Aquest article va ser publicat a El 9 Nou el 21 de maig de 2018
No m’agraden els comentaris que ha fet Quim Torra en articles o en forma de piulades. Tot i això, crec que, en uns casos, s’ha volgut agafar el rave per les fulles i, en altres, s’han descontextualitzat perquè semblin encara més desafortunats del que ja són. Que ho són molt, sobretot en la forma d’expressar-los.
Ara, també és cert que el president se n’ha disculpat repetides vegades i crec que val la pena donar-li l’oportunitat de demostrar amb fets i amb tarannà, si és que creu que ho ha de fer, que el que s’ha fet públic de manera clarament interessada per part dels seus adversaris polítics va ser tan sols una cadena d’errors, conseqüència d’una manera molt poc acurada d’expressar-se que no reflectia ben bé el que pensava.
Jo, naturalment, no puc posar la mà al foc sobre quines són les idees del president, però em temo que, siguin les que siguin, aquest desencert l’acompanyarà durant molt de temps i que, per obra i gràcia dels seus detractors, li costarà molt desfer-se de l’estigma que se li ha atribuït, cosa que pot ser un llast que l’independentisme pot pagar car si els seus adversaris juguen bé les cartes del populisme i la demagògia que tant dominen.
No hi ha estratègia que sigui més útil a l’unionisme que la de fer aparèixer la societat catalana partida per la meitat. Saben que, si aconsegueixen tacar el moviment republicà d’un to essencialista d’arrel ètnica, aquest perdrà base social, en un moment en què l’objectiu és precisament eixamplar-la.
En aquest sentit, el lema que fa de títol a aquest article s’ha convertit darrerament en el mantra de moda dels partits unionistes. Volen presentar un independentisme excloent que no seria ni tan sols capaç de considerar ciutadans de ple dret els no independentistes o les persones que tenen arrels fora de Catalunya, cosa que, segons la seva teoria, mouria qualsevol govern independentista a governar exclusivament per als que consideressin catalans de veritat.
L’afirmació és desmunta fàcilment amb uns quants arguments, però els partits unionistes i especialment Ciutadans, que acostumen a fer servir missatges senzills i de gran impacte, s’adrecen sobretot a persones que no solen guiar-se per gaires arguments, sinó que acostumen a deixar-se influenciar per arengues d’aquest estil que refermen de la manera més simple els seus posicionaments previs.
Tanmateix, quan un govern independentista promou la creació d’hospitals o d’escoles, posem per cas, o quan treballa per conservar i millorar les infraestructures ferroviàries del país, per obtenir un millor tractament fiscal o per reduir les llistes d’espera dels hospitals, ho fa per a tots els ciutadans que viuen a Catalunya. De fet, encara que volgués, no podria fer-ho només per als independentistes. Perquè quan un govern gestiona el funcionament d’un país, sigui del signe que sigui, tant si ho fa bé com si erra, tots els ciutadans, sense excepció en reben les conseqüències, siguin aquestes positives o negatives. Però, per molt positives que siguin, difícilment agradaran a tothom. Això em sembla una veritat tan absolutament innegable que no crec que hi hagi ningú que la pugui rebatre.
Sí que és cert, però, que, quan un govern ha de prendre una decisió que depèn directament de la seva ideologia –posem per cas, fomentar l’ús social del català o no fer-ho–, aquest govern pren una opció ideològica. Però no oblidem que és per a això que ha resultat triat i que trairia la confiança dels ciutadans si no actués així.
Per tant, si es tracta d’optar per plantejaments unionistes o independentistes, és natural que un govern de tall independentista opti pels segons. Només faltaria! Les minories, les opcions que no han pogut formar govern, cal respectar-les, escoltar-les, tenir-les en compte, negociar-hi i atendre-les en la mesura que es pugui, però són minories i no poden imposar la seva manera de concebre el món per damunt de les majories. Per tant, és fal·laç dir que implementar un programa de tall independentista sigui governar només per als independentistes. Entre altres coses, perquè se suposa que aquest govern creu que l’independentisme és bo, fins i tot, per als unionistes per als quals també governa, efectivament. Igual que els unionistes deuen creure el contrari amb la mateixa legitimitat.
