Article escrit per en Miquel, l’Àngela i la Israe
-
Articles recents
Comentaris recents
- Simona en JA TENIM POLLETS!
- Tudor Rusu en JA TENIM POLLETS!
- Laia en SORTIDA AL BAN
- Tudor Rusu en SORTIDA AL BAN
- Maitane en M’AGRADA ANAR DE COLÒNIES…
Arxius
Categories
Meta
Aquell dia era encarregada i em va encantar. A l’hora de cosir em pensava que seria molt
difícil però no ho va ser gens, era agafar filferro, enfilar-lo al forat i passar-lo. No només em va agradar per això, també perquè han nascut els pollets i són preciosos. Em fa molta gracia que corrin molt per ser tan petits.
Gracies Maitane per agrair-nos tapar els forats del galliner, va ser bastant facil. Quan em vaig adonar que les gallines es van menjar el pot de pinso amb aigua vaig quedar amb la boca oberta!!
Quan en Miquel va tapar el forat de la porta vaig sentir-me orgullosa perquè quasi haviem acabat la feina del galliner i només faltava acabar de cosir un forat.
Uf, Àngela!, jo creia que us costaria molt arreglar la reixa del galliner, però veig que no.
Felicitats, ho heu fet molt bé.
Sí, tens raó, jo també he tocat els pollets. És una experiència meravellosa, són molt suaus, calents i bonics.
Em faria tanta il·lusió ser encarregada del galliner, per poder estar més aprop dels pollets i veure com fan la seva vida diària.
Va ser bastant fàcil, quan em vaig adonar que les gallines s’havien menjat el pot de pinso amb aigua, vaig quedar amb la boca oberta. Quan en Miquel va tapar el forat de la porta vaig quedar orgullosa, perquè quasi havíem acabat la feina del galliner, només faltava acabar de cosir un forat.
Sort que heu tapat els forats del galliner, sinó s’escaparien més sovint o entrerien depredadors perillosos per menjar-se els pollets. Són molt petits i inofensius.
Els hi hauríem de posar més menjar i aigua perquè les gallines s’ho mengen tot i els pollets no es podran alimentar.