Amb el pas del temps Mostatxón es feia menys responsable, no feia res més que jugar i menjar, fins que els seus pares es van cansar d´ell i li van comprar una casa perquè marxés sol i fes totes les feines corresponents d’una casa.
La casa era fora de Canadà, era a l’Argentina. A en Mostatxón la casa li va agradar molt. Una nit li van “hackear” la casa. Mostatxón es va espantar moltíssim i es va anar a casa d’en Fernando, el seu veí. El seu veí tenia un pitbull i per això en Mostatxón se sentia més segur a casa d’ell. Va encertar amb aquesta decisió perqué mentre dormien van escoltar un soroll. El gos va començar a bordar. Fernando i ell es van despertar i van veure que el gos es va anar corrents cap a la cuina. El van seguir i van veure que havia mossegat a un noi. Van trucar a la policia i se’l van emportar a la pressó.
Uns dies després es van donar conte que el noi era el mateix home que va hackear la casa de Mostatxón. Anys després Mostatxón vivia molt bé, peró no sabia que el hacker havia fugit de la pressó. Un dia quan en Mostatxón estava a la sala de jocs va aparèixer el hacker. En Mostatxón va mirar al hacker i el hacker va mirar Mostatxón . El hacker es va llençar sobre en Mostatxón donant-li cops de puny.
-Això és tot el que saps fer? Va dir Mostatxón
-No! Va respondre el hacker, treient-se la samarreta. Mostatxon és va quedar al·lucinat .
-Que tauleta! I que bíceps! Però jo també puc fer això!
Mostatxón es va treure la samarreta
– Però…què grassonet i quina panxa que tens! Va dir el hacker.
– Ja m’he fartat. Va dir Mostatxón.
Es van donar cops per tota l’ Argentina. Quan de sobte Mostatxón es va caure en un forat gegant.
– Una gruaaaaa! Va dir el hacker.
Però quan es va donar la volta Mostatxón no estava , estava en la grua. El hacker també va trepar i es van barallar en la grua.
Semblava que la baralla no s’acabaria però el hacker estava molt cansat i de cop i volta es va caure per un cop d’en Mostatxón. En Mostatxón va critar d’alegria. Però ell va relliscar i també va caure però ell tenia recursos. Va obrir un paracaigudes i es va salvar.
Mostatxón va viure bé i tranquil per sempre. Mai més es va barallar amb ningú. I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ya s’ha fosc.
Samuel Martínez