DISSECCIÓ D’UN POLLASTRE

A simple vista veiem el bec que és punxegut i els ajuda a picotejar el menjar, l’ull que és petitó, la cresta que està situada sobre el cap i que comença a sobre el bec, les potes que tenen unes ungles molt grans, quatre dits i un esperó, el coll que quan el toques la pell s’arruga molt i la barballera que està feta amb el mateix material que la cresta i està situada a la barbeta. Si li obrim el bec li veiem la llengua. Les gallines, els pollets i els galls no tenen dents i la seva llengua els ajuda a engollir el menjar. Vam descobrir que els galls i les gallines tenen orelles que estan situades entre el cap i el coll, són forats petits com una piga. Vam veure els esperons, que són unes punxes que tenen els galls en els talons dels peus que els ajuden a lluitar.

Aquí veiem que en el coll hi ha dos tubs: l’esòfac i la tràquea. Per l’esòfag i passa el menjar i per la tràquea hi passa l’aire que va a parar als pulmons.

Amb les tisores molt a poc a poc separàvem el tub de l’esòfag.

L’esòfag és un tub que porta el menjar al pap abans de digerir-lo. Ens vam adonar que en el pap el menjar era molt més sec que el de l’estómac.

Abans que el menjar arribi en el pedrer se’l guarda en el pap, que és com un magatzem.

A la dissecció vam veure l’estómac també dit pedrer perquè per digerir més bé el menjar s’empassa pedres per aixafar-lo.

El pedrer és molt dur a diferència del pap que és mol delicat, fet per un tel molt fi.

El cor és un múscul que es troba a l’esquerra del seu cos i el nostre cor és més gran que el seu, que és del tamany d’una nou i dur com una pedra. El fetge i la bilis esta n al costat del pedrer. El fetge fa la bilis i la bilis ajuda al pedrer a fer la digestió. El fetge és com una gelatina i sembla que tingui aigua, és una mica moll. La bilis està a dins d’una bossa i és verda.

Vam tallar una cuixa i després li vam treure la pell  ens vam adonar que hi havia un tel transparent que enganxava la pell amb el múscul, i per això ens va costar treure-la. La  pell del gall i de la gallina és gruixuda.

Vam obrir una cuixa de pollastre i vam veure que el tendó enganxa el múscul a l’os. El lligament que s’assembla a un tendó però més gruixut, ajunta un ós a un altre i el cartílag és una protecció blanca perquè els ossos fregant-se no es facin malbé.

Vam veure que la tíbia és l’os més llarg del pollastre, està enganxat amb el peroné que és més prim i curt que la tíbia. El fèmur del gall és més curt i gruixut que la tíbia però el de l’home és el més llarg del cos. La tíbia i el peroné estan a la cama però el fèmur a la cuixa.