
Avui, 17 de juny, és el dia mundial de la desertificació. La desertificació és un procés gradual de degradació pel qual un sòl fèrtil i productiu es transforma en un sòl estèril. Aquesta degradació és conseqüència de la destrucció de la coberta vegetal, de l’erosió del sòl i de la manca d’aigua, a causa de la intensa activitat que l’ésser humà exerceix sobre el sòl amb els conreus, el pasturatge i desboscament, entre d’altres.
Cal distingir aquest concepte del de desertització, un procés natural, sense la intervenció humana, pel qual una regió evoluciona cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i ambientals pròpies del desert. Per contra, cal matisar que a moltes zones del planeta ambdós processos van íntimament relacionats.
Si tenim en compte l’índex d’aridesa a Espanya, més de dues terceres parts del territori pertanyen a la categoria d’àrees àrides, semiàrides o subhumides seques, és a dir, aquelles zones en les quals la proporció entre la precipitació anual i l’evapotranspiració potencial està compresa entre 0,05 i 0,65 [font. Segons els darrers estudis de l’Estació Experimental de Zones Àrides, dependent del CSIC, a partir de les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (períodes 2000-2009 i 2010-2019), conclouen que aquest procés de desertificació s’està intensificant a Espanya, especialment a la zona del Sud-est [La Vanguardia digital, 17 de juny de 2024].
Un estudi de la Universitat de Múrcia afirma que aquesta és una de les zones amb més risc de desertificació d’Europa. Apunta que el paisatge del sud-est hauria passat de boscos frondosos a una zona semi desèrtica en 7500 anys. De fet, ja al 1977, a la conferència sobre desertització de l’ONU celebrada a Nairobi, es va elaborar un mapa dels deserts en el qual Espanya era l’única país d’Europa occidental que tenia un índex molt alta de desertificació, concretament el sud-est peninsular. José Carrión en desembulla les causes:
“La situació de desforestació i pèrdua de biodiversitat que pateix la Regió de Múrcia es deu a l’acció combinada de l’aridificació, que té lloc des dels últims 4.500 anys, i de l’acció de l’home a través de tales, incendis, sobrepastura i activitats mineres.” [font: Novaciencia, 10 sep 2018].
Les comunitats autònomes més afectades són la Regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana i Canàries, amb un risc alt o molt alt de desertització; les segueixen Castella- la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Aragó, Illes Balears i Andalusia. A la resta, el risc és molt baix o nul.
La desertificació és un procés complex resultat de múltiples factors. Des del Programa d’Acció Nacional contra la desertificació del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern espanyol es llistes les condicions particulars de risc pròpies d’àmplies zones d’Espanya i de la regió Mediterrània:
- Clima semiàrid en grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les precipitacions i episodis torrencials.
- Sols pobres amb marcada tendència a l’erosió.
- Relleu desigual, amb vessants escarpades i paisatges molt diversificats.
- Pèrdua de la coberta vegetal a causa de repetits incendis de boscos.
- Crisi de l’agricultura tradicional, abandonament de les terres i deteriorament del sòl i les estructures de conservació de l’aigua.
- Explotació insostenible dels recursos hídrics subterranis, contaminació química i salinització dels aqüífers.
- Concentració de l’activitat econòmica a zones costeres com resultat del creixement urbà, activitats industrial, turisme i agricultura de regadiu, que exerceix una intensa pressió sobre els recursos naturals del litoral.
Per saber-ne més, consulta:
Consulta aquí el portal web del Programa d’Acció Nacional contra la desertificació del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya.
Consulta aquí el portal web de la ONU i l’Agenda 2030.
Consulta aquí el portal web de Nacions Unides sobre la desertificació.
La desertificació a les PAU:
Accedeix aquí al problema del 2023, juny, sèrie 5 de Geografia [bloc de Medi ambient i paisatges]

