu l’havia pegat, quan no era cert. Al pare de les dues, el rei Juan, també la Maria li explicava la seva mentida, perquè la castiguessin i així aconsegir del pare l’anell que li havia regalat a la Vilu per bon comportament . Maria tenia enveja de la Vuli, perquè tenia aquell anell.
En canvi les mares de la Vilu i de la Maria eran molt amigues.
Un bon dia el pare va anar a la habitació de la Vilu, però la filla no va voler parlar amb ell perquè estava enfadada ja que es creia el que li deia la Maria sobre ella.
Al cap d’una estona va venir la Maria a riure’s de la Vilu, i lògicament la Vilu es va enfadar encara molt més amb la Maria. Al cap de poc va venir un altre vegada el pare,va entrar a la habitació, i al veure que la Vilu tenia l’anell sobre la taula, li va preguntar:
-Per què no t’has posat l’anell? La Vilu li va contestar:
-No m’agrada.
El pare, tot enfadat, va agafar l’anell i se’l va donar a la Maria. La Maria amb un sonriure a la boca, es va posar molt contenta.
Dies més tard, la Vilu li va tornar a dir al pare:
-La Maria t’ha mentit per aconseguir l’anell.
El pare al sentir-la va reganyar a la Maria per la seva actitud.
La Vilu per resoldre les coses entre elles, li va proposar a la seva germanastra:
-Vols que et perdoni, dona’m l’anell.
Mentre el pare, que havia sortit de l’habitació, va tornar amb un collar amb el nom de la Vilu com a penjoll.
Van perdonar-se entre elles i han estat felices les dues juntes.