En aquest capítol s’explica què passava entre els catòlics i els càtars. Els catòlics perseguien els càtars. I per tant figures en el llibre com la de la Raimonda de Tolosa que per ser càtar, i tenir i haver fet:
– Haver rebut la imposició de las mans del bisbe Guilhabert de Castras després d’una any i mig.
– Haver participat amb Na Faurèsa per obrir un hostal de bones dones.
– Haver fugit de l’hostal, feia vuit anys, per l’arribada de càtars.
– Haver conferit el consolament a diversos moribunds.
– Haver protegit a persones que fugien de la justícia de l’Església.
– Haver viscut anys al bosc amagada.
– Haver recalat, després de ser violada i maltractada a una companya en una casa de Montreal.
– Haver fugit el mateix dia que havia arribat la citació del tribunal.

Per tot això, que no són tots important, perquè es podria dir que per haver defensat la seva religió, haver-se refugiat i haver ajudat a la gent, Raimonda va ser cremada.
Això és el més important en aquest capítol.