Hi havia una vegada una nena que vivia en una casa abandonada. Es deia Laura, i vivia amb la seva família perquè eren molt pobres. Un dia la seva mare li va demanar que anés a comprar una barra de pa. De camí a la botiga es va trobar un anell d’or. I va dir:
– Oh, amb aquest anell ens podem fer rics.
El seus ulls es van obrir com dues taronges. La nena va agafar l’anell, i com que no hi havia ningú se’l va emportar. Quan va arribar a casa ja era de nit, i es va adonar que l’anell brillava. De l’anell va sortir un forat negre que va xuclar a la Laura, i l’ha va transportar a un mon de fantasia i alegria.
Tot era meravellós, fins que va arribar un ferotge monstre, i va començar a destruir la ciutat. Finalment es va cansar i es va anar al seu castell. El monstre era alt i gruixut, i tenia un collaret on guardava tot el seu poder. La Laura va decidir anar a lluitar amb ell.
De camí al castell es va trobar un mico que estava plorant del por. La Laura li va dir:
– Perquè plores?
I el mico va respondre:
– Tinc por perquè ha vingut un monstre, i tinc una espassa però no m’atreveix-ho a lluitar amb ell.
La Laura va dir:
– Si em deixes aquesta espassa jo lluitaré amb el monstre.
La Laura va anar al castell , i va lluitar amb el monstre. En un moment de la lluita, quan els dos estaven cansats, la Laura li va trencar el collaret, i el monstre va perdre tota la seva força. La Laura va guanyar. Tots el habitants del poble li van dir que es quedés, però la Laura es va recordar de la seva família i va dir:
– No puc, la meva família està a l’altre mon.
I la gent del poble li va dir que la seva família es podia quedar també.
I tots van ser feliços. La Laura va viure la millor aventura de la seva vida.
Antoni Mejia