A continuació tens un petit relat. Com pots veure aquest relat està inacabat. L’hem de continuar entre tots. Has d’escollir entre una de les dues opcions que et proposo i continuar el relat almenys 6 línies més que has d’escriure en el quadre que s’obrirà quan clickis “deixar comentari”. Jo seleccionaré quin dels vostres comentaris continuarà el relat i hi afegiré un petit fragment més que de nou inclourà dues possibilitats. Llavors heu d’actuar de la mateixa manera, decidint quina de les dues històries us agrada més i escriure una continuació de 6 línies.
“Avui en sortir de l’institut has decidit anar per un camí diferent. Així que has pres el camí que surt de darrera l’IES. Has començat a caminar cap al bosc i al cap de poca estona t’has adonat que t’havies perdut. Ara et preguntes, on ets? Cada vegada és més fosc, el bosc és més frondós i tu cada vegada et sents més sol i més perdut. Què has de fer? De cop, sents uns sorolls molt i molt forts, com petits terratrèmols que fan que el terra tremoli. El cel s’il·lumina, i sembla com si en comptes de nit s’hagi fet de dia. Però no és de dia, tu ho saps, i el cel no és blau sinó d’un estrany color grogós. Llavors veus una espurna al cel, com si una estrella hagués explotat i les vibracions arriben fins a tu fent-te caure. Perds el coneixement.
Quan et despertes no saps quina hora és. No saps on ets. Només recordes el teu nom i que t’ha passat una cosa molt estranya. Però quan t’incorpores i intentes mirar el teu rellotge t’adones que no el portes. Intentes buscar el mòbil per trucar als pares o a algun amic però tampoc no el trobes. Mentre inspecciones la motxilla sents un soroll com si una petita branca es trenqués. Aixeques la mirada. Davant teu hi ha una noia que et mira. Deu tenir la teva edat però és molt diferent de tu.”
La noia, vestida amb una túnica blanca, fuig quan veu que l’has vista i tu la segueixes corrent cridant-li que pari siusplau, però no et fa cas i segueix corrent. Al cap d’uns deu minuts corrents l’atrapes i li agafas del braç i tu li preguntes que on ets i que fas aquí, però ella posa una cara com si no t’entengués i després et comença a cridar en una llengua que tu no has sentit mai i et quedes parat sense saber que dir.
Intentes fer entendre a la noia amb signes que no li vols fer mal que només t’has perdut i que li demanes ajuda. Ella poc a poc es calma i sembla que entén que tu no li vols fer cap mal. Així que li deixes anar el braç lentament.
a) La noia t’agafa la mà i et condueix cap a un lloc que tu desconeixes.
b) La noia, abans no te n’has adonat, desapareix corrent. Tu, totalment sorprès, et quedes paralitzat.
Tria quina opció prefereixes i continua la història 6 línies més.
Et trobes en una cova, les parets estan plenes de pintures. T’hi aproximes. Són mans dibuixades a les parets, com aquells dibuixos que tu feies ja fa uns quants anys. És possible que hagis viatjat amb una màquina del temps? És possible que …
a) Et trobis a la prehistòria?
b) Et trobis a l’antiga Grècia?
el meu grup queesta format per el Victor Vila, l’Adria Vilanova ijo el David Castelló volem fer les piramides i les esfincs o la politica
De sobte, tagafa de la mà. Ella et porta ràpidament en un lloc desconegut. Era com una espècie de cova amb unes pintures com les dels nens de parvulari. després,et preguntes si és possible que hagis viatjat en el temps. I si estigués a la prehistòria?
… a la prehistòria?
Llavors sents unes veus, com les dels indígenes que surten a les pel·lícules de l’Oest i la noia et porta cap a un forat i t’amaga. Des d’allà veus com la noia parla amb els suposats indígenes que van vestits del mateix estil que la noia i veus que diuen coses amb un idioma que tu no entens.
Quan al fi marxen, la noia et fa sortir de l’amagatall i t’ensenya una cabana molt petita, apartada de tota civilització. D’alguna manera, et fa entendre que et quedis allà i no marxis.
…