Posem-nos en el cas oposat. Vostès dirien que Mariano Rajoy governa per a tots els espanyols? Troben que el senyor Rajoy considera gaire les opinions dels ciutadans d’esquerres o les dels ciutadans independentistes? Creuen que si, a Catalunya, governés algun d’aquests que clamen per un govern per a tots els catalans i no per a la meitat, com solen dir ells, tindrien gaire en compte els qui no són de la seva corda? La senyora Arrimadas o el senyor García Albiol es farien una mica independentistes? Es comportarien com a unionistes només al 50% per tal de respectar la composició ideològica de la societat? Simplement ridícul. I el ridícul, fan, doncs, els líders unionistes, quan s’esquincen els vestits de veure que un govern independentista actuï com a tal
I, a més, a nosaltres, ens han d’ensenyar què és no governar per a tots els ciutadans? Voleu dir…? Després de ser apallissats a peu d’urna per aquesta policia que diuen que serveix tots els espanyols?; després d’haver hagut de veure el rei alinear-se clarament en un dels dos bàndols en comptes de fer d’àrbitre, que és el que hauria d’haver fet?; després d’haver hagut de suportar que cap responsable de l’estat s’hagi dignat a demanar disculpes pels excessos policials?; després d’haver d’empassar-nos que el govern espanyol, el Tribunal Constitucional i el Suprem interpretin i apliquin la Constitució arbitràriament, de la manera que més convé als interessos unionistes?; després de veure com el govern esmerça inútilment diner públic a enviar a Catalunya una espectacular quantitat d’agents per tal de fer por als independentistes?; després d’haver vist com s’aplicava al nostre país l’article 155, segons molts experts, de manera il·legal?; després de constatar que els poders executiu i legislatiu han anat de bracet en l’il·legítim objectiu d’impedir que s’apliqués el resultat del 21-D?; després de comprovar que els partits unionistes converteixen Catalunya en moneda de canvi electoralista competint per demostrar qui sap ser més dur amb els dos milions de ciutadans que l’estat no ha volgut escoltar…? I, darrerament, després de comprovar com s’insulta el president electe titllant-lo de titella, d’imbècil o de putilla de Puigdemont, entre altres coses, i no passa res? O assistint a les afirmacions d’un energumen que es diu periodista i que afirma impunement que es pot bombardejar Barcelona o atemptar contra cerveseries alemanyes sense que cap instància de l’estat hi mogui un sol dit, mentre que manifestants o integrants de CDR han estat o estan investigats per terrorisme sense cap fonament i els professors de Sant Andreu de la Barca veuen qüestionada la seva professionalitat i, per tant, retallada la seva llibertat d’expressió en l’exercici de la docència. Cal que continuï…?
No tenen vergonya de dir que Torra no governarà per a tots els catalans perquè saben perfectament que el govern de Catalunya no podrà fer més que governar per a tots els catalans, cosa que no vol dir que el que faci agradi a tothom ni que no ho faci d’acord amb la seva manera de veure les coses. Com passaria amb qualsevol govern de qualsevol tendència.
Lerrouxistes i demagogs és el que són! Falsos! Arribistes que no s’aturen davant de res, que no tenen escrúpols a enganyar la gent a base de cops d’efecte i de mitges veritats fent veure les coses a través d’un filtre enganyós per crear una realitat fraudulenta que no existeix més que en les seves ments retorçades. Els és igual, la veritat. Només compta allò que els pot fer guanyar vots. Mal educats insensibles que s’atreveixen a riure quan, des del faristol i en seu parlamentària, es parla del drama que pateixen les persones empresonades per les seves idees. Vergonya, els hauria de fer, anar repetint, un cop rere l’altre, mentides que enverinen l’opinió pública, atien l’odi i volen burxar en la ferida per obrir una bretxa en una societat, que vol únicament poder viure en pau i en llibertat la seva condició de societat diversa.
Tant de bo la senyora Arrimadas i el senyor García Albiol no tinguin mai la possibilitat de demostrar-nos què és, per a ells, governar per a tots els catalans, perquè ja caldria que ens calcéssim, aquells que postulem la república catalana…!