17 de juny, Dia mundial de la DESERTIFICACIÓ

Avui, 17 de juny, és el dia mundial de la desertificació. La desertificació és un procés gradual de degradació pel qual un sòl fèrtil i productiu es transforma en un sòl estèril. Aquesta degradació és conseqüència de la destrucció de la coberta vegetal, de l’erosió del sòl i de la manca d’aigua, a causa de la intensa activitat que l’ésser humà exerceix sobre el sòl amb els conreus, el pasturatge i desboscament, entre d’altres.

Cal distingir aquest concepte del de desertització, un procés natural, sense la intervenció humana, pel qual una regió evoluciona cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i ambientals pròpies del desert. Per contra, cal matisar que a moltes zones del planeta ambdós processos van íntimament relacionats.

Si tenim en compte l’índex d’aridesa a Espanya, més de dues terceres parts del territori pertanyen a la categoria d’àrees àrides, semiàrides o subhumides seques, és a dir, aquelles zones en les quals la proporció entre la precipitació anual i l’evapotranspiració potencial està compresa entre 0,05 i 0,65 [font. Segons els darrers estudis de l’Estació Experimental de Zones Àrides, dependent del CSIC, a partir de les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (períodes 2000-2009 i 2010-2019), conclouen que aquest procés de desertificació s’està intensificant a Espanya, especialment a la zona del Sud-est [La Vanguardia digital, 17 de juny de 2024].

Mapa de risc de desertificació d’Espanya

Mapa d’aridesa d’Espanya

Un estudi de la Universitat de Múrcia afirma que aquesta és una de les zones amb més risc de desertificació d’Europa. Apunta que el paisatge del sud-est hauria passat de boscos frondosos a una zona semi desèrtica en 7500 anys. De fet, ja al 1977, a la conferència sobre desertització de l’ONU celebrada a Nairobi, es va elaborar un mapa dels deserts en el qual Espanya era l’única país d’Europa occidental que tenia un índex molt alta de desertificació, concretament el sud-est peninsular. José Carrión en desembulla les causes:

“La situació de desforestació i pèrdua de biodiversitat que pateix la Regió de Múrcia es deu a l’acció combinada de l’aridificació, que té lloc des dels últims 4.500 anys, i de l’acció de l’home a través de tales, incendis, sobrepastura i activitats mineres.” [font: Novaciencia, 10 sep 2018]. 

Les comunitats autònomes més afectades són la Regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana i Canàries, amb un risc alt o molt alt de desertització; les segueixen Castella- la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Aragó, Illes Balears i Andalusia. A la resta, el risc és molt baix o nul.

La desertificació és un procés complex resultat de múltiples factors. Des del Programa d’Acció Nacional contra la desertificació del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern espanyol es llistes les condicions particulars de risc pròpies d’àmplies zones d’Espanya i de la regió Mediterrània:

  1. Clima semiàrid en grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les precipitacions i episodis torrencials.
  2. Sols pobres amb marcada tendència a l’erosió.
  3. Relleu desigual, amb vessants escarpades i paisatges molt diversificats.
  4. Pèrdua de la coberta vegetal a causa de repetits incendis de boscos.
  5. Crisi de l’agricultura tradicional, abandonament de les terres i deteriorament del sòl i les estructures de conservació de l’aigua.
  6. Explotació insostenible dels recursos hídrics subterranis, contaminació química i salinització dels aqüífers.
  7. Concentració de l’activitat econòmica a zones costeres com resultat del creixement urbà, activitats industrial, turisme i agricultura de regadiu, que exerceix una intensa pressió sobre els recursos naturals del litoral.

Per saber-ne més, consulta:

Consulta aquí el portal web del Programa d’Acció Nacional contra la desertificació del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya.

Consulta aquí el portal web de la ONU i l’Agenda 2030.

 Consulta aquí el portal web de Nacions Unides sobre la desertificació.

La desertificació a les PAU

Accedeix aquí al problema del 2023, juny, sèrie 5 de Geografia [bloc de Medi ambient i paisatges]

L’efecte FOEHN

L’EFECTE FOHEN és un fenomen meteorològic que es produeix quan l’aire flueix cap a la muntanya i el relleu obliga a la massa d’aire a pujar pel vessant de sobrevent. L’aire, en pujar, es refreda i condensa humitat, es formen núvols i es produeixen precipitacions. Un cop l’aire supera el cim i descendeix pel vessant de sotavent, s’escalfa i es torna més sec i calent, i això provoca temperatures més altes. Si aquest fenomen passa de manera freqüent en un mateix lloc s’anomena efecte foehn.
Exemple: els vents de l’oest produeixen pluges abundants a les muntanyes del Cantàbric i a Galícia, entre que les terres de la Meseta, a sotavent, són més seques.