– Digues quin paper té el Sr. Rodasardà dins del conte i quina creus que és la seva opinió sobre el que succeeix a l ‘empresa.
– A la pàg. 23 Pere Calders ens presenta els executius: “Anaven sempre mudats i no s’estaven mai d’expressar que havien estudiat en universitats del nord. Es veia que en sabien un niu.” Continua el text de forma literària, afegint característiques físiques i psicològiques.
1. El senyor Rodasardà és el president del Comitè Laboral, el que té més experiència a l’empresa i el que transmet seguret i opinió a la situació que es troben els treballadors de l’empresa.
Ell diu que estan ficats en una mena de confabulació, associacions creades per obtenir i obtenir cada cop més beneficis i que ells estan al mig, que aquest fenòmen ve de lluny, d’altres països.
2. Mai es retocaven la seva corbata perfectament col.locada i no dirigien la paraula a no ser, que fos per manar feina o elogiar a algun company de secció. Anaven tots perfectament afaitats i amb el cabell impecable i engominat cap endarrera. Tenien aires de superioritat, i amb raó, ja que en comparació a tots nosaltres, ells podrien ser Déu, bé, casi casi. Però el fet és que en el moment de ficar-se a treballar també eren d’allò més eficient. Seien a les seves butaques, casi noves, i començaven a omplir formulàris i a sintetitzar tota la informació que ens sostreïen en poc més d’una hora. Eren impressionants, literalment.
2.Anaven sempre mudats i no s’estaven mai d’expressar que havien estudiat en universitats del nord. Es veia que en sabien un niu. Sempre parlaven amb calma i clarament i no només parlaven les llengües de per aquí la vora sinó que dominaven algunes llengües del nord. Eren gent educada i mai s’esveraven, tenien les coses molt clares se’ls veia segurs i amb això també hi feia la vestimenta, ben mudadets i amb corbata i unes sabates d’aquelles cares i enllustrades, i sempre duien alguna joia com els bessons o anells. Feia goig veurel’s i també respecte i es veia d’una hora lluny que el treball que feien els donava quartos.
2- Sempre manen a tots els que es troben pel davant per a que els facin les seves coses, com si els altres no tinguem res més a fer, són una mica massa egoistes.
– Perquè han estudiat a les millors universitats del món però sols els ha servit per això, els seus pares s´ havien gastat una fortuna per a res i segur que no tenen nii idea d´economia.
-“Anaven sempre mudats i no s’estaven mai d’expressar que havien estudiat en universitats del nord. Es veia que en sabien un niu.”
Tots anaven repentinats i engominats( segurament el seu sou els donava per a més), rectes i amb un pas ferm, mirada penetrant, com si et pugués llegir la ment, ben vestit amb el seu vestit-jaqueta de color gris i amb una corbata a joc i per acabar-ho de rematar unes sabates negres punxegudes i allargades de la punta.
Amb aquest perfil sembla que es vagin a menjar el món.
2) Anaven sempre mudats i no s’estaven mai d’expressar que havien estudiat en universitats del nord. Es veia que en sabien un niu. La seva presència imposava, a part d’anar mudats tenien molt en compte petits detalls, com portar sempre la corbata recta o anar molt ben pentinats, sempre solien anar amb una maleta de cuir negra a la mà o si no amb un munt de paperassa en les mans. Sempre anaven atrafegats, aparentment sempre estaven tranquils, fins i tot en moments crítics, amagaven la seva tensió o nerviosisme sota un rostre de serenitat. Respecte al seu caràcter, solien ser amables i casi mai se’ls veia cridar a la gent, eren molt intel•ligents, ja que estaven molt preparats, només feia falta veure’ls treballar per adonar-se’n, sempre ho tenien tot molt organitzat i treballaven amb molta qualitat, eren un bon exemple de treballador
Estaven orgullosos de fer el que feien, manant feines inútils, sembla que es sentien superiors, la qual cosa donava un aire d’intranquilitat als treballadors d’aquella empresa. Però ells, sempre amb sang freda i sense cap tipus d’expressió a la cara, no mostren cap sentiment al món de manera que mai pots saber si t’ho estan demanant de manera cortés o t’estan esbroncant de mala manera.
2- Anaven a contractar persones més qualificades que dels que estudiaven al nord volien gent que donés diners a l’empresa i que no tinguessin mandra per treballar sense que el directiu els digués alguna cosa o els hagués de donar diners per cada cosa que feien bé.
1.- És el president de l’ empresa i va contractar aquests executius perquè l’ empresa anés millor del que anava abans, però des que estaven aquí les coses anaven pitjor, i ell no podia dir res als executius perquè es trobava insignificant al seu costat
i li tiraven les culpes de tot el que passava a ell.
2.-Sempre et miraven de reüll i fins i tot amb una mica que despreci, estava clar que es creien molt més superiors i vigila que no els trepitgessis les sabates o els toquessis l’americana per accident, llavors te’n podia caure una de ben grossa.
Mai es divertien amb els que no eren executius, sempre feien petar la xerrada i quan veien que algú que no era executiu se’ls atançava s’aixecaven de la cadira i marxaven a una altre lloc i sempre dels sempres els havies de tractar de vostè, en qualsevol circumstància.
b) Anaven sempre mudats i no s’estaven mai d’expressar que havien estudiat en universitats del nord. Es veia que en sabien un niu.Volien reduir el personal de la empresa i per aixo demanaven papers que ells ja els havien vist, per veure qui era el més ràpid en donar-li els fulls amb tota la informació demanada.Tot allo semblava un trencaclosques,si volien reduir la plantilla nomes feia falta fer una prova a la gent la qual tens dubtes perquè potser hi havia personal de batalla el qual tenia una manera de fer la feina i la prensentava molt be i feie molta mes feina que un personal que estava qualifiacat ,que havia estudiat a la millor universitat i no dona un pal a l’aigua.
– Eren molt seriosos i acostumen a manar molta feina; S’ havien proposat de reduir la plantilla i ho anaven fent, de manera que aviat haurien més executius que personal de batalla.
1-.En Sr Rodasardà és el cap del magatzem, un home vetarà en aquella empresa. La seva opinió és que els executius estan dopats, que ells es troben davant d’una ofensiva criminal i que ja havia ocorregut a molts altres llocs.
2-. “Anaven sempre mudats i no s’estaven mai d’expressar que havien estudiat en universitats del nord. Es veia que en sabien un niu.”…Van molt ben vestits, ben “trajats” sempre de color negre, alts, tots amb el mateix pentinat gominat i cap enrere, porten una maleteta de pell, que a simple vista sembla barata però no te res a veure amb el preu real, tenen molt mal geni, però fora de l’empresa, es comporten de manera diferent, tots tenen l’empresa per sobre de tot, creuen que sense ells l’empresa no tiraria endavant, la majoria d’ells estan casats i amb fills, sabent que segurament, quan siguin grans, els seus fills manaran i cridaran ordres com ells.
– Eren tots estirats, amb unes ulleres quadrades o rodones al voltant dels seus brillants ulls, reien amb un to “xulesc”, eren molt seriosos, tenien una mirada penetrant, semblava com si per dins seu sol recorregués una cosa a fer: treballar, treballar i mes treballar.
Aquí teniu totes les descripcions que heu enviat.
Fixeu-vos que alguns us heu limitat a omplir la resposta sense tenir en compte la pregunta, només heu posat alguna característica sense mirar la forma de fer-ho. Altres, però, heu descrit amb encert i gràcia aquests executius. Molt bé!
En general cal que elaboreu més les respostes…