Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són una eina més per a aprendre i ensenyar. L’alumnat actual, concretament el de secundària, coneix i sovint domina els elements multimèdia i en fa un ús constant. Per això, perquè resulten propers, per les possibilitats que brinden i perquè ja són una competència bàsica essencial els introduïm a les programacions dels centres educatius.
Sovint, el mitjà a través del qual s’aprenen els continguts planteja canvis en la metodologia. Això passa amb les TIC:

Què hem fet?
Hem proposat de fer un projecte àudio als alumnes de quart d’ESO amb el programa Audacity. Les característiques del treball es detallen als arxius adjunts, que són els que tenen els alumnes. És una activitat pensada per fer durant quatre classes i mitja (amb espai de quinze dies entre cadascuna) amb la dotació Art-Tic donada pel Departament d’Educació.
A la primera mitja sessió s’explica l’activitat, el programa en general i es grava un fragment de veu (mitja hora). A la primera sessió sencera es passa el tutorial escrit del programa i es fa pràctica de tot el que es demanarà a l’activitat. A la segona sessió es fa un esbós de projecte. A la tercera es passen els fulls explicatius i s’estableixen els criteris d’avaluació. A la quarta i última s’avaluen els projectes en comú.

Per què?
L’activitat s’emmarca dins la unitat de la música contemporània, des de la qual es fa una incursió al tema de la música i les noves tecnologies. Partint del llegat experimentador que ens ha deixat la música de la primera meitat del segle XX amb la introducció de mitjans electrònics a la música, l’elaboració d’un document àudio permet treballar diverses competències bàsiques a la vegada: creativitat, expressió i reflexió entre d’altres. A més, al ser un treball en grup, potencia la cooperació, el compromís i l’intercanvi d’idees.

Com ho valorem?
L’avaluació és col•lectiva ja que són els mateixos alumnes els que valoren el treball dels companys. Els ítems són:
1. Que tingui el mínim de tres pistes que es demana
2. Que s’hagi fet ús dels recursos del programa (efectes, retallar i enganxar etc.)
3. L’originalitat del projecte
4. Treball realitzat: quantitat de pistes, hores d’elaboració…

Si tota aquesta teoria surt bé ens donarem per satisfets. De moment anem per la meitat. Intentarem mostrar algun dels resultats si podem, tant si són bons com no tan bons… Fins aviat!

PROPOSTA PER A TREBALLAR LA MÚSICA DESCRIPTIVA (2n ESO)
Quants de nosaltres hem escoltat una obra sencera de música clàssica, una composició completa per curta que sigui? (Excloem concerts en directe, encara que haguem estat tota l’estona desperts…). Ja veieu que m’hi incloc.
Parlem, doncs, d’una música difìcil de seguir, d’entendre, tot i que ens pugui agradar. Imagineu la dificultat amb què es troba un alumne de l’ESO per a desenvolupar l’actitud d’escolta que se li demana… Als deu segons de cançó el cap ja és en un altre lloc, evidentment.
Per això, la música descriptiva ens brinda una possibilitat meravellosa: associar la imatge a la música. Fer-ho individualment dins el nostre cap (a partir de la suggestió que ens dóna el títol de l’obra) ja és una aventura però si no ens volem despistar gens ni mica, l’ús el vídeo, associat a allò que sona, ens ho permet.
Heu vist la pel·lícula Fantasia de Walt Disney? A axiò em refereixo.

L’ACTIVITAT:
Per a treballar la música descriptiva, a més d’altres activitats, es poden posar aquests vídeos deL youtube que, juntament a una explicació i unes audicions, ajuden a completar el tema:

Primer es pot formular la pregunta: creieu que la música pot descriure situacions reals o sentiments? Es poden expressar opinions oralment i després cadascú es pot escriure la resposta a la seva llibreta. Seguidament, es pot posar la lliçó de música descriptiva.

Després es pot comprovar l’associació de la música amb les imatges veient primer el “Carnaval dels animals” de Camille Saint-Saëns tocat per piano i després el Carnaval dels animals de la pel·lícula Fantasia de Walt Disney.

Hi ha molts altres vídeos i són bastant amens. D’aquesta manera, estan escoltant música que, sense el suport visual, seria impossible que escoltessin per la seva durada i complexitat.

Així doncs, l’explicació està servida!

Al crèdit variable de segon d’ESO “conjunt instrumental orff” ens basem molt en el ritme. La pulsació és el batec regular i constant que ens fa moure quan escoltem música i que mai podem perdre quan toquem en grup.
Voleu viure el ritme d’una altra manera? Us proposo això: