Aquest article va ser publicat al diari El 9 Nou el dia 22 de gener de 2018
Després de viure una intensa campanya i la ressaca de la corresponent jornada electoral del 21-D, constatem, entre moltes altres coses, que els membres de Ciutadans van fer del concepte cinematogràfic Matrix com a realitat paral·lela una referència recurrent. Ha estat impossible, per tant, sentir una tertúlia o una intervenció on hi hagués un membre d’aquest partit sense haver de suportar la parauleta, que els servia per a exemplificar un suposat món irreal en què, segons ells, s’haurien instal·lat els líders independentistes.
Davant d’aquest pintoresc ús del vocabulari polític que fan els membres d’aquest partit actuant, per cert, com clons programats per a dir, tots, les mateixes coses de la mateixa manera, voldria demanar a la senyora Arrimadas que es miri una mica a si mateixa i el discurs dels seus perquè hi descobrirà coses que potser la sorprendran. O potser no perquè ja les sap…
Matrix és, senyora Arrimadas, repetir fins a l’extenuació que vostès han guanyat les eleccions. Com si això tingués cap importància, atesa la bipolarització que existeix a Catalunya entre independentisme i unionisme. No li diuen res fets com ara que no hagi pogut sortir-se’n de guanyar la presidència de la Mesa del Parlament o que se senti tan incapaç de formar govern que ja ni tan sols ho intentarà…? És l’independentisme qui ha guanyat les eleccions, senyora Arrimadas. I l’unionisme les ha perdudes. El seu partit també. I vostè ho sap. Perquè si no, efectivament, qui viu a Matrix és vostè. I espero que la realitat de l’aritmètica parlamentària la faci tornar del món virtual en què vostè s’ha instal·lat per poder escampar millor la seva demagògia populista.
Matrix és també anar saltant de punt de vista segons el que més li convé com fa vostè. Quan es tracta de parlar de qui ha guanyat les eleccions, ho fa des de la lògica de partits. En canvi, si es tracta de fer una classificació entre seny i rauxa, ja li va bé l’eix constitucionalisme-independentisme. I a això, no s’hi val.
Matrix és, senyora Arrimadas, el lloc on vostè pretén situar el pensament de la societat catalana quan ens vol fer creure que, en nom de la democràcia, és bo que Catalunya no voti en referèndum. Que el més democràtic és que no puguem expressar si volem o no volem pertànyer a aquest estat. Un estat que fa anys que està governat pel partit que, al nostre país, ha obtingut menys vots de tot l’arc parlamentari i només quatre escons, cosa que l’ha deixat, fins i tot, sense grup propi, per cert, amb la inestimable col·laboració del seu partit. De veritat, s’ho creu, això, senyora Arrimadas? Vol dir que no és vostè i el seu partit els qui creen la seva pròpia realitat paral·lela amb aquests curiosíssims postulats…?
Matrix és voler fer creure a la gent de bona fe que el dia 1 d’octubre no hi va haver referèndum i que els votants podíem votar quatre o cinc vegades sense cap control, mentida que Ciutadans s’ha encarregat de difondre sense cap mena de sentit ètic i de respecte a la veritat.
Matrix és donar crèdit a les declaracions dels ministres populars Zoido i Dastis en el sentit que les intervencions policials d’aquella jornada van ser proporcionals i que la majoria de les imatges que corren per les xarxes són muntatges que ofereixen una imatge falsa de la realitat.
Matrix és també voler-nos fer creure que si vostè arribés a governar ho faria per a tots els catalans, mentre que aquells que volen que tots els catalans es pronunciïn en referèndum només governaran per a uns quants i sense respectar la democràcia. Mentrestant, el dia 21 de desembre, ja des del seu discurs triomfal d’aquell vespre, vostè va deixar de fer servir el català públicament. A partir d’aquell dia, jo només l’he sentida en castellà. Casualment, des del dia en què va deixar de necessitar els nostres vots. Miri que curiós! D’altra banda, els diputats del seu partit són els únics que van fer silenci en bloc quan els altres diputats cantaven l’himne de Catalunya després de la investidura del nou president del Parlament. I amb aquestes premisses i la càrrega simbòlica que comporten, ens vol fer creure que vostè treballaria per a tots els catalans? A mi, em sembla que això sí que és voler-nos fer combregar amb una realitat paral·lela. Faci-s’ho mirar.
Matrix és també que l’exdiputat de Ciutadans Jordi Cañas, avui assessor de l’eurodiputat pel mateix partit Joan Carles Girauta, qualifiqui el discurs de Roger Torrent d’impecable i digui que l’ha sorprès gratament (“El matí de Catalunya Ràdio, 17.01.18) i que poca estona després surti vostè, senyora Arrimadas, a fer-ne la seva preconcebuda valoració, naturalment negativa, que em temo que hauríeu deixat anar igualment, digués el que digués el nou president. Perquè la realitat no és important per al seu partit. El que importa és bàsicament desqualificar l’adversari i no li fa res servir-se d’afirmacions simplistes i anàlisis esbiaixades, amb l’única condició que arribin a una bona quantitat de públic àvid de carregar-se de raons, per molt inconsistents que siguin, contra determinades opcions polítiques.
Matrix és haver anat dient a tort i a dret que existia una majoria silenciosa contrària a la independència. S’ha demostrat a bastament que només a Matrix era majoria i només a Matrix era silenciosa. Al món real, els contraris a la independència no són majoria i es fan sentir tant com volen. I amb tot el dret del món mentre ho facin per vies pacífiques.
I Matrix és, sobretot, Tabàrnia, senyora Arrimadas. Quina realitat més virtual que Tabàrnia i el seu virtual autoproclamat president a l’exili, el senyor Albert Boadella, que com que no pot fer d’actor, es dedica a fer el pallasso fotografiant-se amb una estelada al cul com a mostra del respecte que té per la diversitat d’opcions de tots els catalans?
Matrix és, en definitiva, un mantra que ja es va fent pesadet i que no fa més que posar de manifest el caràcter desmesuradament populista i desacomplexadament anticatalanista del seu partit. No oblidem que aquesta orientació, amb l’objectiu estrella d’eliminar la immersió lingüística a l’escola, va ser el motor del naixement de la formació política que vostè tan dignament representa.