Hi havia una vegada un gos invisible que es deia Body. Era petit, prim i marró. A més a més era invisible, i nomes les persones que creien en la màgia el podien veure. Ell tenia uns amics: els tres bessons. Aquest es deien Juan, Cristian i Carlos, i tenien 8 anys. Eren alts, amb el cabells castanys i els ulls blaus. Eren totalment iguals.
Una vegada els pares dels bessons els hi van dir que tots anaven de vacances a Madrid. Quan els nois es van assabentar que anaven de vacances es van preocupar moltíssim, però el gos els hi va dir:
– Que els seus pares no creien en la màgia i no el podien veure.
Així que es van anar molts tranquils. Van passar uns dies i van arribar a Madrid. Després es van anar de càmping a Madrid.
Estaven jugant a amagar-se quan de sobte els nois i el gos van trobar una pedra d’or on posava un missatge:
“Aquest missatge és pel gos Body, el gos màgic. Fill, som els teus pares. Estem a punt de desaparèixer per un líquid màgic, i per aixó t’escrivim aquest missatge. Si vols deixar de ser invisible, has d’anar al laboratori del carrer Cuenca 15, a aquesta mateixa ciutat. Allà hi ha una altre pedra d’or que et permetrà deixar de ser invisible. T’estimem. Els teus pares”.
El gos es va posar a plorar, i va dir:
– Mai he vist als meus pares. Si us plau, acompanyeu-me a aquest laboratori.
Els bessons van decidir acompanyar-lo. Els científics del laboratori eren dolents, i quan van veure als bessons van agafar-los i els van segrestrar per fer experiments. El Body va començar a mossegar el cul de cada un dels científics, un per un. Els nois del laboratori tenien por perquè no sabien que estava passant, i van sortir corrents. El Body va rescatar als bessons.
Al laboratori van trobar l’altra pedra d’or , on posava:
”Junta les dues pedres per deixar de ser invisible”.
Les van ajuntar i… Ja no era invisible!
Van tornar ha casa i li van explicar als pares tota la historia. A partir d’aquell dia van ser molt feliços.
Anita Estrada